diumenge, 29 de setembre de 2013

Pastís de llimona i merenga - Asalta Blogs

Ja veieu, arriba final de mes, i s'acumulen els reptes!

I com ja és habitual per aquí, torna l'Asalta Blogs! Què us puc dir que no us hagi explicat ja? Com no em vull enrotllar, només us convido a que feu click al logo que hi ha a la barra lateral dreta, on tindreu tota la informació, o aquí mateix.

El bloc que tocava asaltar aquest mes és cocina con Angi, només té un anyet i mig de vida, però no per això deixa de tenir un bloc fantàstic, i ple de receptes tan bones que no saps per quina decidir-te!
I això és el que m'ha passat a mi aquest cop, que no em decidia, no era capaç de dir quina recepta li robaria, fins que després de molt rumiar i rumiar, vaig fer un robatori doble!

Si senyores i senyors, vaig robar-li el pastís de llimona i merenga, i de retruc, li vaig robar la recepta del lemon curd, que era una de les que feia molt de temps que volia fer.

El resultat, el podeu veure a les fotos, no ha quedat malament comparat amb l'original, i més si tenim en compte que les clares d'ou es van declarar en vaga i no volien muntar per fer la merenga!

No m'enrotllo més, endavant amb el robatori!

Bé si, una cosa més... moltes felicitats a la Conchy pel seu premi a Blogueros Cocineros de Canal Cocina!!!

Ingredients:

Per al lemon curd:
- 200grs. de sucre
- 100grs. de mantega
- 150ml. de suc de llimona
- 3 ous
- la pell ratllada d'una llimona
- 1 cullerada de maizena

Per a la merenga:
- 2 clares d'ou
- 2 cullerades de sucre
- un pessic de sal

Per al pastís:
- 1 làmina de masa quebrada
- el lemon curd anterior (o el de l'Angi)
- merenga

Preparació:

Us haig de confesar que a sobre de ser un lladre, no soc un bon lladre, perquè l'Angi a la seva recepta fa servir un pa de pessic, i jo que estic molt 'locu', he canviat el pa de pessic per una làmina de masa quebrada. Aquest cop és comprada, però si us animeu a fer-la vosaltres, segur que queda molt bona.

Primer de tot farem el lemon curd. Piquem el sucre i la pell de la llimona a la picador/robot de cuina.
Posem al foc el sucre i la pell 'en pols' amb la mantega, fins que aquesta hagi fos.

Seguidament batem els ous conjuntament amb el suc de la llimona (reserveu una mica de suc), i ho incorporem al foc, que mantindrem durant deu minuts. Heu de tenir en compte que no ha de bullir, per tant us recomana que ho poseu a foc mig-baix (un 4 en vitro de 9).

Per finalitzar, abans de retirar del foc, barregem la maizena amb el suc de llimona que ens hem guardat, i ho incorporem a la barreja anterior. Retireu del foc segons la consistència que més us agradi, sempre tenint en compte que un cop refredi espesirà, així que no patiu si no ho veieu molt dens.

Ara que ja tenim el lemon curd preparat, ho reservem, i mentres va refredant, preparem la masa quebrada:
Estirem la làmina de masa, i l'estenem a un motlle de parets baixes. Retallem els sobrants, punxem tota la base amb una forquilla, i ho fiquem al forn seguint les instruccions de l'envàs. En el meu cas, 15 minuts a 180ºC van ser suficients.

Un cop tinguem la masa cuita, comencem el muntatge del pastís. Estenem el lemon curd per tota la base del pastís, sense necessitat de tenir cura si queda recte, ja que quedarà cobert per la merenga, i reservem.

I ara per últim muntem la merenga. Aquest pas l'he deixat pel final perquè a casa el dia que ho vaig fer encara feia calor, i tot i ser clares pasteuritzades, ho vaig preferir fer així.

Muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal, i quan comencin a muntar afegim el sucre.

Quan les tinguem muntades estenem la merenga per sobre del pastís, amb el mètode que més ens agradi (vaig fer servir una màniga pastissera i vaig començar de fora cap a dins en forma d'espiral), i amb un soplet de cuina, el cremem una miqueta per donar-li un toc de color.

