dilluns, 5 de març de 2012

Calzone

Aquesta recepta va amb dedicatòria. Després de la primera massa de pizza, i la seva corresponent pizza, ara toca provar amb una nova massa que m'ha agradat més (i igual de fàcil), i posar-hi una mica d'imaginació 'embolicant' la nostra pizza de sempre i obtenint el conegut per tothom Calzone.

Ingredients:

Per a la massa (dona per unes quatre pizzes):

- 500gr. de farina de força
- 325gr. d'aigua tèbia
- 7gr. de llevat fresc
- 1/2 cullerada sopera de sal
- 1/2 cullerada sopera de sucre

Per al calzone:

- Salsa de tomàquet
- Mozzarella
- Ceba
- Xampinyons
- Ou

Preparació:

A un bol, barregem l'aigua tèbia, el llevat i el sucre, i ho deixem reposar mentres preparem el nostre volcà de farina, a una superfície neta (i en el meu cas, que soc bastant 'liante', espaiosa...). Com us he dit, amb la farina i la sal fem una muntanya, i li fem un forat al mig (o sigui, un volcà), i anem afegint pos a poc la barreja d'aigua, llevat i sucre al forat, de manera que la farina ho vagi absorvint.
Això ho podem fer amb l'ajuda d'una forquilla o una cullera, o si ja voleu començar a embrutar-vos, amb les mans.
I ara si que toca embrutar-se de veritat! Amb les dues mans, anem amassant durant aproximadament deu minutets, o fins que veieu que té una textura elàstica i consistent, que no és enganxifosa.
La tècnica per amassar la pizza no és cap secret: amb una ma aixafem, i amb l'altra estirem la massa. Amb quina feu cada cosa és al vostre gust, segons us vagi millor.
És moment de deixar reposar la massa altres deu minuts (poden ser més, o menys si esteu ansiosos per preparar la pizza), tapada amb un drap de cuina. Que no la molesti ningú.
Passat el temps, és moment de preparar la nostra pizza, o com avui, en la recepta que ens ocupa, el calzone: tallem la massa en quatre trossos iguals, i amb cada un d'aquests formem una bola. La massa que no feu servir la podeu congelar sense problemes.
Aixafem una de les boles amb la ma, aprofitant el mateix moviment per anar-la girant quarts de volta sobre la superfície, mirant així de donar-li la forma típica característica rodona. Ara amb l'ajuda d'un rodet de cuina estirem la massa deixant-la tan prima com a nosaltres ens agradi la pizza, i comencem a muntar-la.
Una bona capa de salsa de tomàquet, mozzarrella, arets de ceba i xampinyons laminats, i per acabar un ou a tot el centre (eh!, que cadascú la faci com més li agradi, no seré jo qui us digui els ingredients que heu de posar a la pizza...).
Si voleu pizza, no necessiteu res més, escalfeu el forn a 200ºC, i la fiqueu aproximadament 10 minuts, depenent del grau de torradet que us agradi.
Però com la recepta d'avui és de Calzone, encara no hem acabat.
Tots els passos per farcir la pizza els heu de seguir, però deixant una mica de marge a les vores, per poder tancar-la. I com si d'una cresta (empanadilla pels iniciats) es tractés, agafem els extrems de la massa, i tanquem la nostra pizza fent-los coincidir amb els extrems oposats de la mateixa. Per què no s'escapi cap ingredient, pleguem una mica les vores de la pizza, aixafant una mica amb els dits.
I poca cosa més, igual que abans, una mica més de deu minuts al forn, que en estar tancat, l'escalfor triga més a arribar.

Tal com havia dit, aquesta recepta va amb dedicatòria: Manu, cette recette est pour toi, tu sais ce qui vous attend au prochain dîner!!! (espero no colar-me, que tinc el meu francés mooolt oxidat).




Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada