dijous, 22 de desembre de 2011

Pebrots del piquillo farcits de roquefort

Sí, ja sé que aquests dies estic espaiant molt el temps entre recepta i recepta, però tinc excusa, i és que estan sent uns dies de molta feina, i no estic tenint temps per pràcticament res, ni tant sols per cuinar. És el que hi ha quan vols/has de fer moltes coses i tens poc temps, però...
La recepta d’avui no és de dolços, que això ja és notícia, és d’un plat que perquè t’agradi, t’ha d’agradar el formatge, ja que és l’ingredient principal, i clar, té un regust molt marcat, però espero que als que els agradi el formatge, valorin la recepta.

Ingredients:

- Pebrots del piquillo (6-8 unitats)
- Crema de roquefort (abaix us dic com fer-la)
- Formatge ratllat per gratinar

Preparació:

He posat com a ingredient crema de roquefort, perquè aquí tenim diverses possibilitats... una seria per exemple la crema que vaig utilitzar per les tartaletes de roquefort, un altra la beixamel de les croquetes... hi ha on triar! En aquest cas he fet una beixamel de roquefort, igual que per les croquetes. Només hem de desfer uns 100 grs. de formatge roquefort en 100ml. de llet, i un cop fet això, cal coure (=fregir) una cullerada de farina amb una cullerada de mantega, i anar incorporant la barreja de llet i formatge a poc a poc, sense parar de remoure-ho per anar-ho lligant. Si utilitzeu més farina, us quedarà una crema més densa, potser més apropiada per aquest farcit. Si us queda molt liquada, pot ser una tasca bastant complicada farcir els pebrots...
Ok, ara, com us he dit, hem de farcir els pebrots. Suposo que per això no necessiteu indicacions... o si? Amb una culleradeta anem omplin a poc a poc i amb paciència els pebrots, anant amb compte no se’ns trenquin. Hem d’intentar que quedin tant sencers com puguem, i els anem col•locant segons els anem farcint, a una safata de forn, o bé a una cassola de fang, que queda molt bé.
Quan tinguem tots farcits, els cobrim amb una capa de formatge ratllat, i els gratinem al forn fins que el formatge s’hagi fos. Aquí no hi ha ni temps ni temperatures. L’ideal seria uns 180º, i el temps variarà en funció de com us agradi de gratinat el formatge. Les fotos corresponen a uns piquillos gratinats aproximadament 5 minuts (poc per al meu gust, que consti).






Print Friendly and PDF

dimecres, 14 de desembre de 2011

Palmeretes

Seguim amb postres!!! Bé, més que unes postres, podríem dir que són pastes de té, i seria més correcte, siguem realistes.
Podeu pensar: ostres, potser necessito un motllo especial per fer la forma de les palmeres, i bla bla bla... no!! més fàcil impossible, ja ho veureu.

Ingredients:

- Una làmina de pasta de full (les del Mercadona o del Lidl són perfectes)
- Sucre a discreció
- xocolata blanca i/o negra (opcional)

Preparació:

Ja heu vist quants ingredients necessitem, oi? Doncs comencem.
Estenem la làmina de pasta de full a sobre d'un paper de forn (el mateix que ve amb el paquet de pasta de full ja serveix), i posem una bona capa de sucre a sobre. Amb l'ajuda d'un rodet apretem una mica perquè el sucre quedi adherit a la pasta.
Fet això, pleguem els dos extrem de la pasta cap al centre. És a dir, dividim imaginàriament la làmina en quatre parts, i pleguem les dues parts exteriors cap al centre. Repetim l'operació del sucre, i de nou també repetim l'operació del plegat. Altra vegada sucre, i ara pleguem per la meitat. Tot i que sembli complicat, no ho és pas, és qüestió d'anar plegant.
Per tenir les nostres palmeretes, hem de tallar el que hem obtingut a talls d'aproximadament 1cm. de gruix.
Preescalfem el forn a 200ºC, i mentres anem col·locant les nostres palmeres a una placa de forn. Jo vaig posar-hi una mica de sucre a cada palmereta abans de ficar-les al forn. Les introduim al forn durant uns 10-12 minuts, i passat aquest temps, les hi donem la volta i les tornem a ficar al forn, aquest cop només dos minutets.
Si voleu, un cop fet tot això ja podem gaudir de les nostres palmeres. I si voleu anar més enllà, jo el que vaig fer va ser, per etapes, fondre xocolata blanca, i cobrir la meitat de cada una de les palmeres de xocolata blanca. Quan es va refredar i endurir la xocolata, vaig fer el mateix amb les meitats 'nues', aquest cop amb xocolata negra.

Us ensenyo les tres versions... un té i unes pastetes?







