divendres, 31 d’octubre de 2014

Pide. Pizza turca

Aquesta entrada estava prevista de publicar avui a les 10:00h, per tal que aparegués com a participació en el repte Bake the World mensual, que aquest mes ens portava per terres turques, a tastar una, diguem-ne pizza, originària d'aquest meravellós país, i que com comprovareu de seguida és ben fàcil de fer, i molt bona. Hi ha moltes variants de la recepta: amb iogurt, sense, amb repòs, sense... jo justament us porto la variant més simple, sense iogurt i sense repòs, en plan súper ràpid, preparar, fornejar, i gaudir!!

Com per falta de temps, ja que aquesta setmana ha estat una autèntica bogeria a la feina i a casa, i per tant no he tingut temps d'organitzar-me res, i en conseqüència no he pogut tenir la recepta preparada abans, no m'entretinc ni us entretinc, i anem directes a per la recepta. Esteu contents de no tenir parrafada, eh punyeterus?

Ingredients (per 4 pide individuals):

Per als pide:
- 200gr. de farina
- 100ml. d'aigua
- 20gr. de llevat fresc (o 6,5gr. de llevat en pols)
- 50ml. d'oli
- 1 pessic de sal

Per al farcit:
- carn picada de xai (jo de vedella)
- ceba
- jalapenyos
- orenga

Preparació:

Realment la recepta original té un farcit de carn de xai, ceba, tomàquet i pebrot verd, i a vegades ou per sobre, però ja us he comentat que he fet una versió súper senzilla, ja que tenia convidats a casa, i vaig haver de manegar-m'ho amb els ingredients que tenia per casa. De fet, penso que el millor d'aquesta 'pizza' és que, com tota bona pizza, admet pràcticament qualsevol combinació d'ingredients.

La massa és d'allò més senzill de fer. A un bol posem la farina i fem un volcà. Al forat d'aquest volcà, anem afeginr l'aigua, el llevat diluit en una mica de l'aigua, l'oli i el pessic de sal, i pastem amb les mans fins a obtenir una bola de massa gens enganxosa, amb tots els ingredients ben integrats, i sense grumolls.

Tapem el mateix bol amb paper film i deixem repossar l'estona que anem preparant el farcit, i es va escalfant el forn a 200ºC.

Sofregim una mica la carn picada a una paella amb una mica d'oli, per tal que agafi color (no la volem cuita, això ja ho farà el forn), i afegim la ceba picada.

Deixem refredar i prepararem els 4 pide. Dividim la massa en 4 porcions, i cada porció l'estenem amb el corró donant-li forma 'de barca', fins obtenir un gruix de 3-4mm. Passem la nostra barca a la safata de forn, i posem una quarta part del farcit per sobre, deixant aproximadament un dit de massa visible, que la plegarem cap a dintre, cobrint una mica el farcit, i amb les puntes jo vaig cargolar-les una mica, se'm va ocòrrer fer-ho així. Doneu-li la forma que més us convenci.

Posem una mica de jalapenyo picadet, orenga, i repetim l'operació amb les altres tres porcions de massa.

Com després d'aquesta estona ja tindrem el forn calent, directe al forn a la part baixa, durant 15-20 minuts, que veieu la massa ben cuita i cruixent.

Us veniu a passejar per Turquia amb mi?



