diumenge, 30 de novembre de 2014

Plum cake de blat sarraí amb plàtan

Aquest mes, sembla que m'he organitzat millor, i que estic arribant als reptes mensuals als quals m'agrada participar... avui, últim diumenge de mes, toca Asaltablogs, aquest repte on mensualment, tota una panda de lladres de receptes, asalta sense cap tipus de mirament un bloc seleccionat prèviament, deixant-lo sense receptes... i avui és el torn de 'Rebuscando en la despensa', un bloc que personalment haig de reconèixer que desconeixia, però que ens ofereix molt bones propostes per posar en pràctica desde casa.

I com últimament estic en mode 'fer pastissos i coques pel mini', després de molt dubtar, vaig acabar decidint-me per aquest plum cake de plàtan, fet amb farina de blat sarraí. Ja fa un temps que tenia un paquet de farina de blat sarraí per casa, que vaig comprar per fer unes galettes que no van sortir a la llum, i no sabia com acabar de gastar la farina, així que, em va venir de perles!

Que com és de gust aquest cake? no seré dolent i us ho diré. És diferent, ho reconec, però el punt del plàtan crec que li va molt bé. I el mini està encantat, així que com encara tenim farina per casa, repetirem. Ja està tot dit, oi? Doncs anem a preparar-ho!

Ingredients:

- 150gr. de farina de blat sarraí
- 1/2 sobre de llevat royal
- 150gr. de llet
- 2 plàtans ben madurs
- 1 cullerada sopera de mel
- panses

Preparació:

Res més fàcil que fer aquest cake. Mentres s'escalfa el forn a 180ºC, tamissem la farina i el llevat, que barrejarem amb la llet i els plàtans aixafadets. Quan tinguem tots els ingredients ben barrejats, afegim la mel, i un grapat de panses, i acabem de barrejar-ho tot. Com veieu, no porta sucre, la dolçor (sense passar-se) se la dona la mel i els plàtans.

Veieu que és fàcil? Doncs aquesta barreja, a un motlle de plum cake prèviament engreixat, i directe al forn a mitja alçada durant 30 minuts, que és el que va trigar en el meu cas.

I ja tenim un cake per esmorzar, el mini amb això de fer pastissos es va posant les botes!!

Feliç setmana!



dimecres, 26 de novembre de 2014

Pa de pernil

Ja el mes passat vaig arribar tard a la proposta de Bake the World i el Pide que ens suggerien preparar, però aquest cop no se m'escapa. Per aquest mes de novembre ens inciten a viatjar a terres Sudamericanes amb un típic pa de pernil veneçolà. Una massa enriquida amb greixos (mantega, llet...), i farcit amb pernil, formatge, panses i olives. Ja de primeres sona bé, oi?

A més, és una massa d'una única i ràpida fermentació, cosa que el fa més accessible per aquells que els espanten les llargues i consecutives fermentacions habituals del pa (dues i tres fermentacions que van de les 2 a les 4 hores, i depèn del pa, de més...).

Així que, tal i com aquest pa tan ràpid i fàcil de preparar, jo també vaig per feina i us explico com l'he preparat.

Ingredients:

Per al pa:
 - 500gr. de farina (no cal una farina de força)
 - 250gr. de llet (grams!)
 - 50gr. de mantega
 - 50gr. de sucre
 - 10gr. de llevat sec (o 30gr. de fresc)
 - 1 pessic de sal

Per al farcit:
 - Pernil dolç
 - Formatge Brie
 - Panses

Per decorar:
 - ou batut
 - llavors de rosella (opcional)

Preparació:

Com veieu, jo he obviat les olives, perquè a casa només m'agraden a mi, i no he possat quantitats de farcit perquè va una mica al gust. Igual que el tipus de farcit, podeu posar pernil salat en comptes de dolç, roquefort en comptes de brie (o qualsevol altre formatge que us agradi), no posar-hi panses... ja veieu, al gust del consumidor! Però va, expliquem com es prepara...