Print Friendly and PDF

dimarts, 6 de desembre de 2011

Montaditos de xistorra i brie

Últimament quan convidem a gent a sopar, ens decidim per fer un sopar de pica-pica, ja que tens moltes possibilitats per oferir cada vegada un àpat diferent. Ja us he mostrat dos tipus de montaditos, croquetes varies, i els ous de guatlla amb pernil. També el camembert arrebossat, els bombons de philadelphia... uns quants, vaja!
Avui us porto l'última 'creació', que és tan fàcil com totes les altres.

Ingredients (per 8 montaditos):

- Quatre llesques de pa de motlle
- Formatge brie
- Xistorra

Preparació:

Bé, com podeu comprovar, amb només tres ingredients, la recepta no pot portar-nos molta feina.
Com en els altres montaditos, torren les llesques de pa, i fem quatre quadrats amb cada llesca. Tallem el brie a talls del tamany de cada quadrat, d'aproximadament mig centímetre de gruix, i els anem col·locant a sobre de cada quadrat de pa, cobrint-los tots. Posem una paella al foc i fem talls de xistorra de manera que siguin talls generosos per posar a sobre de cada montadito, i els passem una mica per la paella. Quan estiguin quasi feta, anem posant els talls a sobre del brie.
Per presentar, només els hem de ficar al forn cinc minutets, per escalfar el montadito i desfer una mica el formatge.
Un plat més per al nostre menú pica-pica, cada vegada tenim més on triar.





Print Friendly and PDF

dilluns, 5 de desembre de 2011

Coulant de xocolata blanca

Siii!!! Per fi ho he fet! Després de molts dies desde que us vaig proposar a l'enquesta de facebook quina recepta triar, i després de molts intents, us porto la mítica "muerte por chocolate", en aquest cas per xocolata blanca.
El que més m'ha costat ha estat trobar el punt de cocció, i tot i així us haig de dir que hauria de fer alguna altra prova per acabar de quadrar-ho. Però aquí us el porto, i espero que us agradi tant com a la gent que ho ha tastat.

Ingredients (per a uns 10 coulants):

- 200grs. de xocolata blanca
- 50grs. de sucre glacé
- 120grs. de mantega
- 4 ous
- 60grs. de farina de rebosteria
- 1 polsim de sal
- 1 polsim de pebre blanca

Preparació:

El primer que farem serà preparar els motllos. Els pincelem amb oli i els empolvorem amb farina. He fet servir uns motllos d'alumini de mida flam, que els podeu trobar a quasi tots els supers.
I comecem: separem les clares dels rovells, i muntem les clares a punt de neu, com si anèssim a fer merenga, amb el sucre glacé, i les reservem.
Ara batem els rovells amb una cullerada de sucre glacé fins que facin escuma. Afegim el polsim de sal i el polsim de pebre, i remenem amb una cullera. Al mateix bol dels rovells incorporem la farina i barregem fins que quedi incorporada i sense grumolls.
Afegim les clares muntades i ho barregem suaument per procurar que no baixin les clares.
Ens falta desfer la xocolata amb la mantega. Ho posem a un bol i ho deixem durant uns dos minuts al microones. Deprés ho anem desfent en tandes de 30 segons fins que estigui tot ben desfet. Amb l'ajuda d'una cullera ho batem fins que quedi una crema, i ho incorporem a la barreja que teníem reservada, també amb suavitat.
Un cop tinguem la nostra massa, hem d'omplir els motllos, sense omplir-los totalment, millor deixem un centímetre abans d'arribar a omplir-los.

I ara ve el que crec jo que és més complicat, i és el seu fornejat. Cada forn és un mòn, i cadascú sap millor que ningú com funciona el seu. Tot és qüestió de fer proves, com he fet jo. El que acostumo a fer quan faig coulants és congelar-los, i després, a l'hora de preparar-los, preescalfo el forn a 200º, i després el baixo a 180º cinc minuts abans de ficar els coulants al forn. El temps de forn dels coulants de les fotos és de 17 minuts, així que el temps ideal hagués estat de com a molt 16 minuts, perquè haguessin quedat cuits per fora i amb aquell punt desfet per dins, com un bon coulant. De totes maneres, estava molt bó. Per presentar-ho, què millor que una mica de coulis de maduixa (melmelada de maduixa i aigua per donar-li el punt líquid), i a menjar!!!



Print Friendly and PDF

dimecres, 30 de novembre de 2011

Ous de guatlla amb ibèric

Això si que no té complicacions... un plat més per als nostres sopars de pica-pica, i que amb una mica de preparació fa molt de goig a taula.

Ingredients:

- Tants ous de guatlla com vulguem preparar
- Pernil ibèric picat

Preparació:

Necessiteu indicacions? No m'ho crec... va, us ho explico. Fem una base de pernil picat, fem els ous a la paella, i els posem sobre la base de pernil. Per decorar, empolvorem pernil picat per sobre dels ous, i a menjar.
Tinc en ment una nova presentació, que un cop la prepari us la mostraré. Serà la versió 2.0 dels ous de guatlla.






