diumenge, 28 de desembre de 2014

Croquetes de foie

En aquesta segona temporada del Asaltablogs, en la seva cita nadalenca no podia faltar el repte Asaltablogs invisible, on a cada un dels inscrits al repte, li toca asalta un bloc, que desvetlla l'últim diumenge de l'any.

Jo no volia faltar a aquesta cita tan especial, i m'ha tocat asaltar un bloc que és una autèntica passada visitar, es tracta del bloc Con un par de guindillas. Us ho haig de confessar, que tan bon punt em va tocar, ja sabia què faria: croquetes. Però no estava segur de quines faria, fins que xafardejant i xafardejant pel receptari, em vaig trobar amb aquestes espectaculars croquetes de foie amb melmelada de piquillos, i ja no vaig tenir cap més dubte, havia trobat la recepta.

La única diferència amb la recepta original, és que jo no he fet melmelada de piquillos, i de seguida veureu perquè ho he canviat. A part d'això, un plaer asaltar-te Capitán Rábano!!!

Abans de començar amb la recepta, us desitjo que paseu una molt bona festa de Cap d'Any, i un 2015 ple de coses bones!!

Ingredients (per unes 20 croquetes):

- 65grs. de mantega
- 60grs. de farina
- 350grs. de llet
- 150grs. de nata
- 200grs. de foie
- sal, pebre i nou moscada
- pa ratllat i ou per arrebossar
- perles de vinagre de Pedro Ximenez

Preparació:

A la paella, escalfem la mantega, i torrem la farina, per tal que no quedi crua. Es tracta de fer una roux, beixamel... el nom que li vulgueu dir, però afegint nata líquida, a més de la llet.

Quan la farina estigui torrada, afegim poc a poc i sense parar de barrejar la nata i la llet. Anirem obtenint una massa consistent.

Un cop tinguem la massa desitjada, afegim sal, pebre i nou moscada al gust, i deixem que vagi refredant.

En el moment que la massa comenci a estar tèbia, afegim el foie esmicolat, ho barregem tot bé i ho reservem un parell d'hores a la nevera, tapat amb paper film, amb el paper film tocant la massa per tal que aquesta no faci crosta.

Amb la massa freda, és el moment de preparar les croquetes. Els donem forma de cub, que quedaran molt maques, i les passem per pa ratlat, ou, i de nou per pa ratllat. Sembla una cosa molt tonta, però aquest doble arrebossat és molt recomenable.

I ja només ens queda fregir-les en oli ben calent, i gaudir d'aquestes delícies que es mengen en una mossegada.

A la recepta original, estan acompanyades d'una melmelada de pebrots del piquillo que li devia anar de luxe, però a mi se'm va ocòrrer servir-lse amb unes perles de vinagre de Pedro Ximenez (si, del Lidl), que van resultar ser un molt bon complement.

Molt bon any, ens veiem passat Reis, sigueu feliços!!




dimecres, 17 de desembre de 2014

Gnochis al pesto

Avui, tenint en compte que en just una setmana comença la ronda d'àpats interminables, i a més, sovint, molt elaborats, vinc amb una proposta d'allò més senzilla i ràpida, d'aquelles per sortir del pas.

Però abans de la recepta, comentar-vos un parell o tres de cosetes, avui res de reflexions, totes coses intrascendents i irrellevants. La primera, que com precisament ens fiquem en époques de festes i vacances, el bloc agafarà un descans merescut. Això no vol dir que no continuaré cuinant, i que participaré en els reptes mensuals habituals. Encara no sé si el bloc de vins descansarà, tot dependrà de l'organització a casa d'aquest cap de setmana, que és quan faig els tastos.

Us dic això de l'organització del cap de setmana, perquè just aquest dissabte és el meu aniversari, ho comento així de passada i disimuladament perquè us ho apunteu i em pugueu felicitar. Aquesta era la segona cosa que us volia comentar.

I la tercera, aprofitant que estic escrivint, donar-vos les gràcies a tots els que us acosteu a aquest raconet a visitar-me, s'agraeixen molt les visites i els comentaris, i desitjar-vos tot allò que es desitja en aquestes dates: bon Nadal, Feliç nou Any, que us portin moltes coses els Reis. I sobretot, el que us dic sempre, indepedentment de la data. Sigueu feliços!!

Ingredients:

- 500gr. de xuxes de patata de Cosas de Pasta
- Salsa pesto al gust

Preparació:

Ja veieu que estic en mode relax, oi? Bé, més que en mode relax, estic en mode notinctempspermes, però com em va dir una bona amiga, en resposta a la reflexió de la setmana passada sobre la campanya nadalenca d'Ikea, "lospadresquehacemosloquepodemosconelpocotiempoquetenemos". I raó no li falta, una cosa és que hi hagi pares que 'oblidin' els seus fills per fer altres coses, i una altra és que els pares, amb la vida que ens ha tocat viure (i com ens ha tocat viure-la), no donem per més.