Com es tracta d'un pa que teòricament és senzill de preparar, ho he fet (i així us ho explicaré), de la manera més fàcil que es pot fer. A un bol, barregem/desfem/diluim el llevat amb una mica de llet a temperatura ambient, i seguidament incorporem la resta d'ingredients, en l'ordre que vulgueu. La única condició és afegir com a últim ingredient la farina, i que la llet estigui a temperatura ambient.

Amb les mans anem pastant tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica, un pèl resistent, i gens enganxosa. No us hauria de portar més de 10 minuts, i no estem parlant de pastats elaborats, sinó de gairebé només barrejar bé els ingredients.

Seguidament disposem la massa a la taula de treball, i amb el corró l'estenem i li donem forma rectangular, més o menys del tamany d'una safata de forn.

Ara toca el farciment: primer posem el pernil dolç, ja sigui tallat a talls i picat, a sobre el brie, i per últim repartim les panses. Tot això deixant més o menys deixant un dit de separació per cada cantó, per tal que en tancar-ho no se'ns surti el farcit per tot arreu.

El següent a fer és enrotllar la massa amb el farcit, fent una mica de pressió per tal que quedi tot ben premsat, però sense passar-nos, i plegar les puntes del nostre rotllo cap avall, de manera que quedi tancat i maco d'aquestes puntes. A part, vaig guardar uns retalls de massa i vaig fer un intent de decoració, que ja veureu a les fotos.

El disposem a la safata de forn, tapat amb un drap de cotó humit, i que reposi durant una hora.

Poc abans de que hagi passat l'estona de repòs, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Pintem el pa amb ou batut, l'empolsinem amb llavors de rosella (opcional), i enfornem durant uns 30 minuts (jo no vaig necessitar més), que estigui ben daurat. En el meu cas, a més, ho vaig posar a la part baixa del forn, perquè no se'm cremés.

I ja està, ara només toca gaudir! Fred està bo, però quan encara està tebi, és com ens va agradar més. Només us dic que el repetirem, perquè va volar, crec que us ho dic tot!

Salut!



dimecres, 19 de novembre de 2014

Ceviche de gambes

Després de la meva crònica d'ahir, i tal i com us vaig prometre, avui toca recepta, i a més apte per a la dieta! Però abans, parlem de sopars de Nadal... en concret, els d'empresa.

Per als que tingueu la sort de tenir feina, la vostra empresa fa el típic/mític dinar o sopar de Nadal? I si la resposta és que si, s'ho curren? 

Amb això de si s'ho curren, per exemple em refereixo a si l'empresa paga el dinar/sopar, per començar per algun punt. A la meva no. No vulgueu saber la facturació de la meva empresa, perquè és de por (de bona), i per contra, si vols anar al dinar de Nadal, t'ho pagues de la teva butxaca. És veritat, no han baixat sous, seguim tenint paga extra... però si vols dinar amb els companys, t'ho pagues tu. Doncs per això, no penseu que val més la pena que cada grup organitzi el seu propi dinar? Total, has de dir si vas sense saber ni tan sols on s'organitza, ni què es menja, ni quan val... algú ho entèn? Jo personalment, no.

I això que us explico, com a contrapunt a una empresa que conec, i que, a més del sopar que organitzava i pagava el propietari, també feia sortejos de regals entre els seus empleats, a més de lot de Nadal. El mateix que on treballo, oi?

Però bé, suposo que hi ha de tot, i el pitjor no és això, sinó que segur que si ens paguessin el dinar, no estaríem contents, i si a més ens donessin lot de Nadal, no seria prou. L'inconformisme, o les ganes de queixar-se, per dir-ho així, dels humans. I com no, agraït de tenir feina, això si que és trist...