dimecres, 22 d’octubre de 2014

Dinar de diumenge

Us agrada la publicitat? A mi no. Però no us equivoqueu, no és que no m'agrada, és que m'encanta!!
Crec que és una feina a la qual m'hagués pogut dedicar. I no perquè tingui grans idees (no seria un bon creatiu), sinó perquè és un món que sempre he seguit molt. Ja farà uns anys, perquè ara estic bastant desconnectat, seguia els festivals publicitaris i m'empassava tots els anuncis que es presentaven a concurs. Ara, quan fan pauses publicitàries a la tele, o sigui constantment, jo em quedo mirant els anuncis, els analitzo, els critico, busco segones intencions (on moltes vegades no n'hi ha) i els descomposo per decidir com hauria enfocat jo el missatge. Fins i tot, en els meus anys d'estudiant universitari, és a dir, ja fa uns quants, vaig ajudar a un amic que estudiava Història de l'art (en la qual soc un negat total) a fer un treball en el que se'ls demanava que analitzessin en profunditat un anunci com si fos una obra d'art. De fet, vaig ser jo qui li va dir l'anunci a analitzar i totes les possibilitats que oferia per ser analitzat, i tota la història que hi ha al darrera (segur que l'heu vist, aquí el teniu per recordar-ho). Per cert, el meu amic va aprovar el treball, i amb molt bona nota.
I és que hi ha anuncis que es presten molt a això, i hi ha d'altres, que seria millor que no existissin, no creieu? 

Avui com a recepta, i perquè sigueu pacients amb les meves parrafades, us porto un 3 en 1, Nuggets, Quètxup i Patates fregides, tres receptes que són justament els plats que vam dinar diumenge passat. I totes de dieta! Paraula que són tres receptes de dieta. Està clar que s'havien d'adaptar per fer-les de dieta, i ara ho veureu, que estar de dieta no significa menjar coses que no t'agraden!

Ingredients:

Per als nuggets:

- 400gr. de pollastre net de nervis i greix
- 250gr. de crema de formatge (San millan 0% M.G.)
- sal i pebre
- 2 cullerades soperes de segó de civada
- 2 cullerades soperes de segó de blat

Per a les (falses) patates fregides:

- 1 albergínia
- sal
- 1 cullerada sopera d'oli
- 1 cullerada sopera de pebre vermell
- 1 cullerada de café de pebre vermell picant (opcional)

Per al quètxup light:

- 1 llauna de tomàquet concentrat
- 1 mesura d'aigua
- 1 mesura de vinagre de poma o de sidra
- 2 cullerades soperes d'aigua
- 1 cullerada sopera de maizena
- edulcorant (opcional)

Preparació:

Bé, per començar, ja veieu l'engany, les patates no són patates, però són un bon substitutiu quan no tens alternativa i no les pots menjar, de moment. a les fotos veureu que l'aspecte no és de patates, però me les vaig menjar ben de gust.

Primer de tot prepararem el quètxup, ja que és millor preparar-ho d'un dia per l'altre.
Posem el tomàquet concentrat, conjuntament amb una mesura d'aigua (la mesura de la mateixa llauna de tomàquet) i una mesura de vinagre de poma, a escalfar a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment, tastem i anem rectificant l'acidesa amb edulcorant. Jo vaig posar ben poc, ja que em va agradar el punt àcid que tenia. Ah! vaig utilitzar estevia, però suposo que qualsevol edulcorant servirà. A un got apart diluim la maizena en l'aigua i ho afegim al nostre quètxup, per espessir-ho. No patiu que a la que refredi espessirà més. Retirem del foc, deixem refredar i conservem ben tapat a la nevera.

El dia següent, o quan us vingui de gust menjar aquest àpat, preparem els nuggets i les patates. Començarem pels nuggets. Piquem la carn del pollastre (m'he agenciat una picadora de carn manual, de l'any de la picó, que guardava ma mare per casa), i la barregem amb la crema de formatge. Em sembla que en breu us ensenyaré a fer-la casolana, si no ho sabeu ja, que és ben fàcil, i admet versió light i versió normal.
A la nostra barreja afegim una mica de sal i pebre (el meu primer intent de nuggets va quedar ben soso!), i ho reservem tapat amb paper film una estona a la nevera, perquè agafi consistència. Una horeta ja va bé.

Quan falti un quart d'hora per treure la carn de la nevera, comencem a preparar les 'patates'. Agafem l'albergínia i la tallem simulant patates fregides. Anem disposant les nostres patates a un bol amb una mica de sal per tal que perdin amargor,

A una bossa de congelats, posem l'oli i la barreja de pebres vermells. Seguidament afegim els bastonets d'albergínia, i sacsegem per tal que quedin totes ben impregnades de la barreja. Si no us convenç aquest últim pas, canvieu els pebres vermells per sal, i seran més semblants a patates.

