dimecres, 18 de juny del 2014

Coca de Llardons

Avui, si em permeteu, parlaré de dues (o tres) coses... que torno a estar inspirat, jeje!

Com veieu, avui la recepta és una entre les moltes que us trobareu aquests dies per la xarxa, estic ben segur, i sovint no publico aquest tipus de receptes perquè podeu fer-vos amb d'altres receptes sense passar per aquesta, però, tot i que les fotos (i l'aspecte) no li fan justícia, estic molt satisfet amb el resultat d'aquesta recepta, i per això la volia compartir. Penseu que a mi la coca de llardons fins fa ben poc no em deia gran cosa, i ara s'ha convertit en la meva preferida! Ja tenim una cosa dita.

La segona cosa que us volia comentar, i que personalment em fa molta ràbia... jo sóc molt torracollons tiquismiquis amb les faltes d'ortografia. Que això no vol dir que no en faci, en faig, més habitualment del que m'agradaria, però m'enprenyo molt quan veig que he comès algun error ortogràfic. I reconec que sóc dels que li fan mal els ulls quan veu faltes d'ortografia, però ningú és perfecte, incloent un servidor, així que assumeixo que ens podem equivocar, i ja està. Si amb la persona en qüestió tinc prou confiança, li dic, i tan amics. I aquí s'acaba tot. Però oh! sorpresa quan ahir al vespre rebo un comentari covard anònim, dient que en una de les meves receptes, he posat, en comptes de gra d'all, dent d'all. Tota la raó del mon, "en català no diem mai dent d'all sinó gra d'all", com textualment diu el comentari.
Necessari? Jo crec que no. A la persona que ha fet el comentari, li estic agrait per fer-me saber que m'he equivocat, però que sàpiga que hi ha maneres i maneres de fer les coses. Ja tenim la segona cosa dita (segur que amb alguna falta d'ortografia), i m'he quedat més descansat.

El tercer tema, i amb això ja us deixo amb la recepta, és que ja farà uns quants dies (gairebé un mes, el temps se m'escapa literalement de les mans! però com sabeu no he pogut explicar-vos-ho abans), vaig ser convidat per la gran Margot a una nova entrega de les seves Meriendas, i aquest cop l'esdeveniment es va fer a l'Obrador, situat a l'Av. República Argentina de Barcelona, un forn de pa/cafeteria on fan el pa allà mateix, i l'olor a pa t'envaeix només entrar. Aquell dia, ens van ensenyar  com feien el pa de quinoa, mentres al voltant d'una taula degustàvem una deliciosa llimonada, i unes coques d'escalivada i de tomàquet d'escàndol (entre d'altres delícies, és clar!). Després d'una molt bona tarda en millor companyia d'altres bloggers, l'Obrador ens va obsequiar amb un pa de quinoa per a cadascun de nosaltres, la casa Lékue amb una panera per fer pa (no per guardar-lo), i Castey va fer un sorteig amb molts dels seus productes que li va tocar a la Nuni. A més Larousse també va sortejar el llibre en el que participa la Margot, La mesa del pecado, que va anar a parar a les mans del forner que ens va instruir. Us recomano que us passeu pel bloc de la Margot, ella millor que ningú per transmetre aquella tarda tan bona que vam passar. Amb això ja tenim la tercera i última cosa que us volia explicar avui. Us deixo primer amb unes fotos de l'event cedides per la Margot, i seguidament amb la recepta.







Ingredients:

- una làmina de pasta de full quadrada
- 100gr. de llardons
- 150gr. de sucre (aprox.)
- pinyons a discreció
- ou per pintar la coca
- farina

Preparació:

Enfarinem una mica la superfície de treball, i estenem la nostra pasta de full. Dividem la pasta de full mentalment en tres, i repartim els llardons pel centre de la pasta de full, triturant-los abans si no els tenim triturats. Jo els compro a la mateixa Terrassa, al 4unces, on ja els venen triturats, i des de ja us dic que són molt bons.
Pleguem la pasta de full fent que les dues parts que no hem cobert amb llardons, quedin a sobre de la part que si en té, com si fos un llibre. Enfarinem la pasta de full i amb el corró l'aixafem fins obtenir una làmina fina. Veurem que els llardons s'han fos amb la pasta de full.
Tornem a plegar la pasta de full, tornem a enfarinar, i repetim el procés. Aquests passos els farem tres cops en total. Ja veureu com no costa gens fer-ho.
Seguidament, amb la punta d'un ganivet donem forma a la nostra coca, i la passem a la safata de forn.
Pintem la coca amb l'ou batut, i repartim els pinyons per sobre. L'ou ajudarà a que els pinyons s'enganxin.
Ensucrem amb generositat la coca, ja que fins ara no tenia cap ingredient dolç, i directa al forn que haurem preescalfat a 200ºC, durant 10-12 minuts aproximadament, fins que veieu que ha quedat torradeta.
Jo la vaig tenir 10 minuts amb el forn encès, i com passat aquest temps ja estava torrada, però no acabava d'estar cuita, la vaig tenir cinc minuts més amb la calor residual del forn, i va quedar de luxe!
Ja us he dit que les fotos no li fan justícia, però tasteu-la, i ja em direu!