Bé, prou de reivindicacions personals, i anem a per la recepta, un ceviche de gambes espectacular, extret d'un gran bloc, El aroma de Idania, i que estic segur que us agradarà. A més, com us he dit, apta per dieta! Ella ho fa de camarons, però en essència, amb alguns canvis, és la mateixa recepta.

Ingredients: 

- el suc de 5 llimes
- 1/2 kg. de gambes grandetes, ja pelades i netes d'intestins
- 1 grapat de coriandre fresc
- suc de tomàquet
- 2 cebes
- 1 cogombre
- 3 jalapenyos (jo vaig fer servir piparres, algunes quantes més)
- 2 grans d'all
- 1 tomàquet

Preparació:

Tots els ingredients, a excepció de les gambes (i evidentment els sucs...) els tindrem preparats ben picadets.

Posem les gambes a un plat fons, un bol... prou gran perquè hi càpiguen sense problemes, i les cobrim amb el suc de les llimes. Taparem el recipient i deixarem reposar les gambes durant unes 8h aproximadament. O tal com diu la Idania: "hasta que los langostinos estén opacos y ligeramente firmes".

Un cop els tinguem en aquest punt, afegim el tomàquet, la ceba, el cogombre i l'all, i ho barregem tot. Seguidament afegim el coriandre i els jalapenyos (piparres).

Finalment, afegim suc de tomàquet fins que obtinguem la consistència que més ens faci el pes, tornem a tapar, i deixem marinar una horeta a la nevara.

Una recepta fàcil, oi? Potser no encaixa en un sopar d'empresa, però és un plat espectacular. I els vostres sopars d'empresa, com són?



dimarts, 18 de novembre de 2014

Terrassa de vins



Potser aquesta entrada tindria més sentit en un bloc dedicat al mon del vi, però si us haig de confessar una cosa, a mi el mon del vi m'agrada molt. He aprés a apreciar-lo cada vegada més, des d'un blanc jove fins a un negre reserva, passant pels rosats (que n'hi ha de molt bons) i pels caves. I és per això que desde que ara fa un any es va fer la primera fira dedicada al vi a Terrassa, amb la primera edició del Terrassa de vins, i anteriorment a Sabadell, amb el Catavins, soc un asidu visitant, com no podia ser menys aquest cap de setmana passat, amb la segona edició de la fira egarenca.

Aquest any, a més, vaig tenir la sort d'estar convidat a la inauguració de la fira, així com a diverses activitats, gràcies a la Sol Roig, directora d'Emovins i coorganitzadora de la fira, un encant de persona i a la que des d'aquí agraeixo la invitació, tot i no ser aquest un bloc de renom i tampoc dedicat a aquest sector.

I la veritat és que vam quedar molt satisfets de la fira d'aquest any, potser em van faltar alguns expositors (més que alguns en concret, penso que van faltar més, ja que hi ha espai de sobres al recinte firal), així com més zones de 'descans' per la gent que assisteix (alguna cadira extra no hagués sobrat). Però en general, una bona experiència que recomano per a propers anys, i que seguidament us explico, amb petita sorpresa al final.

L'aventura va començar divendres, amb la inauguració de la fira, on va assistir com a inaugurant principal l'alcalde de Terrassa, que va fer un recorregut per tots els estands expositors, de la ma de la Sol Roig, fent d'amfitriona. Per part meva, divendres vaig fer un primer reconeixement dels expositors d'enguany, per anar fent-me una idea del que veuríem i potser tastaríem l'endemà, dia de la nostra visita oficial. No tinc fotos de divendres, perquè soc tan llest que se'm va oblidar la càmera...

Dissabte al migdia, tocava assistir al que crec ha estat una de les activitats més interessants, un tast de vins de les 11 DO's Catalanes existents, dirigit per Xavier Agell, coordinador general de l'INCAVI, i Xoán Elorduy i Vidal, Cap del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l'INCAVI. Una cata d'allò més representativa dels vins de la terra, i molt ben dirigida per al 'gran públic', ja que sense necessitat de ser un expert, et permetia assaborir els vins a la teva manera. Com van dir a l'inici de la cata: "oblideu-vos de la parafernàlia d'una cata professional (altrament necessària justament en professionals) i centreu-vos en el que vosaltres oloreu i tasteu, així és com es tasta un vi". 

