divendres, 10 de novembre de 2017

Gelat de vi negre

Us heu plantejat mai el paper de la dona actualment? Estic segur que vosaltres, si sou lectors meus, segur que si. I com jo, segur que coincidiu en què la dona no té prou rellevància en general en qualsevol dels àmbits de la nostra societat. Potser ha estat per sort, tot i que ho dubto, però de manera habitual, han estat les dones de les que m'he envoltat o que m'han acompanyat en les diferents etapes de la meva vida, les que han fet que jo fos com soc ara, i no pas els homes.

Va ser una professora de matemàtiques a l'institut, de la qual no m'oblido del seu nom, però no el diré, la que va fer que m'agradessin les mates i estudiés precisament la carrera de mates a la universitat. I fins i tot va ser ella la que, quan va saber que la meva primera opció per a universitat era matemàtiques em va intentar convèncer (sense éxit), de que no ho fés...

Va ser una professora d'algoritmes la que va fer que m'interessés per la programació i decantés la meva carrera professional en aquest sector.

Han estat les responsables que he tingut (i han estat unes quantes), les que veiés que la gestió de la feina es pot fer bé, per contra del que m'han demostrat els responsables que he tingut (excepte un).

I és la sra. Pumuky la que ha aconseguit que sigui com soc avui, millorant-me molt, moltíssim, com a persona.

Quants homes coneixeu en la vostra vida dels que pogueu dir això? No dubto que no existeixen, perquè em consta que hi ha, però la realitat és la que és.

El problema principal, penso, no és "només" que vivim en una societat patriarcal, com diuen ara, i majoritàriament masclista i dominada per homes. El problema principal és també, com no, el que comporta el primer problema: que les dones han de fer i demostrar el doble que qualsevol home per fer-se veure com a un igual. I malauradament això ho tenim tan arrelat tots, que sense un canvi de pensament general no farem possible la utòpica (però viable) igualtat. Tot i que no hi haurà mai igualtat, les dones són millors, és així.

Us poso un exemple: quan jo feia de professor, una alumna a la que li encantaven les mates, i que de fet on m'arriba la memòria va estudiar-ho a la universitat, em va demanar (no sé perquè a mi), ajuda per a fer un treball d'història. A mi no se'm va ocòrrer una idea millor que proposar-li que fés un treball sobre el paper de les dones matemàtiques en la història. Li va sorprendre la proposta, perquè no es va plantejar que poguessin haver-hi tantes dones matemàtiques i tan influents al llarg de la història. I us puc ben assegurar que hi ha moltes, però com sempre, els famosos són els homes...

Què n'opineu vosaltres, esteu d'acord amb aquestes reflexions?

Després d'aquestes divagacions matutines, una recepta que no enganxa gaire amb el fred que ja ens ha arribat, però jo sóc dels de gelats tot l'any, així que us animo a preparar-ho.

Ingredients:

- 1 ampolla (750ml.) de vi negre (si us plau, un vi bonet, no agafeu un Don Simon)
- 1/2 branca de canyella
- 150grs. de sucre
- 4 rovells d'ou
- 300ml. de nata per muntar (mínim 35% M.G.)
- 250ml. de llet sencera

Preparació:

El primer pas és reduir el vi. He fet servir un Masia Freyé, amb varietats Syrah i Ull de llebre. Econòmic però amb prou personalitat (una paraula que s'utilitza molt en el món vinícola) per notar-ho al gelat. Només us recomano que sigui un vi potent, ja que amb el gelat pot quedar molt difuminat.

Posem el vi a calentar amb la branca de canyella, i el deixem que vagi reduïnt fins que passi de 750ml. a 120ml. aproximadament. Això ens portarà uns 40 minuts més o menys. Aquesta quantitat no ha de ser exacte, potser obteniu 140ml. com 110ml. Colem el vi i ho reservem a la nevera perquè refredi.

Ara toca preparar la base del gelat. En un altre pot, escalfem la llet i la nata, i muntem a banda els rovells d'ou amb el sucre, fins que blanquegin i doblin el seu volum. Seguidament ho aboquem al pot de llet i nata que tenim al foc, en forma de fil, sense parar de remenar i procurant sempre que no bulli, per evitar que qualli el rovell. Hem d'aconseguir espessir la barreja, fins a obtenir una espècie de natilles.

Ho deixem reposar i refredar a la nevera, mínim una hora, moment en el què ho afegirem a la reducció de vi.

Ara només ens falta mantecar el gelat. En aquest punt tenim dues opcions:

- Si tenim geladora, seguir les instruccions del fabricant.
- Si no tenim geladora, posem la nostra barreja al congelador i deixem reposar una hora. Passada aquesta hora, amb l'ajuda d'una forquilla, batem el gelat, evitant així que es formin cristalls de gel. Aquest procés el repetim entre 3 i 4 cops, per obtenir un gelat més cremós.

