diumenge, 28 de setembre del 2014

Pa de pessic de vainilla

Si, ja ho sé, us vaig dir que us portaria un pa per acompanyar el salmó de la setmana passada, i no tant sols no us ho he portat, sinó que a sobre aquesta setmana us he tingut abandonats... ha estat una setmana diferent, amb un dimecres festiu pels que treballem a Barcelona, amb el que el bloc també s'ho va prendre de festa. Que consti que el pa el tinc preparat, i en breu ho veureu per aquí.

Però com cada últim diumenge de mes, i començant segona temporada, us porto la recepta del repte Asalta Blogs, on uns quants lladres robem una recepta del bloc seleccionat, i la fem/tunegem/versionem... com li vulgueu dir.

Aquest mes, el bloc asaltat ha estat Churretes de Chocolate, un grandíssim bloc que segueixo d'abans del repte, i que us puc garantir que m'ha sigut molt i molt difícil triar entre totes les receptes que té. Us convido (després que llegiu la meva recepta, és clar!!) que passeu a visitar-lo, no ho lamentareu!!

Després de pensar molt què faria, tenint en compte la dieta, vaig decidir-me per aquest pa de pessic de vainilla, i així feia un 2x1, perquè aprofitava per tenir l'esmorzar i el berenar del mini Pumuky.

La única cosa que he variat de la recepta original és que he canviat el sucre per sucre moré, i que he fet servir un motlle de 24cm. en comptes del que fa servir la Raquel, de 18cm., per obtenir un pa de pessic més prim, i més fàcil de menjar pel mini. Amb això últim, el temps de cocció es va veure reduit gairebé a la meitat, que són coses a tenir en compte.

Cuinem?

Ingredients:

- 3 ous
- 150gr. de sucre (jo, moré)
- 150gr. de llet
- 115gr. d'oli de girasol
- 150gr. de farina
- 12 de llevat Royal
- 5ml. aroma de vainilla
- 1 pessic de sal

Preparació:

Encenem el forn a 180ºC.

Amb l'ajut d'una batedora elèctrica batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el seu volum.
Seguidament afegim la vainilla, la llet i l'oli i barregem bé amb els ous i el sucre.
Finalment, incorporem la farina, el llevat i la sal a poc a poc, mentre continuem barrejant el nostre preparat fins que tinguem tots els ingredients ben integrats.

Posem la barreja al nostre motlle, i enfornem durant 40minuts si el vostre motlle és de 18cm., o 25minuts més o menys, si feu com jo i feu servir el motlle de 24cm. Personalment us recomano el de 18cm., no pas el de 24cm., ja que us quedarà molt més alt, i evidentment, més maco.

Tingueu en compte que el temps és aproximat, com sempre cada forn és un mon, i el millor és fer la prova de l'escuradents, és a dir, punxar amb un escuradents (llarg), i si surt sec, és que ja està cuit per dins.

I aquí la prova que al destinatari del pa de pessic li ha agradat...



dimecres, 17 de setembre del 2014

Salmó marinat

Bé, com ja us vaig dir, comencem temporada bloguera intentant fer plats més saludables, tot i que no puc prometre que de tant en tant se'm coli alguna bomba calòrica, però no serà culpa meva, sinó exigències del guió.
Com la setmana passada ja vaig estar explicant-vos moltes coses, avui passarem directament a la recepta, un salmó marinat molt i molt fàcil de fer, i que a casa ens encanta.

A més, si podeu fer-ho fumat, si és que es pot dir que és fumat, molt millor, el regustet del fum li va genial, i molt més econòmic que comprar-ho ja fet!

Ingredients:

- 2 lloms de salmó (em van fer gairebé 2kg)
- 1 kg de sal
- 1 kg de sucre
- anet fresc a discreció
- fum en pols

Preparació:

Dubto que algú de vosaltres encara no sàpiga fer-ho, però per si és així, allà vaig!!

El primer de tot és netejar el salmó d'escates i espines. Jo a més em vaig haver de barallar per treure-li alguna resta d'espina central que la meva peixatera crec que hi entèn menys de peixos que jo. Per treure les espines, unes bones pinces de depilació són perfectes.

A un bol gran barregem la sal, el sucre, l'anet picat grollerament a ganivet i el fum en pols. Jo el tinc perquè un amic en tenia (no em pregunteu perquè, perquè la cuina no és lo seu...) i em va donar una mica (uns 5gr. com a molt), que jo vaig fer servir. Em consta que Home Chef ho comercialitza, però no sé preus, ni si alguna altra empresa del sector també ho fa. I si no en teniu o no el voleu fer servir, el salmó serà marinat, i punt, que també ens val.

També vaig veure un dia al Mercadona un preparat per fumar salmó, que porta aquest fum (o almenys aroma de fum, o similar) i no us caldria res més. No ho he provat, però no us dic que no ho faré per si de cas. Si algú l'ha fet servir mai, que es manifesti i ens digui què tal.

Bé, continuem que em perdo... a una safata (preferentment de vidre) disposem una capa del nostre preparat. A continuació posem un dels lloms de salmó amb la pell cara avall. Disposem una nova capa del preparat a sobre del salmó, i seguidament posem el segon llom de salmó, aquest amb la pell cara amunt. Finalitzem cobrint el salmó amb la resta de preparat.

Ho tapem bé amb paper film i el deixem a la nevera durant unes 24h. Més millor que no, sinó el salmó pot quedar molt sec i salat. Més aviat us diria que menys hores.