Evidentment hi ha unes 'normes' a seguir, i que ens ajuden a apreciar millor els vins, que de manera molt simplificada, són:

- Olorar el vi, tan bon punt és servit
- Remoure'l una mica a la copa, i tornar-lo a olorar
- Apreciar el color que té
- Tastar-lo

A partir d'aquí, cadascú apreciarà uns aromes, uns colors (en això els homes ho tenim més fotut), i uns gustos, i el vi t'agradarà més o menys justament depèn del que a tu t'agradi.
Està clar que si fas tot el ritual de tast a un restaurant, et miraran estranyat, i diria que és normal, quan vas a un restaurant, penso que has de fer una aposta segura, anar a un vi que saps que t'agradarà. Els 'invents', fes-los a casa. Opinió totalment personal. Jo almenys ho faig així.

Una cata per mi de les millors que he fet (i n'he fet unes quantes, inclosos cursos de tast), i en la que es va aprofitar al màxim el temps de què es disposava.

Aquí fent-me l'expert...

Tots els vins que vam tastar, un munt!

Dissabte a la tarda, era moment de participar en un maridatge de caves i formatges a càrrec de Xerigots (el paradís dels cheese lovers com un servidor), però per problemes logístics no vam poder assistir, de manera que vam aprofitar per fer una conciençuda visita a la fira, i vam tastar uns quants vins dels expositors (sobretot dels de la DO Pla de Bages, que per això els tenim a prop!).

I finalment, diumenge al matí, era moment del tast d'olis, de la ma de Peccatum7, on es degustaria com a culminació del tast el caviaroli, tot regat amb un bon Montsant.

Què em dieu, us he animat a que vingueu de visita l'any vinent? Espero que si, ja que val la pena!

I per últim, la sorpresa... arran d'aquesta extraordinària visita, he decidit fer 'crèixer' el bloc d'una manera que ja fa molt temps que estic rumiant, i és fent una secció de vins, on des de la meva 'experiència' vinícola, intentarem (la sra. Pumuky i un servidor) fer un tast complet d'un vi (o cava) cada setmana, i donant la nostra valoració totalment objectiva i personal. Què quan començarà aquesta nova bogeria? Doncs tan bon punt tingui la pàgina creada, iniciarem aquesta nova aventura, que inaugurarem amb el resum de la cata realitzada a la fira de totes les DO's Catalanes. Si tot va bé, la setmana vinent ja em tindreu donant guerra! Algun suggeriment per al nom de la pàgina? S'accepten propostes!!

Ah! Demà torneu per aquí, que hi haurà nova recepta, apta per la dieta!!

Sigueu feliços!

dijous, 13 de novembre de 2014

Crinkles

Buf, ja feia uns quants dies que no em veieu el pèl, oi? I és que la feina i el mini m'han tingut absorvit. Són aquelles coses que passen, va a temporades, o estas molt tranquil, o no dones a l'abast. I tot va junt, si a la feina no arribes, a casa se't multipliquen les coses a fer. No us ha passat mai? I no penseu que perquè no hi ha terme mig? Sembla que mai hi ha terme mig, és un tot o res, i em penso que es pot aplicar gairebé a qualsevol situació quotidiana. Per exemple, els caps de setmana: habitualment a can Pumuky no fem gaires plans els caps de setmana, acostumem a gaudir-los a casa, i quan sortim, ho tenim tot bastant planificat. Som així, ens agraden els plannings i distribuir-nos les coses a fer per no haver-ho de fer tot de cop, poder fer alguna cosa cada setmana, jeje.

