dilluns, 30 d’agost del 2010

Crepes amb dolç de llet

Com que el que més agrada són les postres, avui farem precisament això, unes postres per llepar-se els dits. Tot s'ha de dir que nosaltres els vam inaugurar diumenge per esmorzar, però és que no ens podíem pas esperar a tastar-los...

Els crepes són unes postres molt fàcils de fer, i que acompanyen amb qualsevol farcit, ja sigui dolç o salat (nocilla, sucre, suc de taronja, pernil i formatge...).
Avui, però, el farem amb un dolç que et fa pujar el nivell de sucre a nivells estratosfèrics: el dolç de llet.

És molt fàcil comprar el dolç de llet al super, a la majoria d'ells el trobareu, però jo aquí l'he preparat tal i com ho he vist fer a ma mare, i ella ho feia tal i com li va dir una veina paraguaia que ho feien ells.

Ingredients:

Pel dolç de llet:
- Una llauna de llet condensada

Pels crepes:
- Dos ous
- 250ml. de llet
- 125grs. de farina
- 50grs. de sucre
- una mica de sal (si voleu creps salats, menys sucre, i una mica més de sal)


Crepes

Preparació:

Per fer el dolç de llet, tan fàcil com agafar la llauna de llet condensada, i fer-li dos foradets amb l'ajuda d'un martell i un clau (si si, un martell i un clau). Això ens evitarà possibles accidents, com que exploti la llauna (és molt poc probable, però millor posar-hi mitjans perquè fer que no passi).
Posem la llauna dintre d'un pot amb aigua al bany maria durant 3 o 4 hores, vigilant de tant en tant que no es quedi sense aigua, i et voilà, dolç de llet a punt!
Només haurem de deixar-ho en un bol i remenar-ho perquè quedi ben homogeni, i agafi tota la llet la textura i el color que li toca (veureu que a dalt de la llauna sembla que no hagi canviat, i en el fons s'haurà format com un caramel de color tofee).

Crepes

I ara farem la massa dels crepes. Agafem tots els ingredients, els fiquem a un recipient, i els batem amb la batedora elèctrica, si en tenim. Deixem reposar la massa unes hores a la nevera (recomenables dotze, tot i que es pot fer servir al moment, paraula), i ja estem en predisposició de preparar uns crepes dignes del millor xef. Amb aquestes quantitats, surten unes 8 crepes, aproximadament. Si voleu més creps, només heu d'augmentar proporcionalment les quantitats.

Crepes

Ara, prepararem les creps. En una paella antiadherent, tirem una mica de mantega per pintar el fons, i aboquem la massa dels creps per crear una massa fina a sobre (com més líquid a la paella, més gruix de crep, i en comptes de crep, poden sortir les típiques tortites americanes). La daurem per ambdòs costats, i així tantes creps com vulguem o poguem fer amb la massa que tenim. No us oblideu de remenar la massa per que es barregin bé de nou els ingredients.

Crepes

A sobre de cada crep, estenem una capa del dolç de llet que hem fet, ho enrotllem, i...

Crepes

Crepes

dimarts, 24 d’agost del 2010

Quiche

Aquesta és una recepta que he vist sempre fer a ma mare, i mai l'havia intentat, però sempre hi ha un primer cop per tot...
El quiche és una espècie de pastís salat d'orígen francés, el qual per la seva simplicitat accepta una gran varietat d'ingredients. En aquest cas, jo he fet servir els ingredients típics, afegint-hi ceba, que també acompanya molt bé.


Ingredients:

- Massa quebrada
- 200 grs. de bacon
- 200 grs. de formatge ratllat (qualsevol que fongui bé)
- 250 ml. de crema de llet
- 100 ml. de llet
- una ceba mitjana
- 4 ous
- sal i pebre


Ingredients

Preparació:

Primer de tot, preparem la massa quebrada tal i com indica la caixa (jo he utilitzat la preparada del mercadona, a la secció de congelats), ja en el motllo on prepararem la quiche. Ha de quedar ben feta, sino absorvirà la humitat dels altres ingredients i després no quedara bé, semblarà crua.
Mentre es fa, saltegem el bacon fet trossets a la paella, i farem el mateix amb la ceba, que quedi ben dauradeta.
Un cop ho tinguem, ho reservem, i batem els ous, incorporem la crema de llet i la llet i continuem batent fins que quedi una crema homogènia.

Batre els ingredients

Afegim sal i pebre per que no quedi insípid, i ens preparem a muntar la quiche.
Al motllo, i aboquem per sobre la massa el bacon, la ceba i el formatge ratllat, repartint-t'ho bé per tota la superfície.
Seguidament, la crema que teníem preparada la vessem per sobre, i ja nomès queda introduir-ho al forn, a uns 180º durant mitja hora, o fins que veieu que la massa està dauradeta.


Abans d'entrar al forn


I a gaudir!!!

Com ja he dit al principi, es poden variar i combinar els ingredients al gust. Ho he vist fer amb porros i ceba, poma, sense la ceba que jo he afegit...
És un bon plat com a entrant, o com a opció en un menú de pica-pica. I preferiblement s'ha de menjar calent!!

Quiche preparadeta

dimecres, 18 d’agost del 2010

Moussaka al meu estil

Després del rissotto, que ja heu pogut comprovar que és ben senzill, ens arriscarem amb una recepta una mica més elaborada, però sense dificultats a l'hora de preparar-la.
Es tracta de la moussaka, i és al meu estil perquè no segueixo al peu de la lletra la recepta tradicional, si no com l'he fet habitualment.

Ingredients:

- Dos albergínies mitjanes
- Uns 400 grs. de carn picada de vedella i porc (xai a la recepta original)
- Una ceba
- Tomaquet fregit (una llauna del comprat o fet per vosaltres)
- 400 ml. de beixamel (igual que el tomàquet, ja envasat o fet per vosaltres, jo us posaré la meva recepta)
- Formatge ratllat per gratinar.
- Sal i pebre al gust, oli d'oliva, canyella, vi blanc.


Preparació:

Tallem les albergínies a rodanxes de mig centímetre de gruix, aproximadament, i les posem durant 15 minuts al form per cada costat, que quedin dauradetes. L'albergínia es pot fregir, però d'aquesta manera queda menys oliós, que amb la carn ja tenim prou aportació calòrica. Mentres couen, anirem preparant el sofregit de carn.



Piquem la ceba i la posem a foc a una paella amb una mica d'oli. Quan comenci a agafar color, hi aboquem la carn picada, fins que vagi enrossint, amb la sal i el pebre que considerem adequats. Si la salsa de tomàquet és comprada, la incorporem a la carn, i si no és així, la preparem com més ens agradi, i després, ho barregem tot. La salse de la recepta original porta una culleradeta de canyella, un rajolinet de vi blanc, i una mica de menta. Jo la menta no la he utilitzat.






Quan tinguem la salsa de tomàquet i la carn llesta, reservem i prepararem la beixamel.

Per a fer la beixamel, només necessitem llet (1/2 litro), mantega (30-40 grs.), farina (30-40 grs.), sal i pebre. A qui li agradi la nou moscada, la pot fer servir.
Desfem la mantega a una paella, incorporem la farina i remenem intentant no deixar grumolls a la mescla. Reservem i escalfem la llet. Quan la llet estigui calenta (tirant a bullint), l'anem barrejant a poc a poc amb la mantega i la farina, evitant els grumolls, fins que ens agafi la densitat que ens agradi (a mí m'agrada espeseta). Rectifiquem de sal i pebre, i també si s'escau de nou moscada, i ja la tenim.

Ara només ens falta preparar el plat.
En una safata de forn, o en cassoletes de fang, o el que us agradi més, anirem alternant, en aquest ordre, una capa del preparat de carn amb tomàquet, una capa de beixamel, i una capa d'albergínia. A sobre de la última capa d'albergínia hi posem el formatge ratllat, i ho fiquem al forn a gratinar, que el formatge quedi ben fos.


Hi ha receptes en les que com a primera capa al fons de la safata, hi posen patata cuita a rodanxes, però jo la prefereixo sense.

καλή όρεξη (bon profit segons el traductor de google)

dimarts, 17 d’agost del 2010

Risotto de ceps al parmiggiano

I per començar, una de les primeres que faig més sovint, perquè l'arròs és una de les meves debilitats.

Els ingredients, per a dues persones, són:

- 200-250 grs. d'arròs (bomba si és possible)
- un grapadet de sortit de bolets (jo utilitzo els de la sirena, a ull, depenent de quant us agradin els bolets, però si són 'frescos', molt millor)
- 200 grs. de parmigiano
- 500 ml. de caldo de pollastre o de verdures (aproximat, dependrà del tipus d'arròs i de la quantitat)
- 50 grs. de mantega
- virutes de pernil, i alfàbrega fresca (opcional)


Preparació:

A una paella saltegem els bolets amb una mica d'oli, que deixin anar tota l'aigua.
Quan estiguin doradets, hi aboquem a la paella l'arròs i anem removent, que agafi el coloret dels bolets, vigilant que no es torri.

Abans no se'ns cremi l'arròs, hi aboquem una tassa del caldo (preferiblement calent), i deixem que es vagi consumint. Aquest procés el repetirem fins que l'arròs estigui gairebé al dente.

En el moment que l'arròs ens torni a demanar líquid i el tinguem pràcticament llest, afegim a la paella la mantega i el formatge ratllat, perquè fongui més ràpid. La mantega li donarà cremositat i el formatge... aix, ja veureu!!

Quan el formatge i la mantega siguin tot un amb l'arròs, està llest per devorar (comprovareu que ha quedat com una salsa cremosa que acompanya l'arròs).
Servim als plats, i per sobre de cada un decorem amb una mica de parmesano ratllat, les virutes de pernil i l'alfàbrega fresca.


Rissotto

Rissotto

I llest per menjar, depenent de la quantita i la gana, com a plat únic és més que suficient, sobre tot si es tracta del sopar.
Que ho disfruteu!!!

P.D.: He penjat les primeres fotos que vaig fer al rissotto amb el mòbil, a la que ho torni a fer, faré noves fotos i actualitzaré la recepta per que quedi tot més ben documentat, paraula.
Actualització: Ja tenim fotos amb millor qualitat i com no, amb més bona pinta!

Tornar a començar


Començo una nova etapa del bloc, i ho faré escrivint amb més asiduïtat (espero complir-ho), i dedicant la majoria dels articles a una (que no la única) de les coses que més m'agraden: la cuina.
He variat el disseny del bloc, i continauré fent canvis poc a poc, fins que trobi un estil diferent al que ja hi havia, i per descomptat que em convenci.
Espero que les receptes que escrigui us agradin i les pugueu fer a casa (tingueu en compte que seran receptes fàcils, paraula) per gaudir-les.
La majoria d'aquestes seran extretes d'altres blocs, o de llibres que corren per casa. Evidentment en faré referència sempre, poques vegades seran plats de collita pròpia, més aviat seran adaptacions de ja existents, així que no podré atribuir-me més que el mèrit de reproduir-les a casa.
Bon apetit!