dijous, 30 de gener de 2014

Panna Cotta de torró de xixona

Bé, ja veieu que començo a agafar el meu ritme. Poc a poc estic acabant de recuperar-me del refredat al que, pel que estic comprovant, aquest hivern tots acabem caient tard o d'hora.
I què millor per agafar el ritme que aprofitant aquelles barres de torró que han caigut en l'oblit passades les festes perquè no ens les hem menjat? A casa no som gaire de torró, ho haig de reconèixer, habitualment faig el de xocolata (el típic de Suchard) i el de coco, que són els que més ens agraden, i la família sempre compra algun, o el porten dels lots que reben a la feina. Als afortunats que treballeu, us donen lot de Nadal? A la nostra empresa això no es porta. Bé, ni donar lot de Nadal, ni sopar d'empresa, ni pujada de sous, ni tractar bé al treballador, però aquesta és una altra història.

Aquest any, va quedar a casa una solitària barra de torró de xixona, i ràpidament, quan la vaig veure en la seva solitud, vaig saber quin seria el seu destí, que no va ser un altre que convertir-se en panna cotta. No n'havia fet mai, pensava que em costaria més, però ja veureu que és molt fàcil i a més està molt bona. Reconec que pel meu gust, potser massa dolça, però per a la llaminera de la casa, tenia la dolçor perfecta, jeje!

La recepta està basada en la recepta de la panna cotta original proporcionada per Sant Google.

Ingredients:

- Una barra de torró de xixona (uns 140-150 gr.)
- 400 ml. de nata per muntar
- 3 fulles de gelatina neutra
- 60 gr. de sucre
- canyella en pols per decorar

Preparació:

El primer que farem serà hidratar la gelatina submergint-la en aigua freda.
Mentrestant, triturem el torró de la manera que més ens convingui: turmix, amb les mans, thermomix... segons l'estri que tingueu a casa i la quantitat de trossets que us vulgueu trobar a la panna cotta.

Un cop fet això, posem a coure a un pot el torró esmicolat, la nata i el sucre, fins que comenci a bullir, removent de tant en tant. En aquest moment, retirem del foc, i afegim les fulles de gelatina ben escorregudes. Barregem bé per disoldre la gelatina en la barreja, i ja podem posar-ho als motlles que més ens agradi. Jop vaig aprofitar l'ocasió per estrenar un motllo de bombons que em vaig comprar no sé quan, i que ja li tenia ganes.

Ho deixem refredar, i seguidament ho reservarem a la nevera durant almenys tres hores perquè cualli la barreja. En el meu cas un cop cuallada, vaig posar-ho una hora al congelador per poder-ho desmotllar sense dificultat. 

Servim, decorat amb la canyella en pols, o cacau en pols, o sucre de llustre, què us agrada més?







dimarts, 28 de gener de 2014

Las Meriendas de Margot - SantaGloria

El passat dissabte 18 de gener (si, continuo amb un ritme una mica lent, ho sé), vaig ser convidat per la Margot, un dels referents en la blogosfera gastronòmica, a una de les seves Meriendas, en les quals convida a una selecció de bloggers a participar en un berenar a llocs amb encant a la ciutat de Barcelona. Aquest cop jo estava dintre dels escollits, i el lloc triat per celebrar la trobada va ser el forn SantaGloria.
Per a qui no la coneixeu (cosa que em sembla increible), la Margot és una persona encantadora, amb molta xarrera (sense ser pesada en absolut!), agradable, alegre, i amb la que després d'una estona amb ella te n'oblides que fa només cinc minuts que la coneixes, et fa sentir bé al seu costat. I of course heu de visitar el seu blog, Margot cosas de la vida, si no ho heu fet, seria imperdonable que no ho feu! Mireu que m'emprenyo!!