I a devorar aquest sensacional pastís robat! Ens veiem el mes vinent amb una altra recepta robada!

Primer fem el lemon curd





dilluns, 23 de setembre de 2013

Tunnbröd - Bake the world

Com us vaig prometre dijous passat, avui torna a tocar pa, aquesta vegada per participar de nou al repte Bake the world que mensualment ens anima a perdre-li la por a fer pa a casa, fent-nos una proposta més que interessant.

I després d'un descans vacacional més que agraït, la proposta del mes de setembre, iniciada per la Clara, és el Tunnbröd, o pa polar, un pa originari del nord de Suècia, de massa fina i habitualment rodona, i que pot ser tant tou com cruixent, i s'aromatitza amb fonoll o anís.
És el pa que s'acostuma a acompanyar amb les arengades, un dels plats potser més comuns en aquest país, i que per si no ho sabíeu, el tenen a l'Ikea!

No m'enrotllo més, us deixo amb la meva versió del Tunnbröd, la tova, que hem menjat en format sandvitx, acompanyat amb una crema de formatge amb anet i salmó fumat.

Ingredients:

- 300grs. de farina de força
- 150grs. de farina de sègol integral (si no en teniu, no desanimeu, feu servir farina integral 'normal')
- 1 sobre de llevat de pa (5,5grs.) o 1/2 bloc de llevat fresc (13-14grs.)
- 200ml. d'aigua tèbia
- 4 cullerades soperes de créme fraîche (o iogurt grec, si no ho podeu aconseguir)
- 2 cullerades soperes de mel
- 1 culleradeta de llavors de fonoll (que jo he canviat per llavors de rosella)

Per al sandvitxos:
- crema de formatge
- anet sec
- salmó fumat

Preparació:


A un bol posem les farines tamisades, afegim les llavors i la sal, i barregem.
Seguidament incorporem el llevat i la mel, barregem de nou, i afegim 150ml. de l'aigua.
Ho mesclem tot i amassem un parell de minuts, moment en el qual afegirem la crème fraîche (o iogurt grec), i continuem amassant, incorporant a poc a poc l'aigua que ens restava, fins que la massa comenci a enganxar-se a les parets del bol.

Ara toca amassar de veritat, sense afegir més aigua, durant deu minuts, temps que farà que la nostra massa perdi (una mica) aquella consistència enganxosa, i és el moment just de deixar-la reposar a un bol untat d'oli, tapadeta amb un drap humit, durant una hora.

Després d'aquest descans, desgasifiquem la massa, i la dividim en 8 parts, que donarem a cadascuna d'aquestes parts forma de bola.

Posem una paella de tamany mitjà a foc mig, sense oli ni mantega ni res, i anem preparant el pa: aixafem cada bola, i l'estenem amb el corró donant-li la forma característica. Les punxem amb una forquilla per tota la superfície formant requadres a la massa, i directe a la paella, un parell o tres de minuts per cada cantó.

No patiu que no es cremaran, a no ser que us despisteu. Ho podeu comprovar amb les fotos que us ensenyo avui, que queda torradet, a mi m'ha quedat com una crepe gruixuda, de gust suau i molt tendre.

Si vulguéssiu fer la versió cruixent, haurieu de fer el pa més prim, i us recomano enfornar-lo durant uns cinc minuts amb el forn preescalfat a 200ºC.

I només ens queda preparar-nos uns sandvitxos, i llestos! En aquest cas, i crec que és el que millor li va a aquest pa, tenint en compte el seu orígen, he triat salmó fumat, acompanyat de crema de formatge a la que he afegit anet sec, que m'encanta i va de fàbula.

Des d'aquí us convido a que visiteu el bloc de Bake the world, i feu un cop d'ull a totes i cadascuna de les propostes que els participants han fet d'aquest pa.