Notes:

- Si teniu, podeu substituir el 15% del sucre per mel, sirop, sucre invertit... això evitarà la formació dels cristalls de gel, obtenint un gelat cremós.
- No feu servir directament 120ml. de vi. La finalitat de fer la reducció és potenciar i concentrar el seu sabor, i també evaporar l'alcohol, que ja sabeu que a més alcohol més difícil congelació.

Gaudiu del gelat, i sigueu feliços!



divendres, 13 d’octubre de 2017

Monkey bread

Us ha agradat mai tant una sèrie, o una peli, o un llibre, que us el sabeu de memòria? Suposo que amb una peli és més fàcil, perquè fa menys mandra mirar una peli repetides vegades que fer-ho amb tota una sèrie, o tornar a llegir un llibre.

A mi em passa amb un llibre concret, del qual ja us he parlat alguna vegada. Es tracta del llibre "El joc d'Ender". Tinc com una petita obsessió amb ell. No m'atreveixo a dir que me'l sé de memòria, però gairebé. I tot i així, acostumo a llegir-lo un cop a l'any. I no me'n canso de fer-ho. Aquest, i el seu germà bessó, "L'ombra d'Ender", que funciona com un llibre independent, però guanya força en conjunt amb el primer, són (per mi), dues meravelles de la ciència ficció.

Tot va començar quan jo anava a l'institut (podeu comptar que ja fa molts anys d'això...). Jo sóc de dormir poc, sempre ho he sigut, i és estrany el dia que me'n vaig a dormir abans de les 12 de la nit. Doncs en les meves époques estudiantils, m'anava a dormir escoltant La nit dels ignorants, un programa que avui en dia encara existeix, i que és una joia de la ràdio.

En una d'aquestes nits, un oient demanava recomenacions de llibres de ciència ficció, i un altre oient donava com a resposta justament aquest llibre. Poc després, era l'aniversari d'un amic, molt cinèfil com jo, i gran fan de la ciència ficció. No se'm va ocòrrer cap altra cosa que comprar-li el llibre i regalar-li. I quan, després d'una setmana, se l'havia llegit, em va dir que li havia encantat. Evidentment, va passar després per les meves mans, i en dos calurosos dies d'estiu me'l vaig llegir. No podia parar de fer-ho, em va atrapar completament, i encara em té atrapat a dia d'avui. De fet, us haig de confessar que fa una setmana el vaig tornar a llegir. No hi puc fer més.

Sé que la ciència ficció no és un gènere que agrada a tothom, però realment ho recomano, tant si us agrada la ciència ficció com si no, perquè penso que val molt la pena (què us haig de dir jo?). Per tal que feu un tastet, aquí va el resum del llibre, extret de la contraportada.

La Terra es veu amenaçada per una raça extraterrestre que es comunica telepàticament i que considera no tenir res en comú amb els humans, als quals vol destruir. Per a vèncer-los, cal un geni militar, i per a això s’ha permés el naixement d’Ender

Si us animeu a llegir-ho, no ho feu amb la visió d'un llibre de ciència ficció, i ja em direu què tal.

I vosaltres, teniu alguna fixació semblant a la meva?

Després de la parrafada d'avui, que ja feia temps que no us feia cap discurs com aquest, anem a per la recepta, un pa que no és un pa, però si un dolç més que bo. Es podria dir que és una variant del pull apart bread, perquè no deixa de ser un pa dolç per capes, però en comptes de capes, tenim boletes. Comencem?

Ingredients:

Per a la massa:
- 420gr. de farina de força
- 250gr. de llet
- 5gr. de llevat sec (o 15 de llevat fresc)
- 45gr. de sucre
- 75gr. de mantega tova
- 1/2 culleradeta de sal (uns 5gr.)

Per a la cobertura:
- 200gr. de sucre (barreja de moré i blanc)
- 100gr. de mantega fosa
- 2 cullerades de canyella molta

Preparació:

El monkey bread, o pa de mico, és un pa que no és difícil de fer, però si que és laboriós, així que anem per feina.

A un bol barregem la farina amb la llet, el llevat, el sucre i la sal (només barregem), i ho deixem reposar uns 10 minuts (no passa res si són un parell més o menys).

Pastem la barreja (preferiblement amb robot, ara ja puc presumir que ho faig amb la meva Kitchen Aid...), i anem afegint la mantega a poc a poc, integrant-la completament. Un cop integrada la mantega, deixem que la massa reposi 10 minuts més, per tal que es relaxi (ella i nosaltres).

Ara l'anirem pastant en tandes d'un o dos minuts, amb reposos de 10 minuts, fins que obtinguem una massa fina i elàstica. Aleshores fem una bola, que posarem en un recipient prèviament engreixat, el tapem, i deixem fermentar fins que dobli el seu volum. Ara que encara fa una mica de calor no serà una estona eterna.