Print Friendly and PDF

diumenge, 27 de novembre de 2011

Tortell de trufa

Després de la trilogia ‘croquetil’, iniciada amb les croquetes de pernil, i culminada amb les croquis de roquefort (compte que en vindran més, la saga continuarà!!), avui torno amb unes postres que al menys per mí són les típiques que compràvem a casa el diumenge. A vegades de nata, a vegades de trufa (com és el cas), a vegades mig/mig, i a vegades, el meu preferit, amb crema. I com avui és diumenge, tortell!!

Un dia us faré crema pastissera, ho tinc pendent, conjuntament amb una recepta que li anirà molt bé, però això serà més endavant. Avui anem al que ens toca...

Ingredients:

- Una làmina de pasta de full
- 500 ml. de nata per muntar
- Sucre
- 250 grs. de xocolata fondant negre
- Sucre glacé
- Ou batut / aigua i sucre a parts iguals

Preparació:

I que com es fa la pasta de full? Doncs tot i no ser complicat, en aquest cas he fet servir la pasta de full que tenen al Mercadona, però la fresca, no la congelada, ja que he provat les dues, i la fresca m’està donant més bons resultats que la congelada. Que consti que està a la llista de receptes futures!

Bé, resolt el tema de la pasta de full, agafem la làmina de pasta de full, i la pleguem en quatre parts, formant un rectangle, o la forma que més us agradi, aquí va a gustos, i ho fornegeu seguint les instruccions de l’envas (habitualment són uns 15 minuts a 200ºC, fins que es vegi daurat). Jo en comptes de pintar-ho amb ou batut, he pintat el meu tortell amb aigua i sucre a parts iguals, per donar-hi un punt més dolç, més de postres.

Un cop estigui el nostre tortell fet, el deixem refredar i anem preparant la trufa: comencem muntant la nata (que sempre estarà freda, sino serà més complicat muntar-la) amb l’ajuda de la batedora de varilles, incorporant la quantitat de sucre que vulguem (més dolç, més sucre, aquí no us puc donar indicacions, cadascú tria la dolçor que vol o necessita). Amb la nata muntada, desfem la xocolata al microones, però el més just possible, no volem que la xocolata estigui molt calenta, només que es desfaci. Quan la tinguem desfeta, l’anem incorporant a la nata a poc a poc, barrejant la xocolata amb la nata amb moviments suaus. Veurem que la nata va adquirint el color característic de la trufa.

Amb la trufa preparada, és el torn de farcir el tortell, que ja estarà fred. L’obrim per la meitat amb l’ajuda d’un ganivet de serra (important, si no té serra es desmuntarà el tortell), i amb la màniga pastissera si en teniu, anem omplint el nostre tortell de trufa. Si no en teniu, amb una cullera i amb compte també val.

Ara tapem el tortell amb la trufa, i el decorem de la manera clàssica amb el sucre glacé.

Llest per menjar!!!





Print Friendly and PDF

dimecres, 23 de novembre de 2011

Croquetes de Roquefort

I seguint amb la ronda de croquetes, avui toquen unes diferents, que els que les han tastat, tot i no ser uns cheese lovers com jo (si, ho confeso!), han dit que els han agradat molt.
La recepta base és la mateixa que amb les de gambes i les de pernil, amb alguna petita adaptació, i la preparació tampoc té gaires variacions, així que si ja heu intentat fer les anteriors, amb aquestes ja sereu uns experts. Volia fer-les de cabrales, però quan vaig anar a comprar no en vaig trobar, i vaig llençar-me al roquefort, que també és un formatge potent.

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 350 grs. de roquefort (si és cabrales, 250grs. són suficients, com més fort el formatge, menys quantitat necesitarem)
- dos cullerades grans de farina de rebosteria
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar

Preparació:

Posem a escalfar la llet amb 250 grs. de roquefort, i esperem a que la llet estigui al punt d'ebullició i el roquefort s'hagi desfet. L'aspecte que adquirirà la llet no entra pels ulls, però penseu que amb el formatge estem fent un procés de tallar la llet, així que també és normal la textura que adquierix.

I ara només hem de prepara la beixamel 'de roquefort' com preparem sempre la beixamel: escalfem la mantega, 'fregim' la farina, i quan aquesta estigui dauradeta, anem afegim en tandes d'uns 125, 150 ml. la llet amb el roquefort, afegint-n'hi llet cada vegada que la nostra massa estigui consistent. Com fem habitualment, quan haguem esgotat la llet, reservem la massa a la nevera unes hores (sempre us dic unes hores, però si ho feu d'un dia per l'altre tampoc passa res, que consti), i passat aquest temps, només ens caldrà fer les nostres boletes de roquefort i passahttp://www.blogger.com/img/blank.gifr-les per ou batut i pa ratllat. El fet diferencial entre les altres croquetes i aquestes és que quan les hem preparat, hem fet dauets del roquefort sobrant, i per a cada bola hem afegit un dauet de roquefort enmig, per donar-li més gust.