Salut, i feliç inici de setmana!




dijous, 19 de setembre de 2013

Pa d'hamburguesa de cervesa negra

Aquest d'avui és un pa que tenia moltes i moltes ganes de fer i ensenyar-vos. Havia vist infinitat de cops com es feia servir la cervesa negra, habitualment guinness, per fer pa, i el mític pastís guinness (que espero properament veieu per aquí), i que per fi veu la llum en aquest bloc.
A més, tingueu en compte que ja feia temps que no us portava un pa (des del juliol!) i havíem de posar-hi remei.
Que no us espanti si no us agrada la cervesa, perquè aquest pa en absolut té gust de cervesa, almenys de manera molt marcada, només té algunes reminiscències (què bonica paraula), i que això no us faci enrere, perquè estic segur que quan ho tasteu, voldreu repetir. A més, com veureu a la foto, encara que porti cervesa negra, aquesta no li fa de colorant, almenys a mi no m'ho ha fet.

La recepta és, com no, del Putuchef, el senyor Daniel Jordà, cosa que implica un éxit assegurat!

Ingredients:

- 500grs. de farina de força
- 125grs. de cervesa negra (guinness, of course!)
- 2 ous
- 75grs. de sucre
- 80grs. de mantega
- 12grs. de sal
- 40grs. de llevat fresc
- llavors de rosella, sèsam... al gust del consumidor

Preparació:

Posem a un bol tots els ingredients, exceptuant la mantega i les llavors, i amassem fins que obtinguem una massa homogènia. És en aquest moment quan afegirem la mantega, i la integrarem a la nostra massa.

I ara ve el més divertit, la tècnica del plegat que ja us he explicat anteriorment:

Primer deixem reposar la massa deu minuts.
Passats els deu minuts, fem un plegat de la massa, de la següent manera: l'estenem a una superfície que haguem posat prèviament una película d'oli d'oliva, i la pleguem de les puntes cap a dintre. Bolegem per donar una mica de tensió, i la tornem a deixar al bol.
Repetirem el procés dos cops més, i després de l'últim plegat, farem un repòs de 45 minuts, tant nosaltres com la massa, aquesta última tapada amb un drap de cotó, per evitar corrents d'aire. Si vosaltres també us voleu tapar amb un drap de cotó, no seré jo qui us digui que no, que consti...

Després del repòs llarg, formarem boles d'entre 80 i 100 grams (o més grans o més petites, tingueu en compte perquè el fareu servir el pa), i les anem disposant a la safata de forn, on tornaran a reposar tapades amb un drap de cotó, fins que aproximadament hagin doblat el seu volum. 

És en aquest moment quan els nostres panets (o panassos) es pinten amb una mica d'aigua i s'arrebossen amb les llavosrs, i s'enfornen al forn que prèviament (una estona abans de pintar-los) haurem escalfat a 210ºC, durant uns 10 minuts més o menys. Com més grans siguin els pans, més minuts, i vice-versa, però sobretot si varieu el tamany del que us he dit, controleu molt el forn que se us poden cremar!

I un cop fets, ja només ens queda degustar-los, no? En aquesta ocasió he triat una hamburguesa de bou, sense cap tipus de salsa ni acompanyament.

Aquesta vegada sento no poder ensenyar-vos més fotos, la càmera em va jugar una mala passada, i només vaig poder salvar aquesta que veieu!

Bon cap de setmana, dilluns ens veiem amb més pa!


dimarts, 17 de setembre de 2013

Granissat de Baileys

No penseu que en general ens avancem als aconteixements sense necessitat? Al juny, tothom es queixava que no arribava la calor, que l'estiu no volia treure el cap... i quan va començar l'estiu, el de veritat, aquell que fa insuportable sortir al carrer quan el sol és fora, comencen a dir que quina calor fa, i perquè no arribarà la fresca. Són aquests mateixos que ara, en aquests dies tontos que està fent, ja es queixen perquè l'estiu ha durat poc.
I jo, com soc més xulo que ningú, just ara que avui fins i tot plovisqueja a Barcelona, em planto aquí i us porto un granissat! I de Baileys! Res més senzill i refrescant com un granissat, i a més, el d'avui, amb un punt podríem dir de fiestero, gràcies a l'alcohol que li aporta el licor.
D'aquesta manera una mica esbojarrada us convido a celebrar que les temperatures han afluixat i sortir al carrer a les tres de la tarda no es fa un infern! M'acompanyeu?

