dimecres, 30 d’abril de 2014

Carrot cake pops by Lékué

Molt bon dimecres! Un dimecres així 'raruno', ja que demà és festiu, i potser molts de vosaltres divendres feu pont, amb el que gaudireu de quatre dies de festa. Per primer cop em molts temps, crec que anys, un servidor també farà pont, i en contra del que penseu, aprofitaré per descansar i no pas per cuinar, sempre i quan el mini pumuky ens deixi... 

Els que em seguiu per instagram i twitter, sabreu que fa un parell de setmanes (dos? tres? passa el temps volant!!) vaig rebre gentilesa de Lékué uns productes seus. Tenia tantes ganes de posar-me en marxa que la meva part inconscient va decidir embarcar-se a fer servir el tapet per fer macarons... error! Em vaig adonar de seguida que per fer macarons, les presses no són bones! Però cauran, us ho asseguro!

Així que després de la primera decepció més aviat auto inflingida, estava entre els cake pops i el coulant... i finalment vaig decidir-me pels cake pops. Però no patiu, que ja tinc molt clar què faré amb els motlles de coulant, i continuaré insistint amb els macarons, fins que surtin!

I com amb els macarons vaig ser impacient i la cosa no va anar com s'esperava (o potser si...), per fer els cake pops vaig decidir seguir una de les receptes que sortien al mini receptari que inclou la caixa. Això és un detall molt interessant, perquè va molt bé tenir per on començar, i en el meu cas, va ser un dos per un, perquè tenia moltes ganes de fer un carrot cake, i ves per on, una de les receptes que sortien era aquesta!!

Per tant, al contrari que pels macarons, els astres s'havien alineat per tal que anés pel bon camí, i aquí va la meva recepta d'avui.

Ingredients (per 18 cake pops, els que pots fer d'una tirada amb el motlle):

Per als carrot cake pops:
- 50gr. mantega
- 90gr. pastanaga ratllada
- 75gr. sucre moré
- 1 ou L
- 1 i 1/2 teaspoon de llevat químic
- 120gr. farina
- 1/2 cullerada de café de canyella en pols (jo vaig posar una mica més)
- 1/2 cullerada de café de clau mòlt (també una mica més)

Per a la cobertura
- 200gr. xocolata blanca de cobertura
- toppings varis (opcional: fideus de xocolata, coco ratllat...)


Preparació:

Desfem la mantega al microones (procurant que s'escalfi el mínim possible), i afegim la pastanaga ratllada, el sucre, i l'ou, que batrem amb batedora elèctrica homogeneitzant la barreja. Inicialment la pastanaga s'ha de triturar, però en aquest cas vaig preferir ratllar-la i batre-ho tot.

Tamissem la farina, i la incorporem a la barreja anterior, conjuntament amb el llevat i les espècies, i ara ho batrem manualment, per integrar els ingredients solament. El tema de les espècies és molt particular, que cadascú li posi la quantitat que cregui. A casa ens agraden molt moltíssim les espècies, per això vaig posar més del que indicava la recepta.

Ara toca anar omplint les cavitats del motlle fins al límit de capacitat, tancar la tapa i encaixar-la per tal que quan els cake pops pugin no pugin en excés i quedin amb la forma rodoneta, i enfornar-los durant uns 12 minuts, amb el forn pre escalfat a 190ºC. El temps és aproximat, si abans dels 12 minuts veieu que ja han pujat, podem treure'ls del forn.

Deixem refredar completament i desenmotllem amb compte. Dic amb compte perquè és una massa delicada, un punt humida, i pot passar que amb les presses us carregueu alguna boleta. A mi em va passar.

Per fer la cobertura, un cop desenmotllats, desfem la xocolata al microones en tandes de 30 segons, per evitar que es cremi, i ho farem de la manera següent:
Banyem les puntes dels pals en xocolata, i els clavem en els cake pops, que deixem reposar uns instants mentres continuem preparant la resta de cake pops. Un pal per cake pop, no tots els pals en un de sol, que ens coneixem, i el que volem són cake pops, no un erissó cake pop! tot i que seria divertit, no creieu? També podríem fer-ho sense el pal, i aleshores serien cake balls, que també queden molt bé.

Ara amb cada un, el banyem en la xocolata desfeta completament, que no quedi cap part de cake pop visible, deixem que perdi l'excès de xocolata, i el punxem als foradets que té el motlle per a tal missió, i que la cobertura es vagi assecant. Pensen en tot aquests de Lékué, oi?

Finalment, amb diferents toppings els anem decorant al nostre gust, acabem de deixar assecar ben punxadets al motllo, i a menjar!!

Aquests xupa xups de pastís no necessiten cap preparació especial per presentar-los, jo vaig fer servir dos gots baixos de plàstic plens de sal, i els vaig anar punxant per que es veiessin macos.

Ja sé que us he dit que sortien 18 cake pops, però els que falten no van arribar a les fotos...

Que passeu una bona setmana, i ànims per tots aquells que no feu pont!





dimarts, 29 d’abril de 2014

Pizza dolça - Bake the world

Un mes més, arribem al final amb un nou repta de les noies de Bake the world, i aquest cop ens ho han posat més fàcil que altres vegades, amb la proposta que ens llençaven... pizza. Com ja tinc publicades un parell de receptes de pizza, i volia ser una mica original, em vaig decantar per una versió que no havia fet mai, una pizza dolça. Sempre havia vist a molts restaurants italians que tenien per postres pizza de xocolata. Massa fàcil, em vaig dir, fas la massa, la cous, li poses crema de cacau per sobre, i llestos. Però us haig de dir que tampoc m'he complicat molt la vida amb la meva versió, i que si canvieu la massa de pizza per una pasta de full, ningú se us queixarà, us asseguro!

Ingredients:

Per la massa:
- 450gr. de farina de força
- 325 gr. d'aigua tèbia
- 7gr. de llevat fresc
- 1/2 cullerada sopera de sal
- 1/2 cullerad sopera de sucre
- 50 gr. de cacau

Per la pizza:
- massa de pizza
- melmelada de fruits del bosc
- fruita variada
- sucre en pols/coco ratllat

Preparació:

Ja us he explicat anteriorment com preparar la massa, però no tinc cap inconvenient a tornar-ho a fer, a més, aquest cop porta un ingredient extra, el cacau.

A un bol, barregem l'aigua, el llevat i el sucre, i deixem reposar.
A un altre bol, que sigui grandet, posem la farina, el cacau i la sal, i fem un forat al mig, en el que anirem afegint la barreja inicial, a mesura que la farina vagi absorvint els líquids.
Un cop tinguem tots els ingredients al bol, barregem una mica més, i passem a la superfície de treball, en la qual pastarem bé tots els ingredients, durant uns deu minuts, que agafarà textura elàstica, i no se'ns enganxi a las mans.
Deixarem reposar la massa entre 15 minuts i mitja hora, que es relaxi, i nosaltres descansem.
Agafem una porció de mass, del tamany que vulguem (en aquest cas he agafat uns 50gr. per fer una mini pizza), i li donem la forma rodona característica de pizza, o la forma que més ens agradi, i la fem ben primeta (així és com ens agrada a Can Pumuky).
La coem durant no menys de cinc minuts i no més de 12, amb el forn preescalfat a 200ºC, a la part més baixa.
Com en aquest cas vaig fer només la massa al forn, vaig posar-hi a sobre de la massa una altra safata de forn, perquè l'aixafés i no quedés abombada, sinó plana.

Deixem que refredi sobre una reixeta, i muntem la pizza: una capa de melmelada de fruits del bosc, com si fos el tomàquet, la fruita que més ens agradi repartida de forma més o menys maca, i per sobre, sucre en pols i coco ratllat, com si fos el formatge.

I a gaudir!!







dimecres, 23 d’abril de 2014

Hummus de remolatxa

Si, ja ho sé, us tinc una mica abandonats. La setmana passada no us vaig avisar que faria un descans, i a més, últimament no estic gens actiu a les xarxes, tant pel que fa a publicar coses com pel que fa a comentar-les, però és per un bon motiu, i és que aquestes últimes setmanes a la feina, estic tenint feina! Entenc que és una redundància, però com molts de vosaltres sabeu, havia afluixat bastant el ritme de feina on treballo. I clar, això comportava que estigués ociòs i tingués temps de fer una mica la meva.
Però ara això ha canviat (i espero que duri), i sortosament o desgraciàdament, segons el punt de vista de qui ho llegeixi, no tindré molt temps per dedicar a comentar totes les vostres publicacions i seguir-vos la pista per les xarxes. Però no us penseu que deixaré de visitar-vos!! Que tenir gairebé dues hores de trajectes diaris per anar i tornar de la feina donen de si...

Seguint amb les reflexions de l'altre dia, i justament avui que és un dia tan maco com és la Diada de Sant Jordi (no penseu que hauria de ser festiu? fem festa de tantes coses que no celebrem, que em sembla fins i tot insultant que un dia que si celebrem, no el puguem gaudir com cal), i el dia del llibre, em preguntava quin de tots els llibres que teniu a casa és el que més us agrada (i perquè), i quin és aquell que us agradaria tenir però encara no el teniu al vostre poder.

I per donar exemple, respondré jo primer. Que consti que no us he demanat que parleu exclusivament de llibres de cuina, però jo ho faré així. En el meu cas, com tinc pocs llibres, és fàcil decidir-se, el que més m'agrada dels que tinc és Hecho a mano, de Dan Lepard, i és el que més m'agrada perquè penso que a més de ser un llibre que està molt ben escrit, és un llibre que transmet aquesta passió per fer pa a casa, per fer un bon producte, i que ens acosta a les tradicions 'panarres' europees. I clar, és el primer llibre sobre pa que vaig tenir, i amb el que m'agrada fer pa, li tinc també un carinyo especial. I quin m'agradaria tenir? En aquest sentit, la resposta és molt difícil, ja que precisament com precisament tinc pocs llibres, són tants els que literalment vull tenir a la meva llibreria personal, que no seria capaç de decidir-me per un de sol. Però va, no seré jo el primer que no doni resposta! I tot i que tinc molts llibres en ment, i segur que més d'un ni tan sols el tinc al cap, fa temps que tinc ganes de que arribi a les meves mans el llibre de Daniel Jordà, Panes Creativos. És un llibre que estic convençut que m'agradarà, ja que ja he fet algunes de les seves receptes, totes ben bones, i totes molt ben explicades, així que dubto que em decebi.

I vosaltres, què em dieu?

I sense més, anem a per la recepta, un dip senzill, que ja feia temps que tenia entre la llista de pendents, i que s'ha anat postergant fins que aquest cap de setmana vaig trobar unes remolatxes ben maques (si és que aquest terme es pot associar a remolatxes) de cultiu ecològic i de proximitat, amb unes fulles que feien molt goig, i no m'ho vaig pensar, van ser meves de seguida per complir la seva funció. Ja veureu quin color!

Vaig fer la recepta una mica a ull, però vaig pesar les quantitats per poder-vos-les donar, i aquí les teniu:

Ingredients (per a dols bols com els de la foto):

- 280gr. de remolatxa, un cop cuita
- 400gr. de cigrons cuits
- el suc d'una llimona
- una cullerada de tahini
- comí
- un all sense el germinat central
- sèsam torrat per decorar

Preparació:

El primer de tot serà coure la remolatxa. Jo la vaig preparar al forn. Les tallem en quarts i les posem al forn prèviament escalfat a 180ºC amb una mica d'oli i sal, durant aproximadament 35 minuts. Però penseu que la podeu fer al vapor, bullida, deixar-la crua... és molt versàtil!

Quan la remolatxa hagi cuit, avoquem tots els ingredients a la batedora, thermomix... el que feu servir per triturar, i triturem tots els ingredients fins obtenir una pasta homogènia, que servirem en un bol, decorant amb sèsam torrat i un rajolí d'oli per sobre. I el més important, acompanyar de torradetes, o pa de pita, lavash, naan... però penseu que el complement ideal per gaudir-ho com cal, i més el dia d'avui, és en bona companyia, i un bon llibre!

Feliç Diada de Sant Jordi!!! 




dimecres, 9 d’abril de 2014

Pa de vi blanc amb nous

Us enrecordeu del pa de vi negre de fa unes setmanes? Doncs avui us porto una nova versió, un pa de vi blanc, amb unes nous macerades en el mateix vi, que el fan més gustós encara.
Diumenge teníem convidats, curiosament els mateixos amics amb els que vam menjar-nos el pa de vi negre, i com aquest cop venien a casa, i se'ns va ocòrrer oferir-los una raclette, vaig pensar que una bona manera d'acompanyar aquest àpat era amb un pa com el d'avui.

Però abans de començar, una de les meves reflexions de quan tinc massa temps per pensar. A mi ja m'ho diuen això que pensar fa de burros, i intento fer cas i no pensar gaire, no sigui que tinguin raó!
Aquí va la meva pregunta d'avui.... us heu plantejat mai que és gairebé impossible que pugueu fer totes les receptes de tots els llibres i revistes de cuina que teniu? Això sense tenir en compte totes aquelles receptes que veiem per internet i que les guardem 'a la llista de pendents'...
Permeteu-me que exerceixi una mica de matemàtic, amb quatre números ràpids.
En el meu cas, tinc molt pocs llibres de cuina, us ho puc ben assegurar. Aproximadament uns 10-15 llibres. No acostumo a tenir revistes de cuina, per evitar que em facin fora de casa, així que si contem 15 llibres, a una mitja de 50 receptes per llibre. Això dona 750 receptes. Sumem les aproximadament 200 (sisi, 200) que tinc guardades d'internet, ens fa pujar la xifra a 950. Si us sembla bé, arrodonirem la xifra a 1000 receptes, ja que dec ser de les poques persones que té un bloc de cuina i no té revistes. Això pel cap baix, us asseguro que la xifra que us surt a cada un de vosaltres amb el material de casa vostre és molt més alt. I si, hi haurà receptes repetides, però considereu que estem fent una aproximació a la baixa. Tenint en compte que el meu ritme habitual de publicació és una recepta setmanal, sempre i quan no estic de vacances o de descans blogueril, anem a suposar que publico de manera regular 48 receptes anuals. Aquest càlcul ens dona que trigaria gairebé 21 anys a publicar-les totes. Clar, també hem de tenir en compte que la xifra de llibres, revistes, i receptes vistes per internet augmenta també exponencialment.
Si, és veritat, jo dino i sopo cada dia, i menjo postres i esmorzo, però per norma, les receptes que publico són les 'especials', les que no acostumo a fer en el dia a dia, perquè... em veieu anant a treballar amb un steak tartar o un gelat de donut dintre del tupper? Jo, sincerament, no m'hi veig.
I que consti que amb això que estic dient, no significa que deixaré de comprar llibres de cuina i recopilant receptes d'internet, això és un defecte i una satisfacció personal que no em traurà ningú!
Vosaltres, compreu molts llibres o revistes de cuina?

Després d'aquest ball de números, anem a per la recepta, us sembla?

Ingredients:

- 500gr. de farina de pa
- 300ml. de vi blanc, que completarem a posteriori amb aigua
- 150gr. de nous
- 10gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

El primer que farem, el dia abans de preparar el pa, deixar macerar les nous en el vi durant tota la nit, perquè agafin un regustet ben bo.
El dia següent, colarem les nous, i amb el vi que ens ha quedat, ho completarem amb aigua fins a obtenir els 300ml. totals que necessitem.
Ara, a un bol, o al robot de cuina, o el que tingueu, posem, en aquest ordre, els ingredients: llevat, vi, i farina, i pastem fins a obtenir una massa llisa. Poc abans d'obtenir la massa tal i com la necessitem, afegirem la sal, i per últim, les nous, per tal que no es trenquin més del necessari.
A la majoria de llibres de pa (no tots) ens diuen d'afegir el llevat al final. Jo m'he acostumat a fer-ho al principi, i els resultats no considero que siguin dolents.
El temps de pastat dependrà de amb què ho feu. Aquest cop jo tenia una mica de pressa i vaig optar per fer servir la panificadora, durant un temps aproximat de 8 minuts. Tampoc m'enrotllo gaire amb com s'ha de pastar, i els temps necessaris, perquè ja us ho he dit un munt de cops, i no cal que ho torneu a llegir, no?