Logo de 'Las Meriendas', propietat de Margot Kidman
I per als que no coneixeu el forn SantaGloria, es tracta d'un forn de pa - degustació, que conta amb 14 establiments repartits a Barcelona, Sabadell, Granollers, Madrid i Andorra, alguns dels quals sota el nom de L'obrador. Sempre els trobem en localitzacions i zones que diríem de classe mitja-alta, és un dels seus trets distintius, a més de treballar, cosa important, amb matèria primera de molta qualitat, i tot el producte fet per ells diàriament (això no es troba a tot arreu!).
Per donar-vos més detalls, són els 'importadors' del cronut a les nostres terres, i amb un resultat excepcional.

Les taules del forn

Fent fotos al que ens havien portat
Que no podia ser una altra cosa que cronuts!
Cronuts, cronuts, cronuts!!!

De xarrera gastronòmica, de què si no!

Només arribar al local al qual estàvem citats, ubicat al carrer Craywinckel de Barcelona, ens trobem un local molt acollidor, d'estil nòrdic, amb petits detalls que de seguida fan que et sentis a gust, i vam ser rebuts per la Remei i la Chiara, del departament de màrqueting i del departament de comunicació respectivament, i ens van explicar (amb més detall, és clar), el que us he explicat unes línies més amunt.

Seguidament, van anar arribant la resta de convidats, i amb una atenció al client molt cuidada, ens van servir les begudes que ens van venir de gust, i una selecció dels seus cronuts, dolços i salats, pans, coques salades, daus de pastanaga, de té matcha, brownies... un no parar del qual tots vam quedar encantadíssims. I no només això, sinó que a més, van tenir el detall d'obsequiar-nos a tots amb una safateta de quatre cronuts i dos pans que estaven també molt bons!

El grup al complet
I aquí ens teniu als assistents, per ordre, d'esquerra a dreta, i de dalt a baix.
Carlota, de Little things & co
Ester, de La cuinera, que a més va portar uns macarons de xocolata molt bons
Chiara, del departament de comunicació de SantaGloria
Raquel, de Cookienando
Alfons i Gemma, de Food and Cakes by GB
Un servidor
Remei, del departament de màrqueting del SantaGloria
Marta, de insta-cook
Alexia, de Alexia Bakecelona

Va ser un plaer poder assistir al berenar, i conèixer d'una banda el forn SantaGloria, i d'altra, posar cara i desvirtualitzar als bloggers que van ser convidats, cosa que ens agrada molt!

P.D.: Totes les fotos són extretes del blog de la Margot.


dijous, 23 de gener de 2014

Panettone

Segur que quan heu vist el nom de la recepta, heu pensat: "aquest noi s'ha xalat, ara si, completament...". Bé, potser una mica tocat de l'ala si que estic, però com ja us vaig dir quan vaig publicar els núvols de xocolata, i avui us confirmo, està sent un gener molt mandrós. Vaig fer, passades les festes, una desconnexió total d'una setmana, però a més, diumenge de la setmana passada vaig agafar la grip, de la que encara estic recuperant-me. I segurament no és excusa, perquè el panettone és més aviat nadalenc (de fet el vaig fer per reis...), però entre la desconnexió i la grip, podreu comprendre que no he tingut gaire temps (i aquesta setmana tampoc gaires ganes) de publicar.

Però per fi estic aquí, amb cada vegada més energia, per portar-vos aquesta recepta que segur heu vist inundant la blogosfera pel Nadal, i que jo he adaptat de la meva apreciada MJ, que ja sabeu que és una fenòmena! He seguit la seva vídeo recepta al peu de la lletra i, com passa sempre, no ha fallat.

Us haig de dir que em va agradar molt, potser és una mica dens, i jo pel meu gust l'hagués farcit més (i quan el torni a fer el farciré més, i tot s'ha de dir, potser vaig ser jo el que es va quedar curt amb el farcit), però estava realment bo. El que va sobrar, per al dia següent amb el café amb llet, va resultar ideal!

Ingredients:

Amb aquestes quantitats surten dos panettones grandets.

Preferment:
- 100 gr. de farina de força
- 30 gr. de llevat
- 20 gr. de sucre
- 70 gr. d'aigua tèbia (tèbia, no calenta!)