Arribem al punt final, que és fregir-les i menjar-les. Com sempre, abundant oli ben calent, i dos minuts si no estan congelades, estirant fins a quatre si ho estan, ja que en portar formatge, de seguida es poden desfer. Els que em seguiu pel facebook teniu un enllaç de com congelar i fregir les croquetes, de directo al paladar, que és molt interessant.

A menjar!








Print Friendly and PDF

dimarts, 22 de novembre de 2011

Croquetes de gambes

Bé, després de molts dies d'informar-vos pel facebook que estava preparant massa de croquetes, per fi us porto les primeres de les dues noves que he fet, a banda de les que ja he fet anteriorment de pernil. I són tan fàcils de fer com les primeres, hem de seguir el mateix procediment, amb un lleuger canvi. Endavant!!!

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 10-12 gambes
- 1/2 ceba (opcional)
- 2 cullerades grans de farina (de rebosteria millor)
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar (he fet servir panko, per donar-li un punt oriental, jeje)

Preparació:

El primer que farem serà pelar les gambes i passar-les per la paella, les fem a la planxa. Mentrestant, posem a escalfar la llet amb les esclofies i els caps de les gambes que tenim a la paella (si, ja sé que pot semblar una mica... però igual que amb el pernil, això li donarà el gust que volem a les gambes) fins que bulli.
Un cop fetes les gambes, les piquem per poder-les barrejar millor quan preparem la massa, i ho reservem. Quan la llet que teníem al foc comenci a bullir, apaguem el foc, i la colem per tal que no quedi ni una resta de les esclofies i caps de les gambes. I comencem a preparar la massa. A la mateixa paella que hem fet les gambes, escalfem la mantega, i quan hagi agafat escalfor, hi posem la farina i la daurem. En el moment que la farina hagi canviat de color, hi aboquem un got de la llet reservada, i barregem fins que agafi consistència. Repetirem el procés fins que no ens quedi llet. Serà en aquest moment quan afegirem les gambes picades, i així podrem trobar-nos trossets de gamba quan mosseguem. Deixem reposar la nostra beixamel unes hores a la nevera, per poder preparar amb més facilitat les nostres croquetes.

Passat el temps de repòs, disposarem, en aquest ordre: massa de croquetes, ou batut i pa ratllat, i anirem fent en el meu cas boles de massa, i les passarem per l'ou batut i el pa ratllat fins que ens quedem sense massa per continuar fent croquetes. Us recomano que no les feu seguidament de preparar-les, millor les reserveu, que quedaran millor, paraula.

I ja només ens queda fregir-les en abundant oli calent (si teniu fregidora, perfecte) durant quatre minuts (si en feu moltes, com jo, i les congeleu, allargueu el temps de fregit dos minuts més), fins que el pa ratllat quedi dauradet, i abans de servir-les que reposin en un plat amb paper de cuina per què absorbeixi l'oli, i a gaudir!!!!




Print Friendly and PDF

divendres, 11 de novembre de 2011

Xapata

Perquè no tot en aquesta vida són dolços i postres, i un servidor cada dia ha d’esmorzar fora de casa el seu entrepanet, jo em faig el pa amb la meva super panificadora. Però feia temps que volia fer pa de xapata, i a més, per tots aquells que ara estan pensant: ‘clar, amb la panificadora qualsevol!’, doncs no!!, està fet a ma, totalment, sense ajuda de màquines, així que no hi ha excusa per no fer-ho. He agafat les proporcions de la recepta de Su de webosfritos, tot i podria haver-ho fet de la recepta que tinc a casa, ja que és bastant igual.
A més, tingueu en compte que no suposa molta feina, és més temps d’espera que no pas d’amassar.

Ingredients:

Per a la massa mare:

- 100 ml. d’aigua
- 10 grs. de llevat fresc (el podeu trobar al Mercadona, a la secció de iogurts)
- 180 grs. de farina de força (també ho podeu trobar al Mercadona)
- 1 cullerada petita de sucre

Per a la massa del pa:

- 260 grs. d’aigua
- 30 grs. de llevat fresc
- 430 grs. de farina de força (vaig fer mig farina de força blanca, mig farina de força integral)
- 50 grs. d’oli d’oliva
- 1 cullerada petita de sal

Preparació:

El primer és preparar la massa mare. A un bol posem la farina, fem miques el llevat, i afegim la resta dels ingredients. Barregem tot bé, i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum (vaig esperar aproximadament 2 hores).
Ara posem tots els ingredients a un altre bol, i incorporem la massa mare, i hem d’anar amassant (amb les mans, que és el més divertit) fins que agafi una textura flexible i elàstica. Quan veiem que tingui aquesta textura, a una superfície oliosa (és a dir, que haguem posat oli formant una pel•lícula) posem la massa i l’aixafem donant-li una forma rectangular, d’uns dos centímetres de gruix. Deixem reposar una estona (cinc minutets), i en aquest punt posem a preescalfar el forn, a uns 180º.
I ens toca preparar les nostres xapates. Aquí ja comença a anar a gustos: jo vaig fer rectangles petits amb l’ajuda d’un ganivet, però si voleu, poder fer unes tres/quatre barres de xapata. Tot depèn de per què ho voleu fer servir. Jo volia entrepanets per esmorzar, i vaig fer xapatetes. A mesura que anem tallant, ho anem col•locant a la safata del forn, amb molta cura, si no se’ns desmuntarà la nostra ‘estructura’, i un cop ho tinguem tot traspassat a la safata, empolvoreu la massa amb una mica de farina, per donar-li l’aspecte característic de xapata, i una altra estona de repòs (mitja horeta).
Va que ja arribem al final! Polvoritzem el forn amb aigua de manera abundant, si podeu amb un esprai, si no, us recomano que poseu un got ple d’aigua al forn per obtenir l’humitat necessària. I xapates al forn! En quinze minuts tindrem les nostres xapates fetes. Passat aquest temps, ho deixem refredar a una reixa, per tal que el ‘cul’ de pa no sui, i es quedi tou.

Nota de cata: amb pa amb tomàquet, boníssim!!!!

P.D.: es pot congelar perfectament, i mitja hora abans de menjar-ho es treu del congelador i ho tenim llest per degustar.






Print Friendly and PDF

dilluns, 7 de novembre de 2011

Merenga

Si si, ja ho sé que últimament estic només 'penjant' receptes de postres, però és que és el que em tira. Però no patiu que la propera recepta no seran postres, i als que estan esperant que faci la recepta guanyadora de l'enquesta de facebook, que no pateixin que la faré, simplement estic esperant a veure si vota algú més, per donar-li una mica d'emoció a l'assumpte...

Ingredients:

- 3 clares d'ou
- 170 grs. de sucre

Preparació:

A un bol posem les clares i amb la batedora batem bé per muntar les clares a punt de neu. Quan les tinguem quasi a punt, incorporem el sucre i acabem de muntar. Veurem que les clares agafen un color blanquinós i una mica dens. A meitat del procés, encenem el forn per què preescalfi a 190º.
Aquesta quantiat ens dona per unes 8 merengues no gaire grans. Si en voleu més, només heu de proporcionar les quanitats, i tenim més.
Posem les clares amb el sucre als motllos que tindrem a una safata de forn, i directe al forn, abaixant la temperatura fins al 100º, i esperem 90 minuts (són molts minuts, si...). Passat aquest temps, obrim el forn i deixem refredar les merengues, i només ens queda menjar-les!!!

P.D.: Com millor munteu les clares, més consistent serà la merenga, i millor serà a l'hora de menjar-les i presentar-les, que sabem que el menjar acostuma a entrar pels ulls.




Print Friendly and PDF

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Tiramisu

I aquí arriba la segona recepta que vaig fer per treure-li rendiment al mascarpone de l'altre dia. Aquest era el meu objectiu quan ho vaig preparar, i al final ha arribat, després de fer-se el 'remolon'. Són unes postres laborioses, però el resultat és... boníssim!!!!

Ingredients:

- 200 grs. de café carregat
- 50 grs. d'amaretto (jo he fet servir Pedro Ximenez)
- 400 grs. de mascarpone (aquí recepta)
- 200 grs. de nata per muntar
- 3 ous
- 100 grs. de sucre
- una mica de sal
- 1 planxa de pa de pessic (jo vaig aprofitar uns 'sobaos' que tenia, i que m'agraden molt. L'efecte és el mateix, però va a gustos... i així no hem de preparar el pa de pessic. L'equivalent de 'sobaos' per aquestes quantitats és de 24 aprox.)
- cacau en pols

Preparació:

El primer de tot és preparar el café, afegir-hi el licor i deixar-ho refredar mentres fem la resta de prepraracions.
A un bol posem la nata i el mascarpone, i batem fins que quedi ben dur i consistent. Ho tapem i ho guardem a la nevera fins que ho tornem a necessitar.
Separem les clares dels rovells, i els rovells els desem a un bol al bany maria amb el sucre i si en teniu, unes gotes d'essència de vainilla, durant exactament 8 minuts, anant removent de tant en tant. Important el fet de remoure, sino malament! Quan hagi passat aquest temps, ho deixem refredar, i muntem les clares d'ou a punt de neu amb una cullerada de sucre i el pessic de sal. Si podeu, feu-ho amb una batedora de varilles elèctrica. Jo com soc un 'machote', ho vaig fer amb una manual.
Un cop tinguem tot preparat, comencem a preparar el que seria la crema del tiramisú: barregem la crema de mascarpone i nata amb els rovells, amb suavitat, així evitarem que perdi consistència. Ara incorporem les clares muntades, amb més suavitat encara, fins obtenir una crema homogènia.

