divendres, 11 d’agost de 2017

Arròs caldós de llamàntol

Hi ha una cosa que no entenc. En plena era 3.0, que encara hi hagi comerços que exigeixin un mínim d'import per pagar amb targeta, no m'entra al cap. Desconec totalment les taxes que han de pagar els establiments per tenir un datàfon per cobrar, però penso que a dia d'avui, aquest import mínim no hauria d'existir. Ho entenc si entres a un comerç a comprar un xupa-xups que pot costar 10 cèntims. De fet, jo que soc pro pagament amb targeta, em faria una mica de vergonya fer això.

Us vull posar un exemple que m'ha passat recentment. Tenia la tarda lliure. Els minis estaven amb els avis, i havíem quedat amb la senyora Pumuky que la passava a buscar en cotxe a la feina. Arribo abans de l'hora, i entro a una cafeteria a fer un café mentre espero. Sec, demano un tallat, i quan me'l porten, veig un cartellet darrera de la caixa que posa: "Consum mínim per pagar amb targeta 10€". 10€!! Però si el consum mitjà d'una cafeteria deu estar sobre els 3€, més o menys!! I el problema no és ja que facin això (per mi ho és...), sinó que aquesta informació hauria de ser totalment visible abans que tu seguis i demanis... Total, que ja em veus a mi demanant un entrepà, un aigua, i no sé què més que vaig guardar a la bossa, fins que vaig arribar al consum mínim. Que si, que em va passar per culpa meva, per la meva mania de no portar mai efectiu a sobre, però tot i això que m'ha passat, continuo pensant igual, i que no ha d'haver-hi necessitat de portar diners a sobre. Molts podeu poensar que per un tallat és normal no cobrar amb targeta, però... si gairebé arreu es pot pagar amb el mòbil!! Disculpe-me, però sobretot en petits comerços com aquest, no els sortiria a compte acceptar qualsevol pagament amb targeta? Amb excepcions com la que us comentava abans d'imports ínfims (per sota de 50cèntims). No sé vosaltres, però si jo sé que en el comerç x puc anar a fer un cafè o un refresc sense patir per si no porto diners, el tindré de referència segur.

I vosaltres, esteu a favor o en contra de l'import mínim? Des d'aquí ja us dic que la senyora Pumuky, més que a favor o en contra, està a favor de que jo sempre porti diners a la butxaca, jeje.

Avui us porto un arròs que està per llepar-se els dits, i amb el que si el feu, voldreu repetir. Caldós, súper gustós, espectacular!

Ingredients:

- 2 llamàntols 
- 1/2 ceba
- 2 grans d'all
- oli
- 150grs. de tomàquet triturat
- safrà (opcional)
- 1 culleradeta de café de pebre vermell dolç
- 1 litre d'un bon caldo de peix o fumet (jo he fet servir el caldo de peix Aneto)
- 300grs. d'arròs

Preparació:

El primer serà obrir els llamàntols per la meitat, i reservar-los. Seguidament, piquem la ceba i l'all, i ho sofregim en l'oli.

Afegirem a la paella el tomàquet triturat i sofregim uns cinc minuts, a foc mig. Passats els cinc minuts, afegim el safrà, si volem, i el pebre vermell dolç, i remenem tot.

Incorporem ara els llamàntols, i ho sofregim tot cinc minuts més, perquè vagi deixant anar tot el seu sabor.

Ara afegim l'arròs, remenem durant un minut, i aboquem el caldo de peix. Molt important un bon caldo, això és 3/4 parts del plat.

Coem durant uns 14 minuts com fins ara, a foc mig, i passat aquest temps, retirem del foc i deixem reposar entre 5 i 10 minuts.

Servim l'arròs, posant mig llamàntol per plat, i gaudim!

Notes:
- Les quantitats són per 3-4 persones, depenent de com siguin de famolenques.
- Es pot afegir, quan incorporem el tomàquet, un grapadet de gambes pelades, però així tal qual ja és més que bo.
- Podeu retirar el llamàntol abans de fer l'arròs, i tallar la cua, servint-la per sobre dels plats, per tal que els comensals no hagin de "treballar", tot i que penso que no els importarà.
- No us oblideu gaudir-ho amb un bon vi...