Passada l'hora de repos, a un bol apart barregem el segó de civada i el de blat. Fem boletes de pollastre i formatge, les aplanem una mica, i les anem arrebossant a la barreja de segó. Segons les tenim arrebossades, les anem disposant a una safata de forn, que el tindrem escalfant a 190ºC aproximadament.

Un cop acabem de formar i arrebossar els nuggets, directes al forn, conjuntament amb les patates (deixe-me que els hi digui patates...) a una altra safata de forn.

Tindrem totes dues safates durant 15 minuts al forn. Passat aquest temps, intercanviarem les alçades de les safates, i donarem la volta tant als nuggets com a les patates, que tindrem 15 minuts més coent-se.

I després de mitja horeta, podem gaudir com si no estiguessim a dieta, d'unes patates i uns nuggets amb quètxup, tot això acompanyat per uns jalapenyos mini, i a llepar-se els dits. Només falta que algú inventi una cervesa 0%, però 0% de veritat, això ja seria la glòria!

Feliç setmana!!




dimecres, 15 d’octubre de 2014

Alls macerats

Avui us porto una recepta més que senzilla de fer. No us penseu que soc un fanàtic dels alls, ni res per l'estil. Simplement que d'aquesta manera els trobo molt bons. No són gens forts, no piquen... i penso que són un aperitiu perfecte. A més, us ho creieu o no, són aptes per dieta, així que... són perfectes!

Abans de la recepta, us volia fer una pregunta... quan feu una recepta, quantes fotos feu al plat? Jo últimament faig molt poques fotos, majoritàriament perquè penso que si fent 4/5 fotos no he obtingut un resultat mínimament decent, fent 15/20 fotos, l'únic que aconseguiré és fotos que no faré servir, i poca cosa més.

Us ho pregunto perquè a vegades he sentit gent blocaire dir que (posada en escena a part, que en això tampoc perdo gaire temps, perquè no és una cosa que se'm doni especialment bé) és capaç de fer unes 100 fotos per recepta, fins que troba la que li agrada... i jo penso: 100 fotos!! si a vegades faig més de 5 (potser 10, els dies que estic més locu), i ja no sé quina triar, em fas escollir entre 100, i aquella recepta no la publico!!

Que consti que cadascú fa i desfa com vol, suposo que per això hi ha blocs que tenen aquestes fotos tan meravelloses, i jo mostro les fotos que mostro, com aquell qui diu tal qual és el plat. I ja us dic, no m'hi vull ficar en la quantitat de fotos que fa la gent, és simple curiositat, si una persona se sent agust fent moltes fotos, endavant, i si només fa una, qui soc jo per dir-li que no?

Després de la meva divagació setmanal, anem amb els alls...

Ingredients:

- 150gr. d'alls ja pelats
- 400gr. d'aigua
- 1 cullerada sopera de sal

Per macerar:

- 100gr. d'aigua
- 100gr. de vinagre de sidra (o de baixa acidesa)
- 20gr. de sal
- herbes aromàtiques: romaní, farigola... (opcional)

Preparació:

Posem els alls prèviament pelats, l'aigua i la sal a un pot, i directe al foc. Entre 3 i 4 minuts després que l'aigua hagi començat a bullir, retirem del foc i ràpidament refredem els alls amb aigua freda, per aturar la cocció. Amb aquesta cocció el que hem fet és treure-li als alls tota la seva fortor.

Un cop freds, a un pot preferiblement de vidre i que es pugui tapar, preparem el macerat amb la resta d'ingredients, afegim els alls i les herbes aromàtiques que vulguem (jo aquest cop ho he fet sense herbes, però és recomenable afegir-hi).
Tapem bé, i deixem reposar durant un dia, i al dia següent, no ens queda més que obrir una cervesa (els que puguin) i fer un aperitiu amb aquests alls tan bons!