Masa:
- El preferment
- 5 ous a temperatura ambient
- 150 gr. de mantega a daus, a temperatura ambient
- 170 gr. de sucre
- la pell ratllada d'una llimona (jo una cullerada de postres d'aroma de llimona)
- la pell ratllada d'una taronja (jo una cullerada de postres d'aroma de taronja)
- 600 gr. de farina de força
- un pessic de sal

Farcit:
- 130 gr. de llàgrimes de xocolata (gran error el meu de no pesar-ho i posar-ho a ull, per això em vaig quedar curt segur!!)
- 12 talls de taronja confitada (jo taronja i llimona confitada en quadradets)


Preparació:

Quina quantitat d'ingredients, eh? Però no patiu, que no és gens difícil, i sembla molta cosa, però després no és tant, ja veureu! A més, si us hi fixeu bé, hi ha ingredients que es repeteixen.

El primer que farem serà el preferment, desfent el llevat en l'aigua tèbia. Seguidament, barregem a un bol tots els ingredients del preferment amb una cullera, fins a obtenir una pasta... pastosa, per dir-ho d'alguna manera, i ho deixem reposar tapat amb paper film fins que dobli el seu volum.

Quan el preferment hagi doblat el seu volum, anem a per la massa. Us recomano que feu servir robot de cuina, panificadora... el que tingueu per amassar, ja que es tracta d'una massa que necessita molt temps de pastat, i fer-ho amb les mans no és gens viable. Bé, fet aquest petit incís, continuem. En el meu cas, he fet servir la panificadora, que crec que només la faig servir per amassar, quan em ve de gust fer pa però no tinc ganes d'amassar manualment. Aix que em torno a desviar del tema! Afegim, per aquest ordre, els ingredients a la cubeta de la panificadora: els ous lleugerament batuts, la mantega, el sucre, els aromes/les ratlladures, el preferement, i per últim, la farina i la sal.
Programem la panificadora en el programa només amassar. La meva màquina no el té, però utilitzo el programa llarg de fer pa, i en el que la primera mitja hora de programa és només amassar, i quan passen els 30 minuts, ho paro. Aquest procés ho repetirem fins que la massa obtinguda sigui elàstica i una mica enganxosa. En el meu cas van ser aproximadament 45 minuts.

En el moment que la massa tingui la consistència que ens interessa, pincelem un bol gran amb oli, i passem la nostra massa al bol. Ho tapem amb paper film, i deixarem reposar fins que sembli que la massa vol sortir-se literalment del bol, i hagi fet pujar el paper film. Vaig haver-me d'esperar unes 3 hores i mitja.

Amb la massa ja a punt, toca donar-li forma i farcir-la. Dividim la massa en dos, i treballem cadascuna de les divisions de la mateixa manera: estenem sobre una superfície prèviament enfarinada, donant-li forma més o menys rectangular (no ha de ser exacta), d'un centímetre de gruix més o menys, i estenem per tota la seva superfície els ingredients del farcit.

Seguidament enrotllem la massa sobre ella mateixa, obtenim un cilindre, del qual unirem els extrems i introduirem en el motlle amb els extrems a la part de sota. Si feu servir motlle de panettone, aquell típic de paper, perfecte. Si com jo, feu servir una llauna, penseu d'engrassar-la i enfarinar-la abans de ficar la massa, per poder desmotllar sense problemes el nostre panettone.

I ara de nou toca esperar que els nostres panettones arribin fins a la vora del motllo (els vaig deixar tota una nit freda terrassenca al forn apagat), moment en el qual els pintarem amb una mica d'ou batut i ficarem al forn preescalfat a 180ºC durant 35 minuts (en el meu forn, que sempre faig servir opció ventilador). Ja sabeu que cada forn és un mon, així que vigileu no se us quedin crus, o se us cremin, ok?

Només ens queda desmotllar-los, i gaudir d'aquest dolç que aquest any a casa ha acompanyat al ja tradicional tortell de reis.





dimarts, 14 de gener de 2014

Núvols de xocolata per començar l'any

Bones, i bon any (molt retrassat) a tothom!!