divendres, 7 de juliol de 2017

Pollastre a la cervesa

Heu sentit mai a parlar de les escenes post-crèdits a les pel·lícules que fan al cine? Desde fa un temps, s'ha posat de moda, sobretot a les pel·lícules de superherois, afegir en el moment dels crèdits finals, una escena extra que augura una seqüela o una continuació d'aquella escena en una nova pel·lícula.
Doncs a mi al principi em feia una mica de gràcia això, i de tant en tant si corria la veu que en una peli hi havia escena post-crèdits, quan anava al cine, m'hi quedava per veure-la. Però ara haig de reconèixer que comença a cansar-me. Perquè l'escena post-crèdit ha de ser l'excepció, no la norma, i és que, des del meu punt de vista, si afegeixes una escena post-crèdit, ja dones peu a que aquella peli no ha acabat. I no dic que les pelis no puguin tenir una segona part, però això no implica obligatòriament escena amagada. Perquè dic jo, Indiana Jones, per exemple. Quatre pel·lícules de la saga, i cap escena post-crèdit. I no ha passat res. Eh, i en sentit contrari, tampoc hi ha problema, però el que dic, ara sembla que tothom espera veure una escena una vegada ha acabat la peli, com si fos l'habitual. És curiòs perquè s'ha arrelat tant aquest costum (que no crec que sigui ni bo ni dolent, que consti), que fa un parell de dies el mini Pumuky gran, després de veure una peli, es va quedar ben quiet mirant els títols de crèdit finals, i davant la meva pregunta de perquè continuava mirant la peli, la seva resposta va ser: "doncs per si surten més coses de la peli, no me les vull perdre". Clar exemple de com canvien les coses, per insignificants i banals que puguin ser. I vosaltres, què n'opineu de les escenes afegides al final de la peli, entre els títols de crèdit?

I ja sense més divagacions de les meves, una recepta que ja feia molt temps que volia fer, i us la porto per aquí. Si, fa calor per encendre el forn, però també és quan més temps tenim per cuinar, i per aquest pollastre val la pena encendre'l.

Ingredients:

- Un pollastre sencer, net
- 1 llauna de cervesa
- 1/2 llimona
- romaní
- 1 cullerada sopera de llard de porc
- sal i pebre

Per a l'adob

- pebre vermell picant
- pebre vermell
- 1 fulla de llorer
- orenga
- romaní
- comí
- sal
- pebre
- claus d'olor
- 1 gra d'all
- vinagre
- vi
- oli

Preparació:

Pel que fa a l'adob, no he posat quantitats, perquè va una mica a gustos, però de totes les espècies, entre 1/4  i 1 cullerada de cafè de cada. Al morter preparem l'adob, amb totes les espècies i l'all, afegint un rajolí d'oli, vi i vinagre.

Salpebrem per dintre el pollastre, i introduim la llimona a rodanxes i el romaní. Seguidament untem el pollastre amb la llard de porc, i "l'arrebossem" amb l'adob.

Tapem el pollastre amb paper fil i el reservem unes hores a la nevera per tal que agafi els gustos de les espècies.

Quan el pollastre hagi macerat, pre escalfem el forn a 200ºC, i el preparem. Buidem la meitat de la llauna de cervesa (no la descartem, la reservem), i la folrem amb paper d'alumini, deixant el forat lliure, i la introduim dintre del pollastre, de manera que sembli que aquest està sentat a sobre. El col·loquem a la safata de forn, i li tirem un rajolí d'oli per sobre.

El passem al forn, baixant la temperatura a 180ºC, i ho deixem durant uns 90 minuts aproximadament.

A mitja cocció afegim la mitja cervesa que havíem reservat (no us l'heu beguda, oi?), i un cop estigui fet, el retirem del forn, i ja està, a gaudir d'aquest pollastre sentat, com també se'l coneix.

Si voleu podeu aprofitar per coure unes patates a la mateixa safata que prepareu el pollastre, i així teniu un acompanyament perfecte.

Sigueu feliços!




divendres, 16 de juny de 2017

Com preparar una taula de formatges



Si, ja sé que fa molt que no em veieu per enlloc. Estic desaparegut del bloc, de facebook, twitter (d'aquí crec que sempre he estat desaparegut), instagram... i haig de confesar que no és per falta de temps, és més aviat haver donat preferència a altres coses. Sabeu allò que quan has de fer alguna cosa que no t'agrada, sempre trobes alguna altra cosa millor a fer? No estic dient que no m'agradi el bloc, ni que em vegi obligat a publicar, però últimament tenia sempre millors coses a fer.

I per celebrar la meva rentrée, avui us explicaré com preparem a casa una fusta de formatges, ara que fa calor i el que ve més de gust és fer sopars informals a la fresca.

Com no es tracta d'una recepta a l'ús, no hi ha ni ingredients ni preparació, només indicacions i recomenacions, que podeu seguir o no, de com preparar una bona selecció de formatges, i amb què acompanyar-la.

