dijous, 27 de setembre del 2012

Bollycaos

Així, sense més ni més... si l'altre dia us portava la recepta de la 'nocilla' cassolana, avui un nou repte superat.
Aquelles tardes (o matins) de quan erem petits, i ens anàvem a jugar amb el nostre bollycao a la ma... quins records, eh?

La veritat és que quan vaig veure la recepta a 'Acabat de fer', la idea em va encantar, i de seguida em van venir ganes de provar de fer-la. I el cert és que no vaig trigar gaire... no hi ha paraules per descriure com en són de bons. Si els feu a casa, la única recomenació és, si voleu, clar, farcir-los bé de crema de cacau. Quan sigui el moment us ho recordaré.

Ingredients (l'original diu per 6 bollycaos, jo en vaig fer 8):

- 1 ou
- 125 ml. de llet
- 30grs. de mantega
- 35grs. de sucre
- una pessic de sal
- 1 culleradeta d'essència de vainilla o en pasta (jo no li vaig posar, i no va ser cap problema)
- 300grs. de farina (jo vaig fer servir farina de força)
- 1/2 sobre de llevat liofilitzat
- 1 ou per pintar en el moment de fornejar
- crema de xocolata per farcir (al gust)



Preparació:

Ja veieu que us he posat tant els ingredients de la recepta original com els que vaig fer servir jo. Així, si voleu, podeu triar la que més us agradi, que espero que sigui la meva, clar!!

Posem a un bol tots els ingredients, menys l'ou per pintar, i la crema de xocolata. Amassem amb paciència, com hem fet amb moltes de les receptes del bloc.
Hem d'obtenir una massa uniforme, fins i tot un punt enganxifosa. No hi ha un temps màxim, i tampoc un temps mínim, però tingeu en compte que serà una bona estona.
Si teniu panificadora o robot de cuina, o batedora de varetes, no cal que us digui res més, feu-les servir!!
Un cop haguem obtingut la massa, la deixem reposar fins que hagi doblat el seu volum original, tapada amb un drap. Ho podem fer al marbre prèviament enfarinat, o al bol on ho hem amassat, per això no hi ha problema.

Passat el temps de llevat, si la teníem al bol, ara toca si o si passar la massa al marbre prèviament enfarinat, i dividir-la en les porcions que correspongui.
Ja us he dit que a mi em van sortir uns 8 bollycaos, de tamany mig-petit. Amb l'ajuda del rodet de cuina les estirem, donant-li, si és possible, forma rectangular, ja que ens serà
més fàcil després enrotllar-les. Important mantenir la superfície enfarinada, per evitar que se'ns enganxi tot. Abans us he advertit que la massa és un punt enganxifosa, que consti.

Un cop tinguem totes les nostres porcions ben estiradetes, és el moment de la xocolata. Estenem una bona ració de crema de xocolata al mig de cada rectangle, i l'enrotllem sobre ell mateix tancant-lo i deixant dins la crema de xocolata. Amb les puntes, el que farem serà plegar-les cap a dintre, i deixar el futur bollycao reposar a la safata de forn on el courem, amb les puntes a sota, que no es vegin!! I sabeu perquè us deia abans de farcir-los bé? Recordeu els bollycaos industrials, que per un cantó estaven ben farcits, i per l'altre gairebé no tenien xocolata? Doncs ja he dit tot el que calia. Nosaltres volem els nostres bollycaos ben farcidets!!

Un altre cop toca deixar reposar la massa durant una hora, ja que és una recepta que consta de dos llevats, com la majoria de masses que porten llevat, és el que hi ha.

Quan ja quasi sigui l'hora, preescalfarem el forn a 180º, i pintarem els bollycaos per ou batut, per tal que ens afagin un color més maco al forn.

Els enfornem de 20 a 25 minuts, fins que veieu que el bollycao comença a quedar dauradet. Vigileu que si us despisteu se us cremarà la capa d'ou i quedaran lletjos.