Passat el dia d'espera, no us espanteu perquè al nostre recipient semblarà que li hagi entrat aigua, no és més que l'efecte de la sal i el sucre amb el salmó. 

Descartem el preparat, i netegem el salmó de les restes de sal, sucre, anet i fum en pols sota l'aixeta, amb aigua freda.

Un cop net, amb paper de cuina l'assequem bé, i aquí tenim dues opcions, totes dues totalment vàlides: la primera és tapar-ho amb paper film a la nevera i deixar-ho amb un repòs de 24h més, o menjar-nos-ho directament.

En el meu cas li vaig donar un nou repòs, i al dia següent, amb l'ajut d'un ganivet de pernil, flexible i ben esmolat, vaig anar tallant làmines fines (algun cop van semblar un entrecot...) i ho vam anar degustant durant gairebé una setmana. Ben conservat, no crec que us duri gaire més. Sempre recomanen consumir-ho en dos-tres dies, però si ens fotem 2kg de salmó en dos dies, rebento. Literal.

Què us sembla, bon plat de dieta? Us agrada el salmó preparat així?

La setmana vinent intentaré ensenyar-vos un pa per acompanyar aquest salmó (no, no és de dieta, però els convidats no han de patir els teus sacrificis, oi?).

Feliç setmana!!



dimecres, 10 de setembre del 2014

Recopilació de fakes per iniciar la temporada

Gairebé un mes i mig desde la última entrada, sembla mentida oi? Normalment no he estat més de tres setmanes sense publicar, però aquest cop, necessitava un descans d'aquells que quan ho reprèns no recordes ni la contrassenya del portàtil. Tant necessitava aquest descans, que he deixat passar el 4t aniversari del bloc sense pena ni glòria... quatre anys ja fa que la meva cuina intenta fer receptes per ensenyar-vos-les, com passa el temps, eh?

Suposo que necessitava aquest repòs per assimilar els canvis que han esdevingut últimament. Què quins són?  doncs us explico... des del dia 1 que estic treballant desde casa, per poder portar al mini a la guarderia (sort que m'ho deixen fer, perquè això d'horari flexible per poder conciliar la vida laboral i familiar, totes les empreses s'ho haurien de fer mirar... a banda dels horaris/preus de les guarderies, és clar!!), però això ho deixo per explicar-vos-ho un altre dia... i el principal canvi és que m'he posat a dieta. Suposo que us preguntareu perquè. Gràcies a un sobrepès que començava a ser preocupant (només us diré que per estar al meu pes ideal haig de baixar uns 18kg aproximadament), he decidit que, per una banda, el principal és la salut, i ja va sent hora de fer que desapareguin, i per una altra, no menys important, sinó més aviat el contrari, em fa molta ilusió comunicar-vos que a finals de juny de l'any vinent, un servidor i la Sra. Pumuky serem oficialment un matrimoni. Si, senyores i senyors, el 2015, després de molts anys de convivència, i amb un mini pel mig, hem decidit formalitzar-ho a través d'un paper.

A cap dels dos li convencia gaire la idea, però finalment, després de moltes nits de consultar-ho amb el coixí i de donar-li voltes, vam pensar que era la millor opció de futur (pensant en el mini), i aquí estem tots dos de preparatius amunt i avall. Perquè el que volem, més que un casament, és fer una festa amb amics i família per celebrar que estem junts... ja us aniré informant!!

I ara, per començar a agafar el ritme i pensant en que hauré de buscar receptes aptes per la meva dieta, i que puguin ser publicades (continuaré fent receptes 'normals' i participant als reptes, que per això continuo tenint conillets d'Índies), dues cosetes: la primera, que he actualitzat totes les etiquetes per tal que les pugueu localitzar molt més ràpid per temàtica; i la segona, us deixo amb un recopilatori del que jo anomeno fakes, és a dir, aquelles receptes que no hi ha hagut manera que vulguessin sortir guapes per la foto, a pesar de que estaven molt bones.

Hi ha tantes per ensenyar-vos que no sé ni per quina començar... va, començarem pels meus inicis 'panarres' amb aquestes francesillas extretes del llibre de Xavier Barriga 'Pan'. Com podeu veure no són com les del llibre...

Francesillas que es van quedar en intent

Continuem amb un intent, perquè només es pot dir d'aquesta manera, de pasta de full casolana amb aquests croissants, que sincerament quan els veus no saps ni quin nom posar-li, de lletjos, jajaja!!!

La pasta de full que volia ser croissant...

I finalment, el número final d'aquesta actuació, perquè pugueu marxar amb un somriure d'orella a orella, us presento al que va ser el meu primer intent de red velvet, que podeu comprovar va ser un autèntic desastre, tot i que la recepta que vaig seguir no podia donar peu a error, però ves, aquestes coses pasen. Prepareu-vos que la imatge pot ferir sensibilitats... us animo a que li poseu sobrenom a la massa/cosa/monstre que veureu a continuació.

Red... què?

De moment ja està per avui, hi ha moltes més receptes fallides, però per començar l'inici de temporada bloguera amb sentit de l'humor, n'hi ha prou. No hi ha res millor que riure's d'un mateix, oi?

Ens veiem la setmana vinent amb una recepta que segur que us agradarà, tant si esteu a dieta com si no.

Fins aleshores... suggeriments de plats de dieta i vistosos?