Però el cap de setmana passat va ser una mica diferent. Només teníem un pla, i era per dissabte al vespre-nit, anar a sopar amb uns amics a Barcelona (restaurant italià Da Greco, brutal, sempre tornem!!). Fins aquí tot normal. Però ens vam aixecar dissabte, i fins diumenge no vam parar. Vam decidir sortir a un nucli zoològic que hi ha no molt lluny de casa per tal que el mini veiés animalons, i després, com estàvem a prop de Sant Cugat, ens vam acostar al Mercantic, ja que feien el Van Van Market, i vaig poder menjar un dels boníssims entrepans dels nois de Caravan Made. En concret, el Ginger Pork 2.0, però estic segur que la resta d'entrepans que tenen devien estar igual de bons. Probablement la resta de 'paradetes' (no sé com classificar-les, potser és més correcte food truck, oi?) tenien també molt bon menjar, però jo tenia molt clar on volia acabar... la sra. Pumuky, més 'tradicional' a l'hora de menjar, va optar per una hamburguesa d'un altre lloc, però veient després el meu entrepà, creieu-me que es va penedir al moment!

A la tarda vam quedar per fer un cafè/berenar amb uns amics de França que estaven de visita, i sense gaire més temps, vam estar preparant les coses per deixar al mini amb els avis i sortir a sopar com si fossim una parella (que ho som, però els que tenen fills m'entenen, i els que no segur que també).

I això que ens agraden els caps de setmana tranquils, eh? I els vostres caps de setmana, són molt moguts?

Si heu arribat fins aquí, haureu llegit que he escrit entrepans, berenar, sopar fora... si, un servidor continua a dieta, però com el ritme és bo (15kg menys!!), aquest mes he decidit permetre'm un homenatge un cop per setmana, habitualment els dissabtes, i de moment tot continua bé, simplement el ritme de descens de kg ha baixat, però com només em queden 3kg, penso que és viable fer-ho (a més que el meu paladar també ho agraeix, jeje!).

Les galetes que us porto avui, no són pas de dieta com les que vau poder veure ahir per instagram. Tot i tenir un nom peculiar, no us penseu que porten res estrambòtic, són unes galetes de xocolata que en fer-les al forn s'esquerden, quedant-se amb una forma característica. A més que són molt bones! Això em van dir a la feina quan els vaig portar (jo aprofito que haig de passar per l'oficina per fer coses que no puc menjar, i els tinc de conillets d'índies. Ells de moment, encantats...).

Ingredients:

- 250gr. de xocolata de cobertura
- 60gr. de mantega
- 100gr. de sucre
- 200gr. de farina
- 2 ous
- 1 cullerada de café de llevat químic (Royal)
- 1 cullerada de postres d'essència de vainilla (opcional)
- 1 pessic de sal
- sucre llustre per arrebossar les galetes

Preparació:

Primer de tot desfem la xocolata amb la mantega al bany maria. Mentres deixem refredar, batem els ous amb el sucre i l'essència de vainilla, fins que comencin a blanquejar.

Seguidament barregem amb la xocolata desfeta.

A un bol a part, tamissem la farina, el llevat i la sal, i ho incorporem a la barreja anterior, fins a tenir tots els ingredients integrats. Tapem el recipient amb paper film, i reservem a la nevera durant almenys 3 hores. Si ho voleu deixar tota la nit, perfecte, molt millor.

Passat el temps d'espera, toca preescalfar el forn a 180ºC, i formar les galetes: amb una cullera de sopa anem agafant porcions de massa, amb les que farem boletes que anirem arrebossant amb el sucre llustre, i les deixarem a la safata de forn, amb una mica de separació entre si. No les hem d'aixafar ni res, elles mateixes amb l'escalfor del forn es formaran soletes.

Enfornem durant 12-14 minuts, i seguidament a deixar refredar, si podeu, abans de gaudir-les!!

Bon final de setmana!! Teniu plans? Nosaltres si, Terrassa de vins!!