I ja està, quan estiguin fets, els deixem refredar a una reixa per evitar la condensació d'humitat a la base, i a gaudir! O si sou impacients, com va ser el cas, els podeu tastar quan encara estan calentonets, que també estan molt bons, però aneu amb compte no us cremeu!!



dimarts, 25 de setembre del 2012

Carpaccio de gambes

Com ahir va ser festa a Barcelona, i a un servidor no li tocava treballar, vaig traslladar la recepta 'del dilluns' per dimarts, i així poder controlar les visites, i passar llista a tots.
Es tracta d'una recepta que, sentint-ho molt, no és apte per a paladars escrupulosos. És el que hi ha, no sempre es pot cuinar al gust de tothom, i em sembla que avui serà un d'aquells dies.
Per als que us agradi, ja veureu com n'és de simple la seva preparació i com de bé podeu quedar, si als vostres convidats els agrada, clar.
I un últim apunt: potser no és el plat més adient, però amb aquesta recepta estrenem la #lletraanna a les fotografies. La meva petita colaboració a aquesta proposta.

Ingredients:

- 6/8 gambes per persona, depenent del tamany
- Oli d'oliva
- Vinagre de mòdena
- Sal i pebre
- Escates de sal per decorar



Preparació:

El primer de tot que farem serà embrutar-nos les mans. Hem de pelar totes les gambes, absolutament totes, i les anem reservant. Quan les tinguem netes, amb l'ajuda d'una punta (un ganivet de pelar fruita, o similar), obrirem les gambes per la meitat i els retirarem l'intestí (és el 'fil' negre que tenen les gambes i que els hi recorre tota la cua), de manera que obtindrem una gamba neta. Si voleu, les podeu passar per aigua per deixar-les més netes encara, això és a lliure elecció. Segons les anem netejant, les anem disposant sobre paper de forn, obertes i ben esteses, formant una capa de gambes obertes per la meitat.

Quan tinguem la nostra ració de carpaccio estesa al paper de forn, estenem un altre paper de forn per sobre, i aixafem una mica amb les mans, fent pressió.
I atenció que ara ve el millor. Amb l'ajuda d'un objecte pesant i contundent (una paella, una fusta de tallar...), anem colpejant les gambes fins obtenir el gruix que més ens convenci per a un carpaccio. Només un detall: com més
obertes quedin les gambes i més ben esteses, més fàcil serà obtenir un carpaccio prim.

Ara que ens hem desfogat amb les gambes, és el moment de deixar-les descansar al congelador durant un parell d'hores, temps suficient perquè hagin congelat. No us espanteu per l'aspecte d'abans del congelador.
Mentrestant, anirem preparant la vinagreta, una de molt simple per no matar el gust de les gambes. A un pot, barregem l'oli, el vinagre, i la sal i el pebre al gust, i ja està.
Passades les dues hores, retirem el carpaccio del congelador, i ara si, retirem el paper de forn. És ara quan ho hem de treure, ja que és molt més fàcil que quan hem enganxat literalment les gambes entre dues capes de paper.
Ens haurà quedat una làmina (més o menys, depenent de la contundència dels cops...), que disposarem sobre el plat, i amanirem amb la vinagreta, finalitzant amb la decoració amb la sal en escates.
Si en feu de més, el que heu de fer és treure el carpaccio una mitja hora abans de servir, i just en el moment de menjar, afegiu la vinagreta.


dimecres, 19 de setembre del 2012

Crema de cacau i avellanes

O Nocilla, Nutella... com li vulgueu dir!

Ja veieu que no m'atura res a l'hora de fer 'proves' a la cuina... si em convenç, i em veig capaç de fer-la, allà que vaig. I aquesta no podia ser menys... qui de tots vosaltres no ha menjat mai un entrepà de nocilla, o fins i tot els més llaminers/adictes directament del pot amb cullera?