I vosaltres, sou de fer moltes fotos?



divendres, 10 d’octubre de 2014

Gelat de coco

Ja sé que se suposa que estem a la tardor, però just aquests dies no és que estigui fent precisament fred, no? I a més, a casa (si no estem de dieta...) mengem gelats tot l'any, així que mai penso que sigui un mal moment per prendre un.

Aquest gelat és tan fàcil de fer, que no vaig fer servir ni la geladora, així que no hi ha excusa, tothom que vulgui ho pot fer sense cap problema. És un gelat de gust molt suau, i tot i no portar ni nata ni rovell d'ou (base típica d'un gelat), la untuositat de la llet de coco fa que sigui igualment cremòs.

Alguns m'heu preguntat per la meva inactivitat a les xarxes... doncs bé, no es deu a cap motiu especial. Normalment a les xarxes (facebook, twitter, instagram... sobretot instagram) el que faig és penjar coses d'allò que em passa al carrer, en el meu dia a dia, fora de casa, i com ara, per molt que sigui un luxe treballar desde casa, això provoca que em passi un mínim de 9 hores diàries sense sortir del meu despatxet que m'he muntat, doncs se'm fa difícil penjar res. I no és que no em passi res a casa (bé, molt menys que sortint al carrer si), però si ja considero que habitualment el que penjo no és de l'interés de ningú, cosa que és veritat, perquè (i ara em direu el que vulgueu) el que jo pugui fer o desfer no té perquè interessar-li a ningú, les coses com són. O no ho creieu així? Bé, com sempre, són opinions personals, faltaria més, i més tenint en compte que tot i pensar això, acostumo a xerrar i divulgar la meva vida en aquesta bitàcola (s'escriu així? ho he vist escrit d'ambdues formes, bitàcola i bitàcora, a veure si algú em treu el dubte), així que no em culpeu per ser contradictori... que això no vol dir que no m'agradi tafanejar les xarxes de la gent que segueixo, que reconec que m'encanta!!

I vosaltres el tema xarxes com el porteu?

Avui no m'enrotllaré gaire més, però posats a parlar de la meva vida, informar-vos que la dieta va de meravella, els esforços de moment estan valent la pena, i el meu cos i jo hem perdut 9,7kg dels 18kg que haig de perdre, així que ja em queda menys de la meitat!! Sé que és una bogeria, però tinc intenció d'arribar als Nadals amb el meu pes, espero aconseguir-ho!!

Ara si, us deixo amb la recepta, molt ràpida i fàcil de fer.

Ingredients:

- 150gr. de sucre (jo vaig utilitzar 125 de sucre normal, i 25gr. sucre invertit)
- 75ml. aigua
- 400gr de llet de coco
- 100gr de coco ratllat (opcional)
- coco ratllat per decorar

Preparació:

Si, aquest quatre ingredients, i res més!!  El primer que farem serà preparar un almívar amb el sucre i l'aigua.
A un pot posem a escalfar ambdós ingredients (o tres si teniu sucre invertit), fins que tinguem un almívar d'un color claret, i comenci a fer bombolles. En aquest moment el retirarem del foc i el deixarem refredar.

Quan ja estigui tebi l'almívar, sacsegem amb força la llauna de llet de coco (no em digueu que no ho teniu en llauna, no m'ho crec!) per obtenir l'homogeneitat que necessitem, ja que la llet de coco en 'repòs' se separa en una llet molt densa per un cantó, i aigua per l'altre. És per això que ho heu de remenar amb força. Jo la compro al Lidl (si, confesso), i m'agrada molt.

Aboquem el contingut de la nostra llauna de llet de coco a l'almívar, i barregem amb una batedora manual per homogeneitzar els dos ingredients. Un cop fet, sense parar de batre, afegim el coco ratllat fins que ho tinguem tot barrejat.