Estic segur que molts de vosaltres quan té un sopar a casa amb amics, pensa que una fusta de formatges és una molt bona opció, ja que és ràpida de preparar, i no suposa passar-se hores a la cuina. Coincideixo totalment, a més que considero que és una manera molt elegant de complimentar als convidats, ja sigui com entrant de picar, o fins i tot com opció única de sopar. Això sense tenir en compte que jo em podria alimentar només amb formatges...

Ara tanqueu els ulls. És una nit calorosa d'estiu, sona un jazz suau de fons, estas en bona companyia, amb una beguda a la ma, i a l'altra un dau de formatge... no us sedueix la idea?

Els formatges:

El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual

El segon punt a tractar és, lògicament, quins formatges triar. Aquí se'ns obren les portes a tot un univers làctic, depenent de amb què volgueu delectar els convidats. Podríem fer una selecció per zona geogràfica (diferents països, diferents regions d'un país...), per tipus de llet (vaca, ovella, cabra...), tipus de família (frescos, cremosos...), o, perquè no, un mix de tot. Quan tinguem decidit el tipus de selecció a fer, només ens falta, com no, escollir els formatges. Ara entraré en el mon de les obvietats, però la matèria primera és fonamental, nonomés en els formatges, també en els acompanyaments que triarem. I és que homenatjar-nos de tant en tant a ningú li pot sentar malament.

Els acompanyaments:

Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.

Ja fa un temps que estan molt de moda les melmelades, gran partenère dels formatges. A continuació teniu una petita guia de com maridar-los, com es diu ara:
Maridatge de formatge i melmelada
Formatges blaus, formatges fumats Pebrot vermell
Formatges tendres, Camembert Fruits vermells
Formatges curats, d'ovella... Taronja amarga
Formatge de cabra, Brie Tomàquet
A més de les melmelades, no poden faltar unes torradetes, sobretot pels formatges d'untar o els de pasta tova com el Brie i el Camembert. Per a la resta de formatges, les torradetes o uns palitos de pa van molt bé, i una bona llesca de pa amb tomàquet no pot faltar.

La fruita seca combina bé amb gairebé qualsevol formatge. Jo recomano, perquè m'agraden molt, uns anacards torrats i uns festucs.

Com a contrast a formatges secs i de maduració llarga, queda molt bé acompanyar-los amb fruita deshidratada. Us asseguro que no deixarà indiferent als convidats.

La beguda:

I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.

Per als més atrevits, una bona combinació és deixar de banda el vi, i obrir una ampolla de cava, com per exemple el Trias Batlle Blaué, un gran reserva que és un luxe. Una altra alternativa que no podem oblidar són les cerveses artesanals, cada vegada més presents en el nostre dia a dia gastronòmic.

El muntatge:

Després de la difícil tasca de triar-ho tot (no, no és gens fàcil fer la tria), ens queda muntar la taula. Personalment recomano una taula de fusta, però un plat de pissarra farà resaltar el color dels formatges. En el meu cas coloco els acompanyaments al centre, i envoltant-los, els formatges, amb un cartellet per a cada formatge. I si voleu currar-vos-ho més encara, ordenar els formatges per l'ordre en el que recomenareu als convidats menjar-se'ls, començant pels més suaus, i acabant pels més potents.

Molt important és disposar un ganivet per cada formatge, això si, ja em direu si us els barregen...

Bé, després de totes les coses que us he explicat, va sent hora que us digui quina taula he preparat per a l'ocasió:

No he fet cas de la meva pròpia recomenació, i he fet una barreja de països, tipus de llet i fermentacions, en una selecció de 6 formatges. La selecció està formada per:

- Brie Royal trufat, de la casa Renard Gillard, francès, de llet crua de vaca
- Semi curat de la casa Montbrú, català, de llet de búfala
- Cheddar curat, galès, de llet de vaca
- Piave veccio, de la regió del Venetto, similar al Parmiggiano, de llet pasteuritzada de vaca
- Curat de Castella Lleó, de llet crua d'ovella
- Gruyère, Suís, de llet crua de vaca

Per acompanyar-los, unes torradetes de baguette amb nabius, festucs, anacards, daus de pinya i papaia deshidratada, i el pack de quatre melmelades de maridatge de formatges de la casa La Fageda.

I per últim, la meva proposta de beguda, ha estat un vi blanc suau i fresc, el Masia La.Sala de Domènech Vidal, un vi negre amb un bon cos, el Edetana de Edetària, i per als que són més de cervesa, unes cerveses Montseny, en aquest cas en les seves versions de Blat i Malta.

Després d'això només queda presentar-ho a taula, i gaudir! No escolteu la música? Sigueu feliços!