Doncs això, que aquesta recepta es va convertir en un 'must' quan la vaig veure per primer cop. Després d'aquell dia (i ja fa temps) l'he vista a més blocs gastronòmics, així que la que trobareu aquí és una barreja/adaptació deles que he anat veient fins ara, i el resultat ha estat més que satisfactori, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 100 grs. d'avellanes pelades i torrades
- 50 grs. de sucre
- 150 grs. de xocolata blanca
- 150 grs. de xocolata amb llet
- 150 grs. de xocolata negra (de cobertura a ser possible)
- 200 grs. de llet
- 100 grs. d'oli de girasol (com no en tenia, vaig fer servir menys quantitat d'oli d'oliva, uns 70 grs.)


Preparació:

Si les avellanes les heu comprat crues, és el primer que heu de fer, posar-les a una safata de forn i torrar-les una mica.

Les deixem refredar, i les triturem conjuntament amb el sucre, que no quedin trossos grans, tant com ens sigui possible, penseu que a la crema de cacau dels supers no es nota. Hem d'intentar que quedi una massa fina.
Al pot on hem triturat les avellanes, incorporem les xocolates i també les triturem.

Aquesta pasta de xocolata, avellanes i sucre,  la posem a un pot a foc mig-alt amb la llet i l'oli, fins que la xocolata estigui desfeta i tots els ingredients integrats.

Si el nostre robot de cuina o picadora no és prou potent, el pas de triturar les xocolates us el podeu estalviar, i fondre les xocolates a trossos directament al foc, sense necessitat d'esmicolar-les. I preferiblement canvieu el sucre normal per sucre glass. Que consti, que no és obligatori!

A partir d'aquí podeu anar jugant amb la quantitat de xocolates i avellanes per fer una crema de cacau com més us agradi. I per als més atrevits, si només feu servir xocolata blanca, ja sabeu què obtindreu...

Només ens resta, si tenim intenció de conservar-ho, anar-ho posant a pots esterilitzats i deixar-los ben tancats. O directament, fer-nos una torradeta amb la nostra crema de cacau i el pa de motlle de dilluns i llepar-nos els dits...



dilluns, 17 de setembre del 2012

Pa de motlle

Ja coneixeu la meva afició al pa. I com ja feia temps que per aquí no us en portava cap, avui toca un que coneixem tots, i que tothom (no crec que m'equivoqui) hem menjat. Es tracta del pa de motlle, el mític 'pa bimbo' de tota la vida, perquè ho pugueu fer a casa. Ja veureu que no ha d'envejar-ne res al pa industrial, i de fet, és molt millor, ja que no porta ni colorants ni conservants ni res d'aquestes coses.

Ingredients:

- 500grs. de farina de força
- 20grs. de llevat fresc
- 50grs. de llet sencera (vaig fer servir semi, perquè és la que hi ha per casa habitualment)
- 2 cullaradetes de sal
- 2 cullerades generoses de mel
- 300grs. d'aigua

Preparació:

 A un bol, posarem la farina i el llevat esmicolat. Incorporem la llet, l'aigua i la mel disolta en una de les dues, conjuntament amb la sal, i comencem a amassar-ho bé, fins que tinguem una consistència homogènia i elàstica. De fet, s'ha de fer com en els anteriors pans que hem fet (el rústic, l'estrella de pa, el pa llet...), ni més ni menys. Si teniu thermomix o panificadora o robot, el podeu fer ser vir per l'amassat, i us serà més lleu. Desconec altres màquines, però la panificadora té un programa que és amassat, així que més fàcil impossible.

Un cop treballada la massa, la deixem reposar durant una hora, a un lloc càlid, i si ho hem fet a ma, aprofitarem per descansar.

Passada aquesta estona, li donarem forma de pa allargat, i la posarem dintre d'un motllo rectangular que prèviament haurem engrassat amb una mica de mantega (només una mica). Pel que fa al motllo, jo vaig fer servir un motllo rectangular d'alumini comprat al Mercadona, així que no calen gaires especificacions tècniques al respecte, però existeixen motllos específics per fer pa de motlle. Dependrà molt de si considereu que ho fareu servir prou com per comprar-ne un. 