I a vosaltres, quina és la coca que més us agrada?

Feliç setmana, i quan arribi el dia, feliç revetlla!!



dimecres, 11 de juny del 2014

Bravas La Bordeta

Gràcies a la cuina, i concretament al bloc, he pogut establir relació amb moltes persones afins a mi, a les quals tinc un carinyo especial, i elles ja saben qui són. Però avui vull concretar una miqueta.

Creieu en les casualitats? A mi m'agrada pensar que tot té un perquè, però sovint crec que les casualitats existeixen, que hi ha coses que passen perquè si, sense cap motiu aparent. I el millor de tot, és que acostuma a passar que aquestes casualitats, quan són bones, són molt bones (si, desgraciàdament les dolentes també solen ser molt dolentes, però avui no parlarem d'això). Diuen que la sort la busques, i estic molt d'acord amb aquesta afirmació, però coincidireu amb mi, en què per molt que busquis la sort comprant loteria, per posar un exemple ben tonto, si no t'ha de tocar, no et toca. Tema a part és que busquis la sort i no compris loteria!

Us dic això perquè per una d'aquestes casualitats de la vida, reconec que no buscades, vaig conèixer a dues grans persones, la Sandra i el Xavi, el tàndem que dona vida a Els Fogons de la Bordeta. Un dia us explicaré la curiosa història de com ens vam conèixer, però això serà en un altre capítol. Fruit d'aquesta mini primera trobada (tant mini que va ser d'apenes cinc minuts), va anar esdevenint mica en mica, el que ara molt fàcilment i de manera molt vanal utilitza la gent, una bona amistat. No ens veiem cada dia, ni tampoc parlem cada dia, però sé que estan, i quan ens trobem, habitualment amb la Sandra (amb el Xavi hem coincidit menys, casualitats de la vida coses que passen), i també conjuntament amb la Marta, segons algunes llengües (no seré jo qui digui males llengües) les dues siameses de Sants, sé que passarem una bona estona. Avui la Marta segur que em sap disculpar, ja que els protagonistes són la Sandra i el Xavi.

I després de dos... trobades? frustrades, en la última trobada l'equip Fogons em va obsequiar amb un pot de la seva famosa salsa brava Bordeta, i creieu-me si us dic que no us podeu imaginar quina va ser la meva cara de felicitat. Crec que qualsevol dels dos us la podria descriure.

Doncs bé, aprofitant que dilluns va ser festiu a Barcelona, un servidor va considerar que era el dia perfecte per preparar un plat amb el què gaudir aquesta salsa, i la meva opció va ser unes braves copiades inspirades en les del xef Sergi Arola, culminades amb la brava la Bordeta. Fregir unes patates per fer unes braves no té molt misteri, però tot i així... m'ajudeu a preparar-les?

Ingredients (per una tapa de 8 daus de patata):

- 4 patates petites, de forma regular
- oli per fregir
- sal
- all-i-oli
- salsa brava la bordeta

Preparació:

Podem preparar les patates de dues maneres: anar directamenta a fregir-les en abundant oli calent, o fer un pas previ, que és bullir-les en aigua amb sal, i un cop bullides deixar-les refredar i posteriorment fregir-les.

Sigui com sigui, tant si feu el pas previ com si no, jo us explicaré a partir d'haver-les bullit. Jo acostumo a bullir-les, i no és imprescindible però si recomenable per un bon resultat final.

Pelem les patates, i de cada patata fem dos cubs de 2cm. d'ample, i amb l'ajuda d'una punta, fem un forat a cada cub, fins a la meitat més o menys, de manera que cadascun dels nostres cubs es converteix en una caixa sense tapa.

Fregim les patates en abundant oli calent (no m'hi ficaré en l'oli que feu servir, jo recomano oli d'oliva, però com a vegades no predico amb l'exemple, millor no dic res...), fins que comencin a enrossir, i les anem reservant a un plat amb paper de cuina, per absorvir el possible excés d'oli. Les salem, i les anem col·locant al nostre plat, de manera ordenada, amb l'obertura de la 'caixa' cap amunt.