Ingredients:

- Baileys a discreció
- Gel picat
- Oreos banyades amb xocolata blanca
- Sucre, llet (opcionals)

Preparació:

Com veieu, últimament no m'estic complicant gaire... a un robot de cuina, picadora, thermomix... el que tingueu més a l'abast, poseu el gel, un bon grapat per persona, i un bon raig de Baileys, i ho tritureu. Jo vaig fer servir gel ja picat per còctel, ja que així era més fàcil triturar-ho amb la meva picadora. Els que tingueu thermomix o similar no heu de patir pel gel, us ho farà perfecte.
Com us deia, que avui estic una mica rollista tot i ser una recepta de dues línies, tritureu el gel amb el Baileys fins a obtenir la textura desitjada, en aquest cas, de granissat, una canyeta, acompanyat d'una oreo banyada amb xocolata blanca, i a gaudir del dimarts com si fos un divendres!

Si el Baileys així sol en versió granissat el trobeu molt fort (tingueu en compte que amb el gel es rebaixarà), poseu una culleradeta de sucre en el moment de triturar, i si us voleu llençar a l'aventura, una miqueta de llet, també farà que quedi més suau.

Però si el vostre nivell de bogeria és màxim, canvieu la llet per cacaolat, i que flueixi el bon rotllo!

Feliç setmana!



dijous, 12 de setembre de 2013

Risotto quatre formatges

És ben segur que els que m'aneu coneixent, sabeu que hi ha una sèrie de receptes, ingredients, plats... que tenen més cabuda al bloc que no pas d'altres. Parlo del pa, croquetes? algú ha dit croquetes!? i tot i que potser menys, també l'arròs.
Des de que vaig descobrir el risotto és un plat que fem sovint a casa, i són diverses les variants que he fet d'aquest ja famós plat. De fet, la primera recepta del bloc va ser un risotto de ceps, plat que he anat perfeccionant variant per fer-ho al gust dels de casa.
La recepta d'avui no és ben bé un risotto, però la veritat és que podria passar com a tal, perquè la idea és que surti un arròs cremòs, així que per això l'he titulat d'aquesta manera.
No m'enrotllo més, que ja va sent hora de començar!
Només una cosa més: la recepta és una versió del bloc de la Neus, que ella va fer amb thermomix, i que jo he adaptat als gustos de casa, i evidentment, sense thx, que encara no tinc...

Ingredients (per 4 persones):

- 100grs. de ceba
- 50grs. de mantega
- 280grs. d'arròs bomba
- 50grs. de vi blanc
- entre 700ml. i 1l. de caldo de verdures
- 50grs. de comté 18 mesos
- 50grs. d'emmental
- 75grs. de roquefort
- 75grs. de formatge de cabra
- sal i pebre

Preparació:

Si us fixeu en la recepta de la Neus, jo no li poso safrà, ni nata, ni all, el caldo és d'au, els formatges no són els mateixos, no faig servir thtermomix... vamos, que podríem dir que són receptes totalment diferents! Però com en aquesta vida s'ha de ser agrait, per això la menciono, perquè si no m'hagués trobat amb la seva recepta, aquesta meva no hauria vist la llum. Preparem un arròs?
Tallem la ceba molt fina, i la sofregim a una paella amb la mantega. Quan comenci a transparentar, afegim l'arròs i el vi blanc, perquè l'arròs agafi l'aroma del vi i el vi perdi l'alcohol.

En el moment que ja tenim quasi evaporat el vi, és el moment d'afegir la meitat del caldo que prèviament haurem escalfat, i l'altra meitat la mantindrem calenta.

Anem removent de tant en tant i amb suavitat l'arròs, perquè vagi absorvint el caldo. En el moment que més o menys l'arròs hagi consumit la meitat del caldo, afegirem la meitat del que havíem reservat, i seguirem el procés. Es tracta de que l'arròs vagi absorvint el caldo, no es quedi sec, però tampoc caldós, per això anem afegint el caldo segons l'arròs 'ens ho demana'.

