divendres, 14 de febrer de 2014

Grissini

Aquesta ha sigut una setmana diferent. A casa tota la família Pumuky menys el que us escriu han estat malalts. Això ha fet que durant la meitat de la setmana hagi hagut de treballar desde casa (en això si que em considero afortunat), fer de cuidador, i que el meu ritme de visites a tots vosaltres i presència a les xarxes hagi disminuit considerablement. Per tant no us estranyeu si aquesta setmana no m'heu vist gaire per enlloc. Però ara sembla que la cosa està estable i la Sra. Pumuky i el Pumuky júnior estan recuperats (o gairebé), i ja puc oferir-vos més cosetes, i visitar-vos com cal.

Després del pa d'espelta, i continuant en la línia panarra, us porto una recepta d'aquelles que quan les veus dius, un dia la faré, però per un o altre motiu, la vas deixant passar mentres fas altres plats que et venen més de gust fer, o simplement et fan menys mandra, que ocasions d'aquestes en tenim moltes, no ens enganyem!

I com ja començo a agafar el ritme, i estic amb unes ganes enormes de cuinar, anar fent receptes, i poder-vos-les ensenyar, he pensat que aquesta ocasió era tan bona com qualsevol altre de fer aquests grissini. Reconec que van de fàbula per gairebé tot. Enganyar la gana a mig matí, a mitja tarda, per abans d'un àpat (si mai heu anat a un italià, segur que us han posat grissini com a 'aperitiu'), o fins i tot, perquè no, per un menjar on servim uns dips, no creieu? Reconec que un cop fets, no van durar un sol dia a casa, cada vegada que algú entrava a la cuina, n'agafava un... i és que el punt de parmesà fa que et vingui més de gust anar-los agafant. La recepta original no en portava, de parmesà, només farina, així que si voleu els grissini 'normals', només heu de substituir el parmesà per la mateixa quantitat de farina. Jo el proper cop el que faré serà posar-li més parmesà encara!

Crec que hi ha infinitat de llocs on trobar la recepta dels grissini, o com diem normalment, almenys el que subscriu, els 'palitos' de tota la vida, però en aquesta ocasió m'he basat en una recepta que tenia apuntada a ma (a ma!!) de quan encara no tenia ni tant sols la més mínima intenció d'iniciar-me en l'aventura de tenir un bloc! Així que malauradament no us puc dir de qui és, si per casualitat em llegeixes i reconeixes la recepta, estaré encantat de citar-te per aquí.

Per cert, amb aquesta recepta participo per primer cop al repte que ens proposen les noies del Memòries d'una cuinera mensualment, que em fa molt ilusió participar, i on aquest mes la seva proposta és ni més ni menys que pa. Espero poder participar regularment!



Però ja no m'enrotllo més, que ja veieu que estic intentant recuperar tot el que no us he dit en el meu periple vacacional i de malaltia, i anem a per la recepta!

Ingredients:

- 200 gr. de farina (de la normal, no és necessari que sigui de força)
- 50 gr. de parmesà ratllat
- 150 ml. d'aigua
- 7 gr. de llevat fresc
- 1 culleradeta de postres de sucre moré (sisi, sucre!)
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 1 culleradeta de postres de sal (enrasada)
- oli i farina per pincelar i empolvorar els grissini

Preparació:

Desfem el llevat i el sucre en l'aigua, i a un bol pastarem la farina, el parmesà, l'aigua, l'oli i la sal, com fem sempre, fins a obtenir una masa llisa i elàstica. Ja sé que això de pastar per fer pa i les seves variants és molt repetitiu, però el dia que no us digui que hem d'obtenir una masa llisa i elàstica, no ho tindreu en compte!

Aquest cop sense deixar-la reposar, a una superfície enfarinada estirem la masa, fins a obtenir un rectangle d'aproximadament 15cm. x 40 cm. Dic aproximadament, no sigueu tiquismiquis, que no cal!

Amb un ganivet esmolat, tallem tires de masa, més o menys d'un centímetre per 15cm. de llarg. N'hauríem de tenir, com és lògic, 40 tires de masa, però no em pregunteu com, a mi em van sortir 30. O el meu metro no té bé els números, o a mi m'han de treure el títol de matemàtic.

Bé, seguim que em despisto. A mesura que obtinguem les tires, les anem col·locant separades entre si, a una safata de forn folrada amb paper (de forn). Bueno, necessitareu almenys dues safates, us aviso! Tapem la masa amb un drap de cotó, i deixem reposar més o menys durant una hora. Aquest cop no hem d'esperar que dobli el volum ni res per l'estil.

Passada aquesta hora, un altre cop a la superfície enfarinada estirem una per una les tires de masa amb compte de no trencar-les, fins fer-les el doble de llargues i les tornem a col·locar a la safata de forn. Si no les feu tan llargues no passarà res, paraula!

Ara que ja les hem estirat, les pinzellem amb una mica d'oli i les empolsinem amb farina, sense passar-se. L'original diu de fer-ho amb sèmola, però porto temps buscant-ne per comprar i no hi ha manera, així que no en tenia. Si algú em pot dir on comprar a Barcelona o Terrassa (no on-line), li estaré agraït.

Les enfornem al forn preescalfat a 200ºC durant 10 minuts, o fins que els 'palitos' comencin a agafar color. És important que controleu el temps, però sense estressar-se, ja que ens interessa tenir uns 'palitos' més cruixents que no pas tous, sinó, no serien 'palitos', ok? Però tingueu en compte que, en teoria, aquesta és la gràcia dels grissini, parts cruixents, part més aviat toves...

Què us sembla, us animarieu a fer-los? Difícils no són, i no conec a ningú que no li agradin! Jo el proper cop li posaré més parmesà, i els arrebossaré d'orenga, sèsam... per anar canviant.

I vosaltres, com els farieu?