Ara que ja tenim la nostra crema, procedim a muntar el plat: hi ha múltiples possibilitats, desde fer-ho en un motllo de pastís rectangular, o com vaig fer jo, en motllos individuals. Crec que és preferible fer-ho en motllos individuals, la presentació és més maca i t'evites els possibles desastres quan ho intentis tallar en porcions individuals. Som-hi!!!
Disposem la planxa de pa de pessic o els 'sobaos' al marbre ben net, i amb l'ajuda dels motllos, anem tallant per donar-hi la forma que necessitem (com? doncs agafant en el meu cas el got que vaig fer servir, i apretant contra els 'sobaos', obtenint la forma justa que necessitava). Ho farem tants cops com sigui necessari. Si els gots són petits, sortiran aproximadament 24 talls de pa de pessic. Si són més grandets com els que vaig fer servir jo, la meitat, uns 12.

Va que ja queda poc:
1) posem a cada motllo una capa de 'sobao', i ho empapem amb la barreja inicial de café i licor
2) amb l'ajuda d'una mànega pastissera, fem una capa de la nostra crema de tiramisú. 3) ara una capeta de cacau en pols
I a repetir els passos de l'1) al 3) fins que quedin tots els motllos ben plens.

El millor per gaudir d'aquesta recepta és fer-ho d'un dia per l'altre, és a dir, fer-ho per exemple el dissabte a la tarda, i reservar-ho a la nevera fins al dinar de diumenge.

P.D.: Atenció que els ingredients estan tots indicats en grams, i no en mililitres. Ho sento no sabria dir-vos l'equivalència, però suposo que tenint en compte l'equivalència grams/mililitres d'aigua, per al café deu ser més o menys igual...






Print Friendly and PDF

dijous, 27 d’octubre de 2011

Fideua

Dijous, fideuà!!! Això diuen, no?
És costum als bars i restaurants que fan menú, que els dijous ofereixen paella i/o fideuà entre els seus plats a triar. I com a mi tots dos plats m'agraden molt, i avui és el dia que toca, us porto el que em sembla a mi és més senzill de tots dos. És un plat que quan ho menges fora fa de primer plat, però a casa, com fem quantitat de sobres, amb un petit aperitiu i un bon vermut, tenim de sobres, i ja ens fa les vegades de plat principal/únic. No té gaires complicacions, i difícilment surt malament.
Ingredients (4 persones):

- 400grs. de fideus prims, tipus 'cabellín'
- una sípia
- un bon grapat de gambes petites pelades
- 8 gambes per decorar
- 750 ml. aproximadament de caldo de peix
- oli, sal i pebre

Preparació:

Com hi ha llocs on a la fideuà els hi diuen fideus rossejats, el primer que farem serà rossejar els fideus. A la paella on farem la fideuà, posem una mica d'oli a escalfar, i afegim els fidues, fins que s'hagin torrat (sense passar-se, només que agafin una mica de color ja està bé). Hem de vigilar que no es cremin, si no anem amb compte, tindrem uns fideus negres que no seran recomenables per menjar.
Un cop els fideus estiguin torradets, els reservem, i comencem a preparar la resta d'ingredients. Tallem la sípia a quadrets petits, i la saltegem amb sal i pebre a la paella dels fideus. Reservem, i fem el mateix amb les gambes pelades, i per últim amb les gambes 'normals'.
Quan tinguem tot això, posem el caldo a escalfar, i en el moment que comenci a bullir, incorporem la sípia i les gambes pelades a la nostra paella, els fideus rossos, i anem afegint el caldo calent a poc a poc (apunt: la paella, evidentment, ha d'estar calenta, amb el que us recomano que tot això ho feu 'sincronitzat', és a dir, quan les gambes estiguin fetes, heu de tenir el caldo apunt, i en comptes de retirar la paella del foc, fer això que us he indicat abans).
Només ens queda esperar que el caldo vagi evaporant-se, i quan veiem que practicament no hi ha caldo, tenim dues opcions: la fàcil és baixar el foc al mínim i tapar la paella amb un drap net (obvi!), de manera que la concentració d'escalfor faci agafar als fideus aquesta forma característica de les fideuàs, que queden de punta. La difícil, si es pot dir així, és tenir preescalfat el forn, i ficar durant uns cinc minutets (més no) la paella al forn.
No m'he oblidat de les altres gambes... les utilitzem per decorar la paella just abans de tapar-la amb el drap o ficar-la al forn.

I et voilà!! Ja tenim la nostra fideuà llesta per degustar!!
Qui vulgui que ho acompanyi d'allioli, com he fet jo, i a menjar...

Salut!






Print Friendly and PDF

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Cremos de mascarpone i cafe

I ja que us ho vaig dir, aquí us porto la primera de les dues preparacions que he fet amb el mascarpone. Són unes postre suaus, per preparar-les i menjar-les al moment, i no us recomano que les conserveu molt temps a la nevera, pels ingredients que porta... tot i que tampoc he tingut temps per comprovar si aguantaven molt o no!!!

Ingredients:

- 200 grs. de nata
- 200 grs. de mascarpone
- 2 sobres de café soluble (el típic Nescafé)
- 1/2 iogurt grec
- 100 grs. de sucre glas

Preparació:

Muntem la nata, assegurant-nos que estigui ben freda, perquè quedi ben consistent i munti bé.
A un altre bol, barregem el iogurt, el mascarpone i el sucre, amb suavitat, ajudant-nos de moviments envolvents, i per ñultim afegim el café soluble triturat en pols, fins que quedi homogeni. Si ho fem de manera massa enèrgica, patim el risc que la barreja quedi més líquida del que ens interessi.
Ara ens falta afegir-hi la nata, i integrar-la a la barreja anterior també de manera suau, sense cap tipus de pressa.
I ja només ens queda presentar-ho. Ho disposem en gotets (preferiblement de vidre, que queda més maco), i ho guardem durant almenys una hora a la nevera.
Jo per acabar-ho de decorar, he ratllat una mica de xocolata per sobre de cada gotet.
Passat aquest temps, toca gaudir-ho!!!






Print Friendly and PDF

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Mascarpone

Últimament les receptes estan més espaiades entre si, però també és veritat que últimament el temps que tinc per dedicar a tot (no només per a receptes) ha disminuit, i d'algún lloc s'ha de treure temps, no hi ha més...

Per compensar, avui tenim una recepta d'un formatge molt ben valorat a l'hora de fer postres, i que aprofitarem en la propera recepta, que serà en breu.
És molt senzill de fer, i l'únic que requereix és paciència per tenir-ho fet, i poder-ho aprofitar per allò que més us convingui.


Ingredients:

- 1 litre de nata líquida
- el suc d'una llimona

Preparació:

El més important, és, precisament, la preparació inicial (almenys per mi). El que farem serà tenir preparat un o varis coladors, preparats dintre de recipients, i on col·locarem gases (les típiques de farmàcia). A un bol posarem el suc de la llimona i la nata líquida, i amb la batedora semi-muntarem.
Un cop fet això, aboquem la nata als coladors, i tapem amb les gases. Amb paper film, tapem els recipients, i guardem durant 24h a la nevera.
Ho tapem perquè no agafi olors, i el temps és el necessari perquè deixi anar el sèrum.
Passat aquest temps, descartem el sèrum, 'desmotllem', i ja tenim el nostre formatge llest per utilitzar!



P.D.: Sorry m'han canviat la configuració de la gestió del bloc i vaig una mica perdut a l'hora d'editar els posts... no sé si inicialment quedarà com sempre.

Print Friendly and PDF

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Llom a la costra de mostassa

Un plat que sembla elaborat, però que no ho és tant. Es tracta d'una preparació diferent d'una carn que mengem sempre, i molt addient per a dinars/sopars amb convidats a casa. Encara que la mostassa no sigui el vostre condiment preferit, no heu de patir, ja que un cop ho prepareu quedarà un gust molt suau.

Ingredients:

- Un llom de porc
- grans de pebre de diferents colors
- espècies variades (orenga, romaní, alfàbrega.. les que us agradin)
- mostassa (en gra o 'normal')

Preparació:

El primer que hem de fer és netejar bé el llom de greix, tant com puguem. Posem la mostassa per sobre del llom, i barregem els pebres amb les espècies, i la meitat l'estendrem a sobre d'un papel film. Posem el llom a sobre del paper film, de manera que les espècies i els pebres vagin 'engantxant-se' a la mostassa. Posem la resta d'espècies i pebres a la part que queda visible de llom, i ho emboliquem tot amb el paper film, per enganxar-ho bé tot. Quan ho tinguem tot ben embolicadet i enganxadet, retirem el paper film, i ho reservem durant almenys 12 hores a la nevera.
Un cop hagi passat tot aquest temps, per preparar-ho, tallem el llom en talls d'un cm. i mig aproximadament, i el passem volta i volta a la paella.
I només ens falta servir-ho, i gaudir-ho!!!
Jo he acompanyat el plat amb ceba caramelitzada i uns espàrrecs verds a la planxa, i uns granets de sal per donar el contrapunt a la ceba.




Print Friendly and PDF

divendres, 7 d’octubre de 2011

Tom Collins

Després d'una setmana llarga, que semblava que no acabava, què millor per començar amb bon peu el cap de setmana amb una copa que inclou el licor de moda: Ginebra.
Aquest combinat agrada tant als degustadors de ginebra com els que no, ja que li pots donar l'acidesa i la dolçor que vulguis, és molt al gust.
Us posaré les quantitats de la recepta original per preparar-ne un, però al final cadascú que ho faci al seu gust, amb les quantitats que més li agradin.

Ingredients:

- 50ml. de ginebra
- 25ml. de suc de llimona
- 2 cullerades de sucre, o 15ml. d'almívar
- Soda
- Guindes i llimona per decorar

Preparació:

A un got Collins (és un got alt i ample, però jo com veureu a les fotos, em va venir de gust fer-ho amb un got ample, però no alt) posem el suc de llimona i el sucre. Barregem bé per desfer el sucre (si ho feu amb almívar ja teniu molt guanyat, és més fàcil, jeje). Un cop fet això, omplim el got fins dalt de gel, aboquem la ginebra, i després la soda, a la mínima alçada possible perquè faci la mínima escuma possible. Amb l'ajuda d'una cullera ho barregem suaument.
Es pot decorar amb una guinda, i una rodanxa de llimona, per quedar bé. En el meu cas, com no pretenia fer-ho maco, sino bó, i a més no tenia ni guindes i se m'havia acabat la llimona (quin desastre...), ho he presentat així tal qual. Però la propera recepta la presentació us agradarà més, ja veureu (que ja la tinc preparada).




Print Friendly and PDF

dijous, 29 de setembre de 2011

Nuvols

Així, tal qual, sense més ni menys!! Unes xuxes que tot s'ha de dir, a mi m'han quedat molt dolces, però que tot i l'aspecte (he de millorar molt aquest punt, segur que m'ha fallat alguna cosa seguint la recepta de la Su, però si ho torno a provar i em surten millor, actualitzaré les fotos) van desaparèixer en un tres i no res. Hi ha gent a la feina que dona fé d'això!!!
Són una mica laborioses, però valen la pena, i sorprenen a qui les menja, perquè no s'espera que les xuxes es puguin fer a casa...

Ingredients:

- 2 sobres de gelatina neutra en pols ( 2 sobres de 10 gr cadascun, que equivalen a 4 fulles de gelatina neutra aprox.)
- 200 ml. d'aigua
- 300 grs. de sucre
- 100 grs. de gelatina en pols de maduixa o gerds (jo vaig triar gerds)
- sucre glass per arrebossar

Preparació:

Posem l'aigua a escalfar, i quan comenci a bullir, afegim la gelatina neutra i el sucre. Baixem el foc i deixem coure uns cinc minuts. Incorporem la gelatina de gerds, i anem remenant durant cinc minuts més. Veurem que va agafant consistència. Ara ho deixem refredar, fins que comenci a cuallar (crec que jo vaig tenir molt poca paciència i no vaig esperar prou, segur...).
Arribats a aquest punt, agafem la batedora de varilles i muntem la gelatina fins que quedi com si fos una merenga (veureu que va agafant un color rosadet característic), i ho aboquem a un motllo prèviament folrat amb paper film i empolvorat (si, es diu així) de sucre glas. Suposo que com en el primer pas no vaig esperar-me prou, no se'm va muntar tant com esperava...
Ara es necessita de més paciència (i aquí si que vaig esperar!), ja que hem d'esperar que reposi durant (almenys) 12 hores.
Passat aquest temps, ho treiem del motllo i anem tallant els nostres núvols del tamany que més ens agradi, i els tornem a arrebossar del sucre glas.

Mmm... us en llepareu els dits!!!

P.D.: A webos fritos, per la gent que tingui Thermomix, expliquen la recepta per la màquina, que és molt més fàcil, així que si la teniu, animeu-vos!!





Print Friendly and PDF

dissabte, 24 de setembre de 2011

Espirals de pesto i bacon

Després de l'empatx de dolç de la setmana passada, avui us porto una recepta salada, molt fàcil de fer, i que (crec) agradarà a tothom. Combina la pasta de full, el pesto que us vaig ensenyar farà un temps, i el contrapunt del bacon.

Ingredients:

- Pasta de full (jo compro la del Mercadona)
- Salsa pesto
- Bacon
- 1 ou per pintar

Preparació:

Estirem la pasta de full sobre una superfície plana, i a sobre estenem, com si fos una pizza, la salsa pesto, i el bacon tallat a tires. Enrotllem a poc a poc la pasta, i amb el rotllo que ens ha sortit, tallem trossos d'un cm. aproximadament de gruix, a poc a poc que si no se'ns desmuntarà tot, i els anem col·locant a una safata de forn. Batem l'ou una mica, i pinzellem les nostres espirals.
Quan ho tinguem tot tallat i pinzellat, ho fiquem al forn prèviament escalfat a 200º, i esperem uns 15 minuts, aproximadament.

I ja està, només ho hem de presentar, i menjar-nos-ho!!!





Print Friendly and PDF