Ho posem a un recipient apte per al congelador, i directe a congelar una hora. Passada aquesta hora, amb una forquilla esmicolem els cristalls de gel que s'hagin pogut fer, i tornem a ficar al congelador. Jo amb un únic cop en vaig tenir prou, no vaig haver de treure'l més vegades del congelador, i em va quedar un bon resultat. Jutgeu vosaltres mateixos per les fotos...

Tot s'ha de dir, si no li poseu el coco ratllat, en comptes de gelat de coco, podeu dir que és un gelat de llet de coco, que, per ser sincers, és realment el que he fet, però com el bloc és meu, en gelat de coco s'ha quedat.

Bona setmana, sigueu feliços!!



dijous, 2 d’octubre de 2014

Pa de patata i romaní

Bé, ja us vaig dir fa dues setmanes que us portaria un pa per poder gaudir encara més del salmó marinat que vaig preparar, i he fet una mica el mandra i m'he retrassat més del que jo volia.

Però com us ho vaig dir, aquí us el porto, un excel·lent pa de patata i romaní extret del llibre "El aprendiz de panadero" de Peter Reinhart. Un pa que fa servir un preferment que es diu biga, molt fàcil de fer, de gust suau i tendre gràcies al midó de la patata, i molt aromàtic pel romaní fresc. I a més a casa l'hem acompanyat de salmó marinat i formatge fresc, que a mi personalment m'ha semblat perfecte!

I parlant de llibres, us ha passat mai que fent una recepta d'un llibre, aquesta estava malament? Entenc que pot passar, som humans, i per moltes correccions que pugui passar el text, sempre es pot escapar alguna. A mi concretament només (i dic només perquè és més que probable que m'hagi trobat amb errors que no he vist) m'ha passat dos cops, i és casulitat però ha estat en el mateix llibre, justament en el llibre del qual he extret aquesta recepta. El primer error l'he trobat en la recepta del NY Deli Bread, un pa que volia fer (i vaig fer) per al repte Bake the World d'aquest mes de setembre passat, però que mentres anava preparant la recepta, m'anava trobant incoherències, com que un pa que porta farina de sègol, a la llista d'ingredients apareix a la massa mare i a la recepta final, però en l'explicació no apareix, o segons la recepta li has de posar oli en dos processos, però realment només ho has de fer en un... fet que va provocar que el meu pa sortís bastant lleig, i decidís no publicar-lo.
I el segon error, ha estat en la recepta d'avui. Petits errors que de seguida els veus, i que majoritàriament són de redacció, però que hi són.

Això no m'impedirà a continuar devorant el llibre (un cop més) i provar de fer més i més receptes, simplement ho volia compartir amb vosaltres, i que em diguéssiu si us heu trobat en situacions similars, i en quins llibres. Només us he parlat d'errors en llibres de cuina, perquè en llibres de lectura 'normal' m'he trobat molts més. Com a exemple us poso el llibre "El joc d'Ender". Tinc 4 edicions d'aquest llibre (si, adoro aquest llibre), i en totes quatre, que teòricament han de ser iguals, perquè almenys no especifica cap correcció de traducció de l'anterior, m'he trobat en diversos paràgrafs 4 textos amb petites diferències entre si. Suposo que ho he vist pel fanatisme per l'admiració que em desperta el llibre, sinó, segurament ni tant sols us parlaria dels seus errors.

I vosaltres, us heu trobat amb gaires errades en els llibres que heu llegit, de receptes i de no receptes?

Ingredients:

Per la biga:

- 320gr. de farina de pa
- 1,5gr. de llevat granulat o 4,5gr. de llevat fresc
- 230ml. d'aigua

Per al pa:

- 200gr. de biga
- 400gr. de farina de pa
- 10gr. de sal
- 1gr. de pebre negre mòlt
- 4gr. de llevat granulat o 12gr. de llevat fresc
- 170gr. de puré de patata
- 15ml. d'oli d'oliva
- 7gr. de romaní fresc (jo, 10gr.)
- 240ml. d'aigua tèbia (jo, 260ml.)
- 30gr. all torrat (opcional)

Preparació:

Com veieu, si feu la biga amb les quantitats que us indico, gairebé surt el triple del que necessitem. Jo vaig fer tota la biga perquè vaig duplicar les quantitats del pa per fer-ne el doble. En això us ho deixo a la vostra elecció, podeu reduir quantitats de la biga, o fer com jo, o el que més ràbia us faci.

