dimarts, 4 de febrer de 2014

Pa d'espelta

Ja feia una temporadeta que no veieu un pa per aquí, oi?
Doncs això s'ha acabat (espero), perquè si tot va bé, aniré fent diferents pans i els aniré publicant per aquí. No sé si podré fer un per setmana, però al menys ho intentarem.

Avui us porto un pa que feia ja temps que volia fer, i és que n'havia sentit a parlar, i n'havia vist uns quants, de pans d'espelta, a molts llocs, tant forns de pa com blogs, i és que l'espelta és una varietat de blat (teòricament el cereal origen de tots els blats actuals) que de cop i volta s'ha posat de moda per les seves qualitats nutricionals, a més que es tracta d'un cereal al qual la seva resistència a plagues el fan ideal per cultivar-ho sense pesticides, acostant-lo al cultiu ecològic.

La recepta es podria dir que és la 'bàsica' de pa, al qual canviem la farina de força per farina d'espelta (integral), i hem afegir una mica d'oli d'oliva.
A mi fora del forn, durant el temps de llevat, no em va gairebé pujar de volum, crec que el llevat que vaig fer servir no estava en les seves òptimes condicions, però tot i així, dintre del forn si que va pujar de manera considerable. Ens enfarinem una mica?

Ingredients:

- 500 gr. de farina de espelta integral
- 15 gr. de llevat fresc
- 350 ml. d'aigua tèbia
- 10 gr. d'oli d'oliva
- 5 gr. de sal

Preparació:

Res que no us hagi descobert ja en anteriors receptes de pa que he fet ja. El primer que farem és desfer el llevat en l'aigua tèbia (que no calenta, això us ho dic sempre), i a un bol incorporem, per aquest ordre, l'aigua amb el llevat, l'oli, la farina i la sal. No sé si és important, però a mi em funciona en aquest ordre. I pastem fins a obtenir com sempre una bola llisa i ferma. Si us és més còmode, podeu treballar a la superfície de treball en comptes del bol, o si teniu màquina per amassar, endavnt! En el meu cas vaig estar uns 10 minuts amassant a ma sobre el marbre de la cuina lleugerament enfarinat, i em va quedar una mica enganxosa, però no us ha de quedar així.

Un cop ben pastada la massa, la deixem reposar a un bol que prèviament haurem pincelat amb una mica d'oli, tapadet amb un drap de cotó, una hora aproximadament, fins que dobli el volum.

Passat el temps, donem forma al nostre pa, o pans, si voleu fer-ne més d'un més petits, i els anem col·locant a la safata de forn. El deixarem reposar novament, tapat amb el drap de cotó, fins que torni a doblar el volum. Com ja us he dit, no sé quin va ser el motiu, però després d'hores i hores d'espera, el pa no augmentava de volum, no sé si va ser una combinació de fred i llevat en mal estat, però no va haver-hi manera. Tot i així, vam fer el nostre pa, una sola peça, en forma de barra gruixuda, i el vam deixar reposar.

Quan hagi doblat novament el volum, amb un ganivet ben esmolat li fem uns talls al pa, i directe al forn escalfat prèviament a 220ºC, on haurem produit vapor, amb una safata fonda a la base del forn amb una mica d'aigua, durant aproximadament 30 minuts. Com sempre, tingueu en compte que cada forn és un mon. Jo després d'aquests 30 minuts el meu pa ja estava fet (en picar a la base del pa, sona com si estigués buit per dintre), i el vaig deixar gairebé 10 minuts més dintre amb el forn apagat per tenir una crosta més cruixent.

Com podeu veure, abans d'entrar al forn li vaig afegir per sobre llavors de sèsam, que li van donar un regust a torrat molt bo un cop el seu pas pel forn.

Després el deixem refredar sobre una reixa, i només ens queda el que més ens agrada, menjar-nos-ho!