Bé, crec que, per curta que sigui la recepta, millor que us l'expliqui, tot i que veient els ingredients, no fa gaire falta, oi?

Coem els gnochis tal i com ens indica el fabricant, i afegim la salsa de pesto. Si us voleu animar, podeu fer la salsa pesto vosaltres mateixos, variant les proporcions dels ingredients. En aquest cas, jo he fet una salsa pesto amb un punt d'all, per això la seva presència a les fotos.

I ja estem, ara a escalfar motors que ja va sent hora de dinar!

Feliç setmana!

P.D.: Pendent d'edició, si arribo a temps, demà a la bodega un vi blanc que us encantarà



dimecres, 10 de desembre de 2014

Torró de xocolata amb taronja confitada i Baileys

Un nom ben llarg per una 'simple' barra de torró, oi?
I la veritat és que teniu raó, és un nom molt llarg, per la recepta tan i tan fàcil que us porto avui, un torró de xocolata no apte per a nens (a no ser que els vulgueu dormits aviat...), i que us garanteixo que triomfarà. Ja de per si la combinació taronja-xocolata és un éxit segur, però si a més, ho acompanyeu amb Bailey's, millor impossible!

Avui us torno a parlar de publicitat, però aquest cop de les campanyes Nadalenques... ja que com estem tan propers, ens veiem bombardejats constantment per campanyes publicitàries de joguines i perfums, bàsicament. Em vull centrar en una campanya en concret, la d'Ikea. Us puc ben assegurar que els senyors d'Ikea no em patrocinen, però ja que estem, si algun directiu, comercial, rrpp d'Ikea, de manera improbable, llegeix aquest bloc, i té el plaer de voler-me patrocinar d'alguna manera, puc garantir que arribarem a algun acord. Bé, després d'aquest incís... heu vist algun dels anuncis d'Ikea per aquesta campanya de Nadal? El seu lema és "La Navidad nos desamuebla la cabeza", i tenen tota la raó del mon. Aquí teniu un bon exemple. És en aquesta época quan ens tornem bojos, sobretot comprant: regals, menjar... qualsevol cosa que sigui comprable pot acabar a les nostres mans. M'incloc en aquesta febre Nadalenca compradora compulsiva, perquè us mentiria si no ho he fet mai. Però penso que la campanya de la coneguda empresa sueca és molt i molt bona, i molt encertada. A més, s'està publicitant sense fer cap tipus de promoció explicita sobre algun dels seus articles, de fet, l'anunci que us he lincat, podria ser un anunci de conscienciació social sobre les compres que es fan en aquestes dates, ja que et fa reflexionar sobre la manera de fer les coses que tenim. Així que si us plau, feu-li un cop d'ull, després torneu cap aquí, i em dieu què us sembla la campanya, i sobretot, si us sentiu identificats... penso que, per molt que vulguem negar-ho, segur que ens veiem reflectits per poc que sigui.

I ara, a per aquest torró de xocolata que farà les delícies de tots els adults de la casa, i que es pot menjar tot l'any, no és exclusiu de Nadal!

Ingredients (per una barra):

- 100 gr. de xocolata negra
- 100 gr. de xocolata amb llet
- 30 gr. de llard de porc
- 60 gr. de nutella, nocilla...
- 60 gr. de Bailey's (grams!)
- 30 gr. de bastonets de taronja confitada (aproximadament)

Preparació:

A un bol, posem la llard de porc, la nutella i el Bailey's i reservem. Al bany maria o al microones desfem la xocolata, vigilant que no es cremi, i quan la tinguem desfeta, l'aboquem al bol on tenim la resta d'ingredients, que barrejarem fins a tenir-los tots ben integrats.

A un motllo de torró, i si no en teniu, sabeu que podeu fer servir de motllo mig cartró de llet obert longitudinalment, posem un terç de la barreja de xocolata, i seguidament uns quants bastonets de taronja confitada. Ho cobrim amb un terç de barreja de xocolata, tornem a posar uns quants bastonets més de taronja, i ho acabem amb una última capa de la xocolata restant.

Allisem amb compte i deixem refredar a la nevera durant un parell d'hores.

I ja tenim el nostre torró llest per gaudir-lo. Us animo a que probeu amb diferents combinacions de fruites confitades i licors: rom/llimona, vodka/cireres, cointreau/peres... la que més us convenci!

Ah! Demà al nostre bloc de vins, és el torn d'un vi negre del Penedès, no us ho perdeu!


dimecres, 3 de desembre de 2014

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta
- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc
- 2 pastanagues
- 1 pebrot verd
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- vi negre
- salsa de tomàquet casolana
- oli
- sal i pebre
- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)
- beixamel de boletus
- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:
- 30gr. de mantega
- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)
- 600ml. de llet
- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.
Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.
A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.