Un cop hagi doblat el seu volum, amb el corró estirem la massa fins que tinguem un quadrat d'aproximadament 40x50cm. No patiu pel gruix. Tampoc volem mesures exactes.

Amb un tallapastes, tallapizzes... tallem la massa en 10 tires al llarg i 10 tires a l'ample, obtenint així entre 90 i 100 quadradets (si al final en comptes de 10 i 10 tires, feu 10 i 9, no passarà res, paraula).

Ara és el moment de preparar la cobertura. A un bol barregem el sucre i la canyella, i a un altre desfem la mantega. Reservem tots dos bols.

Fem boletes amb els quadrats de massa, que els suquem anirem sucant en mantega primer, i arrebossem en sucre i canyella després. Les anem posant ja arrebossades en el motlle triat, que en el meu cas ha estat de bundt cake. No sigueu ordenats col·locant-les, no és necessari.

Un cop les tinguem totes col·locades al motlle, les deixem reposar tapades, fins que doblin el volum.

Preescalfem el forn a 180ºC, sense aire, important, i enfornem durant uns 35 minuts.

Ho deixem refredar una estona abans de desmotllar-ho. Compte perquè les boletes del monkey bread no estan enganxades i el pa podria desmuntar-se amb facilitat, per això és millor esperar a que es vegi ferm per fer-ho.

I ja només ens queda anar agafant boletes de pa i gaudir-ne. Sigueu feliços!!


divendres, 15 de setembre de 2017

Air baguette

Els nens són cruels. Aquesta frase l'he sentida tan sovint, que he arribat a creure-me-la. Però us haig de confesar que realment no penso que els nens siguin cruels. Els nens són sincers, no tenen filtres, diuen les coses tal i com les pensen, però no són cruels. Nosaltres els fem cruels, perquè la societat, massa sovint, ens fa ser (incomprensiblement) cruels. Cruels amb els desconeguts, cruels amb els coneguts. Cruels, fins i tot, amb nosaltres mateixos.

No creieu això? Ja sé que avui pot semblar que estic molt filosòfic, però és una reflexió que vinc fent-me a mi mateix ja fa temps. Precisament, els nens són justament això, nens, innocents, que no filtren res del que diuen, i si ho fan, és a la seva manera, tal i com ells entenen el mon. Les idees perverses les tindran per tots els estímuls externs que els arriben, voluntaris i involuntaris. Evidentment, les bones idees arriben també de la mateixa manera, i és feina dels pares que els nens sàpiguen i puguin assimilar i discernir entre bo i dolent, si és que encara algú pensa que podem només centrar-nos en aquesta dicotomia (què culte m'he tornat...). I és que les coses no són només bones o dolentes, potser no són ni bones ni dolentes, no?

Bé, després d'aquesta petita divagació sobre el bé i el mal i l'aprenentatge dels mateixos en els nens, que no ens porta enlloc, anem a per la recepta, us sembla?

La d'avui és una recepta que dubto que algú no la conegui, l'air baguette és una de les delicatessen que es poden degustar al Tiquets dels germans Adrià (podríem dir que més de l'Albert que del Ferran), i ja fa anys (uns quants), que circulen per la xarxa receptes de com fer aquest "pa d'aire". No us espanteu, no és gens difícil fer-ho, només necessitem paciència.

Ingredients:

Per als air baguette
- 200grs. de farina
- 100grs. de llet
- 6grs. de llevat fresc / 2grs. de llevat sec
- un pessic de sal

Per acompanyar
- un bon pernil
- sal i oli

Preparació:

A un bol posem la farina i el llevat, i anem afegint la llet en un rajolí, mentre anem pastant. Afegim la sal, i continuem pastant fins que obtinguem una masa llisa i compacta.

Si teniu robot, aprofiteu-lo, seguint el mateix procediment d'abans, amb un temps total de pastat (a màquina) d'uns 12 minuts.

Fem una bola, i ho deixem reposar a la nevera tapat amb paper film durant 24h (una bona fermentació lenta en fred).

Al dia següent, escalfem el forn a 240ºC, o al màxim que us doni si no arriba a tanta temperatura, i poseu un recipient apte amb aigua a la base del forn, per generar humitat.

Mentre el forn s'escalfa, estirem la masa obtinguda a una superfície una mica enfarinada, tan fina com puguem, i amb la punta d'un ganivet, dibuixem a la masa estirada fulles allargades (o petites baguettes). Les anirem disposant a la safata coberta amb paper de forn, i les courem fins que s'inflin i comencin a agafar color. No us puc dir temps, perquè us enganyaria, haureu d'anar controlant. Els donem la volta per tal que agafin color per tots dos costats, i quan estiguin, les retirem del forn i les deixem refredar.

L'ideal per menjar aquest plat és servir-les amb un tall d'un bon pernil embolicant cada mini baguette, i si cal,amb un rajolí d'oli i un pessic de sal Maldon per sobre.

Sigueu feliços!!