Tornem a deixar reposar la massa una altra hora, aquest cop dintre del motllo,  perquè el llevat faci de les seves. Procurarem que la massa no pugi en excés, si sobresurt del motllo, ho haurem de tapar: amb algún estri que ens faci de tope, o si teniu el motllo específic, posant-li la tapa amb què acostuma a venir.

Va que queda poc! Encenem el forn un quart d'hora abans que acabi l'hora de llevat del pa, a 250ºC, i quan ens faci l'hora exacta, baixem la temperatura a 220ºC, i fem el pa durant 25 minuts aproximadament, tapat (amb paper d'alumini o la tapa esmentada anteriorment), i 5 minuts sense tapar. No he trobat enlloc l'explicació, però crec que es cou tapat per tal que el pa tingui la mateixa tonalitat a tota la crosta, i els últims cinc minuts pugi una mica per l'efecte de l'escalfor. Tampoc us ho podria garantir...

De seguida que estigui cuit, ho treiem del motllo i ho deixem refredar, i un cop fred, ja ho podrem tallar amb un bon ganivet, i menjar-nos-ho...

P.D.: Aquesta recepta en concret està extreta de webosfritos, on la trobareu també explicada en la seva versió per a thermomix.




divendres, 14 de setembre del 2012

Ensaimades

Després de gairebé una setmana molt tranquila a la cuina, avui us porto una recepta elaborada, d'un dolç molt tradicional a Ses Illes, i que, perquè no dir-ho, agrada a tot arreu. Com us he dit, es tracta d'una recepta elaborada, que no complicada, i que requereix tenir paciència i constància perquè surti una ensaimada amb una mica de cara i ulls, a efectes visuals, ja que de gust és molt bona. Potser no és comparable a les originals, però no està gens malament, la veritat.

Ingredients:

Per la massa mare
20grs. de farina de força
20grs. d'aigua tèbia
25grs. de llevat fresc


Per a la resta de la massa
120ml. d'aigua
120grs. de sucre
540grs. de farina de força
4 ous
30ml. d'oli d'oliva
Cabell d'àngel (opcional)
Llard de porc
Sucre glacé




Preparació:

Com és una massa que es composa a partir de massa mare, el primer que farem és preparar-la. Desfem el llevat amb l'aigua tèbia i afegim la farina. Ho amasem fins tenir una bola, i ho cobrim amb paper film fins que dobli el volum. Dependrà molt de la temperatura de la cuina. Com més calor, més ràpid, però amb mitja hora, tres quarts ja estarem.

Ara seguim amb la resta: amb l'ajuda d'una batedora batem l'aigua, el sucre i els ous. Seguidament afegim la massa anterior i barregem. Si podem continuar amb la batedora perfecte. Continuem afegint la meitat de la farina, amassem, i després l'altra meitat, per fer-nos més fàcil l'amassat.
No m'he oblidat de l'oli, ara és el moment d'afegir-ho, és l'últim ingredient per fer la massa, i acabem de barrejar-ho tot.

Quan tinguem tot ben barrejat, ho deixem reposar una mitja hora, aproximadament, i descansem una mica els braços, que ja toca.

Passat el temps, dividim la massa en porcions (en teoria aquestes quantitats donen per 6/7 ensaimades, però jo en vaig fer 8 per fer-les un xic més petites), i les anem disposant donant-les forma allargada sobre la superfície de treball, que prèviament haurem untat amb una mica d'oli.

Engrassem també el rodet amb oli, i estirem les porcions de massa, deixant que quedi ben prima.

A un dels extrems, estenem una capa de llard de porc (sense passar-nos), i si us agrada, el cabell d'àngel.
Enrotllem cada porció de massa sobre ella mateixa, i amb el rotllo que ens ha quedat, li donem la forma de la tan esperada ensaimada. Les anirem col·locant sobre la safata de forn (que prèviament haurem untat de mantega, o si tenim paper de forn, molt millor), i les deixarem descansar durant una llarga estona, més o menys cinc o sis hores.

