dimarts, 17 d’abril del 2012

Foie Mi-cuit

Després del pintxo de foie, no quedava una altra que evolucionar i fer, amb el lòbul que vaig reservar de la recepta anterior, un foie mi-cuit, que qui l'ha tastat, ha confirmat que havia quedat bo. Una recepta molt senzilla, i que tal i com he llegit en algun article que parla sobre això, tan vàlida com totes les que hi volten per la blogosfera. Aquesta recepta està extreta del programa de cuina 'Cocina con Bruno Oteiza', evidentment del cuiner Bruno Oteiza. No em feu dir-vos a quina cadena ho emeten, perquè no en tinc ni idea, ho sento...

Ingredients:

- 1 fetge d'ànec
- sal i pebre
- 1 copeta d'Armagnac, o algun altre vi/licor similar generòs.

Preparació:

El primer de tot, i més complicat, és denervar el fetge. No sé com es diu denervar en català, no he trobat la traducció, així que assumiré que es diu igual que en castellà. Denervar el fetge no és més que treure-li els nervis que té. És una feina una mica de xinos, però amb paciència es pot fer sense problemes. Us poso un enllaç de webosfritos on explica pas a pas com fer-ho, i millor que com ho explicaria jo.
Un cop denervat, posem a bullir aigua a un cassó, i quan aquesta comenci a bullir, parem el foc i posem durant sis vuit minuts el fetge, per 'coure'l'.
Un cop el fetge estigui cuinat, el posem a una safata i el salpebrem al gust, i aboquem l'armagnac per sobre (jo no tenia Armagnac, i com no estava disposat a comprar una ampolla només per una copa, vaig posar-ni Pedro Ximenez). És hora de ficar-ho a la nevera a refredar, i que maceri en els seus propis olis i el licor. Amb una horeta de nevera n'hi haurà prou.
Estenem un paper film a una superfície plana, i posem el fetge a sobre. Amb l'ajuda del paper film i les mans, anem embolicant el fetge, i compactant-lo, donant-li forma una forma rodoneta. Important premsar-ho bé, perquè quedi consistent. Quan ho tinguem ben embolicadet, és moment de reservar-ho a la nevera durant la nit.
Al dia següent, ja podem preparar-nos per degustar el nostre foie mi-cuit: el desemboliquem, i fem talls d'un centímetre aproximadament, disposant-los sobre una safata. Acompanyem d'unes torradetes, i a delectar-nos amb aquest exquisit mos.

Indicacions extres: Durant l'explicació, us comentava el tema de la compactació a l'hora d'embolicar-ho. Com podeu veure, la zona central del foie no ha quedat del tot compactada, es poden veure les línies d'unió del fetge. A més, la recepta diu sis minuts de cocció, jo considero que em va quedar un pel cru, com es pot comprovar a la tonalitat rosada central de les fotos. Per això us ho rectifico per vuit minuts.