Per fer aquest pa necessitem dos dies. El primer per preparar la biga i deixar que fermenti durant un dia, i el segon per fer el pa en concret, així que paciència, que com sempre, els pans necessiten temps, però no pas de preparació, sinó sobretot, d'espera!

El primer dia barrejarem tots els ingredients de la biga a un bol, amb l'ajuda d'una cullera, fins a integrar-los. Ha de quedar un pel enganxifosa, però només un pel.

Empolvorem la superfície de treball amb farina, i la pastem fins que la massa quedi suau, que permeti treballar-la, i que al tacte sembla que se t'hagi de quedar enganxada, però no ho fa pas. En el llibre posa, textualment, adherent però no enganxosa. També parla de temperatures internes de la massa. Aquí ja no m'hi fico perquè seria complicar massa el procés, i considero que no és necessari.

Engrassem un bol amb oli i dipositem la nostra massa dintre, fent que tota la superfície quedi coberta d'oli (vigileu que l'oli ha de ser el just i suficient per fer una molt fina película d'oli, no pas per banyar la massa!!), tapem el bol amb paper film i deixem el temps necessari fins que dobli el seu volum. Aquests dies de calor, segurament amb dues hores tindreu suficient. Jo ho vaig fer en un dia molt plujós i humit, i vaig necessitar 4,5 hores.

Quan hagi doblat el volum, patem amb suavitat la biga per tal que perdi aire, tornem a tapar amb paper film i la deixem reposar a la nevera tota la nit.

El dia següent, treiem la biga de la nevera una hora abans de fer-la servir per tal que agafi temperatura, la tallem en trossos més petits i la deixem atemperar tapada amb paper film.

I comencem a preparar el nostre pa.

Barregem la farina, la sal, el llevat i el pebre amb l'ajuda d'una cullera de fusta (bé, jo he fet servir una de fusta, però si voleu emprar les mans, o una cullera de plàstic, o...). Afegim la biga, el puré de patata, l'oli, el romaní i la meitat de l'aigua, i continuem barrejant amb la cullera, fins que els ingredients s'hagin integrat en una bola bastant enganxosa. 

A partir d'ara, a la superfície de treball prèviament enfarinada, anirem pastant i corregint de farina i aigua fins que obtinguem una massa llisa i suau. La farina que compro ara m'absorveix molt poca aigua, així que habitualment poso més del que diu la recepta. En aquest sentit, cadascú es coneix amb la seva farina i sap si les quantitats 'normals' són les adequades per a fer el pa, o n'ha de posar més o menys.

Un cop aconseguida la textura que busquem, ara és el moment de posar-hi l'all torrat i integrar-ho a la massa. Jo no en vaig posar, però penso que ha de donar-li un punt final molt bo.

Tornem a engrasar un bol amb oli, i deixem fermentar la nostra massa tapada amb paper film el temps necessari fins que dobli el volum.

Una estona abans que hagin doblat el seu volum, encenem el forn a 200ºC.

Retirem la massa del bol i li donem la forma desitjada (en aquest cas vaig fer panets d'uns 150gr. i un més gran d'aproximadament 800gr.), i els anem disposant a la safata del forn.

Just abans d'enfornar, pintem els pans amb oli d'oliva, i els enfornem durant 25 minuts els panets, i 35 minuts el pa més gran. Tots han de quedar daurats per fora i sonar a buit per dins en picar-los per sota amb els dits. Inicialment no necessiten humitat ja que la patata ja els hi dona, però no crec que els vagi malament. 

Deixem refredar a una reixeta, i... a gaudir-los!!!