Ara ja només ens falta coure-les. Escalfem el forn a 180ºC, i just abans de ficar-les al forn, polvoritzem aigua per sobre (una mica, no les ofegueu...), i les fornegem de 8 a 10 minuts, controlant que quedin dauradetes.

Les deixem refredar una mica, i abans que refredin del tot, les espolvorem amb sucre glacé per sobre, i a menjar!!

P.D.: Tot i que la forma no és la millor per a una ensaimada, per ser el primer intent us haig de dir que van quedar molt aconseguides, i el gust d'ensaimada el tenen.



dimecres, 5 de setembre del 2012

Tagliatelle all'arrabbiata

I com no podia ser d'una altra manera, després de la salsa, què millor per fer-la servir que un bon plat de pasta, feta a casa, com no!
Fer pasta fresca no té secrets, només calen un bons braços, i si no teniu una màquina de fer pasta a casa, com és el meu cas, un bon rodet per fer pressió.

Ingredients (per quatre persones):

- 200grs. de farina de blat (la que tenim tots a casa)
- 2 ous grandet (XL)
- 1 pessic de sal


Preparació:

Sisi, ja no hi ha més ingredients, la proporció és sempre la mateixa, 1 ou gran per cada 100 grams de farina, i una mica de sal. I com us he dit, uns bons braços.
Amb la farina fem un volcà al marbre de la cuina, i enmig del forat del volcà posem els ous i la sal. Comencem a amassar, atrapant els ous segons se'ns vulguin anar escapant del volcà, i anem formant una massa que finalment serà elàstica i gens enganxosa. Tingueu en compte que és un procés lent, parlem d'almenys 10 minuts d'amassat fins aconseguir la massa que volem, si no més.
Quan haguem aconseguit dominar la massa, la deixem reposar mitja horeta, tapada amb paper film, que descansi una mica, tant la massa com nosaltres.
Passada la mitja hora, és moment de tornar a donar-li canya als braços: amb l'ajuda d'un rodet i a una superfície lleugerament enfarinada, anirem estirant la massa, procurant amb cada passada que ens vagi quedant més i més fina. Tingueu en compte que a simple vista us semblarà que el gruix de la pasta ja és bo, però tractant-se d'una pasta fresca casolana, absorvirà més aigua del que us penseu. Per això, com més prima aconseguiu que sigui la massa, molt millor. Per als que teniu màquina de fer pasta a casa, què us haig de dir que no sabeu? Les mateixes màquines acostumen a venir amb un receptari, per tant, segur que en sabeu més que jo d'aquest tema...
Un cop tinguem la nostra pasta ben i ben prima, amb un ganivet ben esmolat, fem tires llargues, del gruix que més us agradi. Jo vaig fer tires d'entre mig i un centímetre d'ample, obtenint així els tagliatelle de la recepta.
Per coure-la, només necessitarà entre tres i quatre minuts en abundant aigua bullint, i com més gruixuda us hagi quedat, més temps de cocció, us aviso!

Un cop cuita la servim al plat, amb la nostra salsa arrabiatta que vam fer dilluns, i a menjar!!

No us podria dir de quin blog he extret la recepta, ja que trobareu infinitat de blogs gastronòmics que diuen com fer-la, em vaig quedar amb les proporcions d'ingredients, i a partir d'aquí, he començat a treballar. A partir d'aquí, se li pot incorporar tomàquet per fer pasta vermella, espinacs triturats per fer pasta verda, tinta de calamar per fer pasta negra... segons vagi fent, us aniré informant!



dilluns, 3 de setembre del 2012

Salsa arrabbiata i salsa carbonara

Comencem la setmana amb una recepta d'allò més senzilla, però apta només per a paladars atrevits, i és que la salsa arrabiatta fa (o almenys ho ha de fer)
honor al seu nom. En essència, és una salsa de tomàquet amb l'afegit del bitxo, que és el que li dona el nom.
També aprofito i us 'ensenyo' a fer la salsa carbonara, o una versió de la mateixa, ja que la recepta original de la carbonara porta ou i formatge, i jo
no soc partidari de posar-ne, la faig de manera més senzilla, i penso que igual de bona.
Totes dues salses van molt i molt bé per a un plat de pasta, el que més us agradi, sense res més, com a molt un grapadet de parmiggiano per sobre.