Què, ja us pensàveu que m'havia fugat a una illa paradisíaca, i m'havia oblidat de tot i de tots vosaltres, oi? Doncs sento molt dir-vos que no és així... simplement, m'he pres un descans d'aquells maratonians. Abans d'acabar l'any, vaig decidir que durant les festes nadalenques no publicaria res, i que a la tornada, just passat reis, començaria amb el ritme habitual de publicacions, visites, experiments a la cuina... però com veieu, no ha estat així. La setmana passada, quan tothom tornava de les seves vacances, un servidor començava les seves, i es va veure envait pel pecat de la peresa, i l'ordinador, i tot el relacionat amb la tecnologia es va convertir amb el meu enemic, a excepció del mòbil, que no entenc com podem dependre tant d'ell, i d'instagram, que em confesso estic enganxat. Tret d'aquestes dues coses, us haig de reconèixer que no he visitat a ningú, amb el que segur que m'he perdut un munt d'interessants propostes, ni tant sols els companys de Bake the World i el Asaltablogs, ni he revisat comentaris que han arribat al bloc, ni res de res, gairebé ni he penjat fotos a instagram, només he fet likes, i algun comentari. I per no fer, com facebook el tenia oblidat, se'm va passar que a Galette feien un curs de macarons, al qual ja fa temps que li tinc ganes, i que van fer aquest diumenge. I més ràbia em va fer quan em vaig enterar que al curs hi anaven tres persones amb les que tenia ganes de coincidir. Però com no es pot estar a tot, al següent m'apunto si o si!

Bé, ja us deixo de rotllos, després d'explicar-vos el meu periple de peresa vagància, us ensenyo el que vaig fer pel meu cumple (què lluny que queda ja!) als companys de feina, i que en vista de l'éxit que va tenir, tornaré a fer perquè està molt i molt bo. Es tracta dels núvols de xuxe de tota la vida, en versió xocolata, i estan inspirats en la recepta de Clemenvilla, de Bocados de Cielo.

Ingredients:

- 220 gr. de sucre
- 3 clares d'ou (en el meu cas pasteuritzades)
- 12 gr. de làmines gelatina
- 80 gr. de xocolata negre al 70%
- 60 gr. de sucre (a l'original sirop d'àgave)
- 90 ml. d'aigua
- una cullerada sopera de suc de llimona
- 40 gr. de cacau en pols


Preparació:

El primer que farem serà preparar un motlle quadrat, no molt gran, amb paper de forn engrassat amb mantega per posteriorment poder desmotllar millor els nostres núvols, i també posarem en aigua freda les fulles de gelatina per hidratar-les.

Mentres la gelatina s'hidrata, posem a foc l'aigua i tot el sucre fins fer un almívar, no volem que arribi a ser un caramel de color marró, sinó que ens interessa que quedi transparent. Un cop fet aquest almívar, enretirem del foc, afegim les fulles de gelatina escorregudes i ho barregem tot.

Deixem que la barreja d'almívar i gelatina vagi refredant, i mentrestant, muntem les clares a punt de neu amb el suc de llimona.
Quan tinguem les clares muntades, afegim l'almívar a les clares sense parar de batre, en fil, i amb compte que en estar encara calent aquestes cremades són perilloses!

Seguidament, fonem la xocolata (al bany maria, al microones...), i fem el mateix que hem fet amb l'almívar, l'incorporem a les clares sense parar de batre-ho.

Per tot el procés, us recomano que feu servir una batedora elèctrica. Es pot fer manualment, però heu de tenir uns braços que ni l'increible Hulk...

Aboquem la nostra barreja al motlle que hemn preparat al principi, i toca que ho deixem reposar, sense necessitat de nevera, tot un dia, així que ara a tenir paciència! 

Passades les 24 hores, desenmotllem la massa i la posem sobre una superfície, per tallar-la amb un ganivet que prèviament hem untat amb oli per evitar que se'ns enganxi, de la mida que més ens agradi. Jo vaig seguir el suggeriment original, i vaig fer daus de 2x2 cm. aproximadament. No patiu per com es deforma en tallar-ho, ja que recupera la forma original.

Quan tinguem tota la massa tallada, arrebossem els nostres núvols amb cacau, i els degustem, no podreu parar de menjar-ne!!