dimecres, 3 de desembre del 2014

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta
- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc
- 2 pastanagues
- 1 pebrot verd
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- vi negre
- salsa de tomàquet casolana
- oli
- sal i pebre
- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)
- beixamel de boletus
- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:
- 30gr. de mantega
- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)
- 600ml. de llet
- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.
Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.
A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.