Quan tinguem l'arròs gairebé al dente, afegirem els formatges que ja tindrem ratllats a la paella, i continuarem removent amb suavitat per integrar i fondre els formatges. 

Retirem de seguida del foc i deixem reposar un parell de minuts, moment en el qual el tastarem per si hem de rectificar de sal (com veieu fins ara no n'he fet servir, ja que per mi amb els formatges ja en tinc prou), i servim espolvorant per sobre orenga i pebre, o si us ha sobrat formatge (cosa que a mi no em passa mai perquè els vaig tastant mentres cuino...) amb uns encenalls de comté, parmesano, gruyere...



dimarts, 10 de setembre de 2013

Vinagre de maduixa

I ja som aquí de nou, tal i com us vaig dir, amb un bàsic més, aquest cop, però, de salat.

Es tracta d'un vinagre de maduixes que feia temps que em rondava pel cap de fer, i tot i que ja no és temporada de maduixes, n'he aconseguit casualment unes quantes (no em pregunteu quant de temps han estat en càmera frigorífica, ni la seva procedència...), i he aprofitat per fer-ho.

És un vinagre molt i molt suau, i podríem dir que les maduixes li donen més aviat aroma que no pas gust, però el resultat obtingut val la pena.

Ingredients:

- 500ml. de vinagre de poma
- 300grs. de maduixes

Preparació:

Igual que per l'extracte, ja veieu que només tenim dos ingredients, així que la dificultat no pot ser gaire, oi?

Netegem molt bé les maduixes, les assequem, ens desfem de la part verda, i les tallem a trossos.

A un pot de vidre posarem el vinagre de poma i les maduixes trossejades. Tanquem, i deixem macerar durant tres setmanes a un lloc ben iluminat.

Quan hagin passat les tres setmanes, ho colem amb un colador de malla fina, i ja podem gaudir del nostre vinagre de maduixes amb una bona amanida, aprofitant aquests últims dies vacacionals.

Idea extreta de Google i el seu buscador, però sobretot, de Mi Gran Diversión.


dimarts, 3 de setembre de 2013

Extracte de vainilla

Avui comencem una nova temporada a la cuina, i la comencem amb un bàsic de la rebosteria... l'extracte de vainilla.

La veritat, tot s'ha de dir, un extracte de vainilla de qualitat no és gens barat, i per contra, si el fem nosaltres a casa amb productes igualment de qualitat, ens surt més econòmic, a més de ser molt fàcil de fer. Com veieu, comencem per una cosa senzilleta, ja pujarem el nivell a mesura que ens anem animant, ok?

I en el meu cas, com encara tinc reserves d'aquell orujo casolà que em van portar (és que em van portar molt!), l'he aprofitat i he fet el meu propi extracte de vainilla.

Aquest extracte el farem servir per moltes elaboracions de dolços, i estic segur que si per internet busqueu receptes de pastissos, galetes... veureu que moltes tenen l'extracte com a un dels seu ingredients.

Ingredients:

- 250ml. d'orujo blanc
- les llavors de 3 vaines de vainilla

Preparació:

Amb aquests dos ingredients, poca cosa se us acut que es pot fer, oi? Doncs per si de cas, us ho explico...

A un pot de vidre esterilitzat, posem l'orujo i les llavors de vainilla, ho removem bé (amb el pot tapat, no se us oblidi), i ho guardem durant dos mesos a un lloc fosc i sense fonts de calor. Li donarem un 'meneito' un cop per setmana, i ja tindrem el nostre extracte preparat. Jo a més, he deixat les vaines dintre del nostre pot, però això és opcional.

Si en voleu més quantitat, ja sabeu, augmenteu els ingredients proporcionalment, tot i que amb aquesta quantitat, teniu per una bona temporada. O també podeu anar afegint orujo i més llavors de vainilla a mesura que ho aneu gastant.

Idea extreta de Pienso luego cocino, on ens ensenyen com fer-ho amb rom o vodka.