Per rematar la feina, dintre de cada patata posarem una mica d'all-i-oli, i una mica de la salsa brava, i només ens quedarà gaudir del dia acompanyant-les amb una bona cerveseta.

La Sandra em va preguntar que què m'havia semblat la salsa, i la meva resposta va ser, i ho dic públicament, que va passar sobradament el control de qualitat de la sra. Pumuky, així que poca cosa més es pot afegir, oi?

Feliç dimecres a tots!




dijous, 5 de juny del 2014

Pain brié

Un nou final de mes, i un nou repte de les noies de Bake the World! Això hauria d'haver sigut la presentació d'aquesta recetpa, si l'hagués publicat a temps, però com veieu, vaig molt tard, tant, que fins i tot he deixat de publicar el dimecres, el dia que acostumo a publicar... però com diuen que mai és tard, aquí arriba la meva participació al repte!

Aquest cop hem viatjat d'Italia a França, per realitzar un pa de la zona de Normandia, el pain brié.
Es tracta d'un pa molt dens, tal i com ens avançaven en la proposta. A mi em recorda als pans que menjava tant a Salamanca com al poble de la meva avia, perdut ala província de Ciudad Real, quan era petit, contundents, densos, però molt bons.

He seguit la recepta de Richard Bertinet que explica tant bé Circe al seu bloc Un pedazo de pan, que segueixo desde fa molt temps, i una molt bona referència per als que ens agrada fer pa.

No us entretinc més, anem a per la recepta.... això si, prepareu els braços!

Ingredients:

Per al preferment:
- 500gr. de farina de pa
- 350gr. d'aigua
- 10gr. de llevat fresc o 3,5gr. de llevat sec
- 10gr. de sal

Per la massa:
- el preferment
- 250gr. de farina de pa
- 50gr. d'aigua
- 10gr. de llevat fresc o 3,5gr. de llevat sec
- 5gr. de sal
- 50gr. de mantega

Preparació:

El primer de tot és preparar el preferment, pastant bé tots els ingredients fins obtenir una massa satinada. Aquest preferment el deixarem reposar entre 2 i 4 hores. En el meu cas va estar fermentant 3,5 hores.

Passada l'estona de fermentació, a un bol on tindrem la farina, afegirem el preferment a trossos, i seguidament l'aigua, la sal, el llevat disolt en una mica d'aigua, i la mantega a temperatura ambient.

I ara és quan toca fer braços si ho voleu fer a ma, com vaig fer jo. Com es tracta d'una massa amb poca aigua, el pastat ha de ser enèrgic, i si ho feu amb màquina, tingueu en compte que depenent de la màquina que tingueu per pastar, li costarà una mica.

Un cop haguem aconseguit pastar la massa, la deixarem en repòs uns 10 minuts.

Després del repòs, amb un corró estirarem la massa a la superfície de treball. Segons Circe, això es fa per augmentar la densitat de la massa. S'ha d'estirar fins a obtenir (paraules textuals) una llengua llarga de més de mig metre. Seguidament la pleguem en tres, i la girem 90º per tornar a estirar.

Aquest procés d'estirar i plegar l'hem de fer unes 12 vegades, deixant-la reposar durant 5 minuts cada 3-4 plecs.

Enrotllem la massa obtinguda després de l'última estirada, i la deixem reposdar 30 minuts, més no, que no interessa que fermenti més del necessari.

Dividim la massa en tres, i les tornem a estirar com abans. Hem de vigilar de no afegir farina, ni tant sols al corró, per afavorir que els pans segellin correctament. Enrotllem les masses donant-les tensió i segellant les puntes.

Ara és moment del grenyat, molt típic d'aquest pa, amb un grenyat central i dos més curts a banda i banda del central, i de deixar reposar els pans durant 45 minuts, coberts amb un drap humit, i anirem preescalfant el forn a 220ºC.

Enfornem durant 30 minuts, els primers 15 amb vapor, i els altres 15 ja sense. Aquí haig de dir-vos que vaig cometre un error. Vaig assumir que serien 30 minuts clavats, però amb 25 al meu forn ja haurien estat. Vaig adonar-me tard, i per això us els porto amb una crosta més torrada del que a casa ens acostuma a agradar!

Deixem refredar sobre una reixeta, i a gaudir!! Paraula que el proper repte Bake the World anirà a temps! I no us oblideu de visitar els altres participants al repte!

Bon final de setmana!!