Ingredients:

Salsa arrabiatta:
- 1kg. de tomàquets madurs
- 1 ceba grandeta
- sal i sucre
- bitxo sec(en el meu cas triturat, que no en pols)
- oli d'oliva
- herbes aromàtiques (opcional)

Salsa carbonara:
- 100grs. de bacó
- 1/2 ceba
- 200ml. de crema de llet per cuinar
- sal i pebre al gust
- herbes aromàtiques (opcional)


Preparació:

Començarem amb la salsa arrabiatta: posem a escalfar una paella una mica d'oli, i mentres va escalfant, pelem i piquem la ceba, tan primeta i petita com ens sigui possible. La fregim, i quan comenci a estar transparent, la reservem.
Aprofitem la mateixa paella que tenim al foc per anar ratllant sobre aquesta els tomàquets i preparar així una salsa de tomàquet casolana, de les de tota la vida. Quan haguem ratllat tots els tomàquets, afegim sal i sucre, per rectificar l'acidesa, i ho mantenim al foc el temps necessari fins que tota l'aigua del tomàquet hagi evaporat, i comenci a tenir aspecte de salsa de tomàquet. Per als impacients, ja que aquest procés no es fa en cinc minuts, podeu comprar tomàquet triturat, amb el que trigareu menys, o directament salsa de tomàquet, i us estalvieu directament aquest pas.
Un cop tinguem a punt la nostra salsa de tomàquet, afegim la ceba, i la quantitat de bitxo que més ens agradi per convertir la nostra 'trista' salsa de tomàquet en una arrabiatta com cal.
Com molts ja sabeu, a mí m'agrada molt el picant, i la proporció de bitxo va ser generosa (fins i tot massa), algun testimoni em va veure patir per poder menjar-me-la... fins al punt que em queia la llagrimeta!
Per acabar-ho d'arrodonir, podem, completar la salsa amb herbes al gust: orenga, alfàbrega...

La salsa carbonara m'atreviria a dir que és una salsa coneguda per tothom, o gairebé. No cal que digui res més. A casa és una salsa que de les salses que més ens agrada per acompanyar la pasta, sigui quina sigui. I la preparació és tan senzilla com la de l'arrabiatta.
A una paella sense oli, fem una mica el bacó fet trossets. Que quedi fet, però no cruixent. Mentres es va fent, tallem la ceba a trossets petits, igual que hem fet amb l'arrabiatta.
Com menys es noti la ceba millor. Un cop fet el bacó, el reservem, i amb l'oli que ha deixat anar sofregim la ceba, fins que quedi transparent. Quan tinguem la ceba feta, incorporem el bacó, i la crema de llet. Si teníem el foc fort, us recomano baixar-ho a foc mig, o menys, que la crema de llet vagi agafant tot el regustet de la ceba i el bacó.
Salpebrem al gust, i igual que abans, si ens agrada, podem afegir orenga, alfàbrega... fins i tot, si sou 'valents', podeu donar-li un toc de nou moscada ratllada.
I ja que hi som, us explicaré com es fa la recepta 'original', o la que jo conec com original.
El procediment és tot exactament igual, però en comptes d'incorporar la crema de llet a la paella on tenim la ceba i el bacó, la posem primer a un bol, on prèviamen hem batut un ou, i hem afegit un grapadet de formatge ratllat (parmesano, mozzarella...). Després, remenem l'ou i el formatge amb la crema de llet, i ara si, ho incorporem a la nostra paella.

Ara ja no teniu excusa per menjar-vos un bon plat de pasta amb una salsa feta per vosaltres, eh?
Us recordo que també tenim al bloc la recepta del pesto!