Quan la massa estigui llisa i elàstica, la deixem reposar a un bol enfarinat, que taparem amb un drap humit, durant uns 90 minuts, o fins que hagi doblat el seu volum.

Passat el temps de repòs, desgasifiquem la massa, li donem forma (aquest cop no he fet dos pans, ni panets petits, he optat per un únic pa, de forma rodona), i el deixem descansar ja format fins que de nou gairebé dobli el volum. No ens convé que el dobli completament, o augmenti més encara, ja que aleshores al forn no pujarà i no obtindrem la grenya que tant ens agrada. Mentres el pa reposa, pre escalfarem el forn a 220ºC, i introduirem una safata amb aigua per anar generant vapor.

Quan tinguem el forn a la temperatura, amb un ganivet de serra li fem un parell de talls al pa, i directe al forn durant 40 minuts aproximadament. Tindrem en compte que passats els primers 10 minuts hem de baixar la temperatura a 200ºC i retirar la safata d'aigua.
Si veieu que la crosta agafa molt color, com em va passar a mi, el podeu acabar de coure tapat amb paper d'alumini, per tal que no se'ns cremi per fora.

Seguidament treiem del forn i el deixem refredar a una reixeta, fins el moment de degustar-ho.
Suau, delicat, i amb un aroma i un gust inconfusible a vi i nous macerades.

Feliç setmana!!



dimecres, 2 d’abril de 2014

Pastís 'huesitos'

Aquest cap de setmana passat va ser data de publicació del repte Asaltablogs, al qual jo aquest mes no he arribat. Estic tenint molt poc temps per res, visitar-vos, cuinar... així que crec que em podreu disculpar per anar amb retard.
Però tenia en ment una de les moltes receptes que em van agradar del blog que havíem de robar, Postres Originales, i tot i no haver-la pogut presentar quan tocava, aquí va la meva aportació, que he vist han fet molts dels meus companys assaltants, cosa que vol dir que és una recepta d'éxit. Us recomano el bloc, perquè hi ha moltes propostes, i totes molt bones! Pilar, acabaré haciendo tu Goxua!

Algú de vosaltres no ha menjat mai els típics huesitos? Que aixequi la ma qui no ho hagi fet mai! Així m'agrada, que feu els deures!
Avui un pastís més que senzill (no, avui no toca cap massa de pa), amb dos únics ingredients, i que es fa en un moment. Recorda als huesitos de tota la vida, i el millor de tot és que és en format gegant, com si fos un pastís. Si els heu tastat, no podeu deixar de fer aquest pastís, i si no ho heu fet, ja trigueu perquè us encantarà!

Ingredients:

- Pa d'àngel en format 'torta' (o sigui el que tots coneixem com oblees, jo les he trobat al Mercadona)
- 750gr. Crema de cacau (Nocilla, Nutella...)
- Topping al gust per decorar

Preparació:

Pocs ingredients, poca dificultat, oi? Escalfem la crema de cacau al microones, per tal que es quedi més líquida i sigui més tractable. 
I ara ve el més difícil... posem a una superfície plana, que serà on finalment servirem el pastís (una base per pastissos...), una oblea, i a sobre estenem una capa de crema de cacau, més aviat prima (tingueu en compte que seran unes quantes capes), i repetim el procés fins que ens quedem sense oblees o sense crema de cacau. 
Reservem una mica de crema per cobrir el nostre pastís, per tal que ens quedi tot ben cobert i maco, i decorem amb el topping que més ens agradi. En aquest cas he triat unes boles de xocolata blanca, negra i amb llet.

I a gaudir! Feliç setmana! Demà estaré per Alimentaria, intentaré anar pujant fotos a instagram!