dimecres, 21 de gener de 2015

Tagliatelle nero di sepia alle vongole

Sou unes persones apresurades? Espereu que m'explico... soc una persona bastant tranquila, alguns fins i tot dirien que estic fregant la 'patxorra' (que no sé ni com s'escriu...), i que es pren gairebé tot amb molta calma. I desde que estic treballant desde casa, veig les coses d'una manera més calmada encara.

Evidentment tot depèn molt de la teva personalitat, el lloc on visquis, la feina que desenvolupis, el teu moment personal... i en mi, tot suma, personalitat calmada (no sempre!), visc a una ciutat que no és estressant, treballo desde casa i a més la meva feina ratlla el nivell d'estrès zero, i personalment, ja us he comentat que em caso? A vegades les situacions són totalment contràries, però no és l'habitual. I cadascú té la seva vida i les seves coses, és clar.

Us comento això perquè l'altre dia, de camí a buscar al mini Pumuky a la guarderia (perdò, escola bressol), veia com tothom m'adelantava, com si arribessin tard a algun lloc, els cotxes semblava que competissin per arribar primers, i fins i tot als conductors dels autobusos feia la sensació que els hi cremaven els peus quan estaven més de 10 segons a la seva parada de bus, i la única manera de calmar el mal de peus era trepitjar l'accelerador. Estic segur que sabeu de què parlo.

És clar que hi ha de tot, i jo he passat époques de tal nivell de feina (per posar un exemple), que no havia arribat a casa després d'una setmana de viatge i ja estava demanant bitllets per tornar a marxar a visitar un altre client, i em feia la sensació que no arribava mai als llocs en el moment que tocava, que sempre havia fet tard. Però ja fa un temps, farà dos anys, potser, que vaig decidir prendre'm la vida amb una altra filosofia (reconec que no sempre es pot, tornem al que comentava abans, la situació també ho permet), i m'estic adonant que respecte a la resta de persones, vaig 'a càmera lenta'. Us posaré un exemple que ho reflecteix molt bé, seguint amb el tema d'anar a recollir al mini. Desde l'escola a casa, és un trajecte de cinc minuts. Durada del trajecte: 40 minuts. El motiu: al migdia va ploure, i se'm va ocòrrer que era un bon dia perquè el mini estrenés les botes d'aigua que li havien portat els reis. Us asseguro que no ens vam deixar cap bassal sense trepitjar. Ni ell ni jo!!



Ara us repeteixo i reformulo la pregunta... com us preneu la vida? Sé que molts, com a mínim, intenteu passar-ho bé, dintre de com pot ser d'agobiant en certs moments la nostra vida, així que gaudiu al màxim sempre que pogueu!! I que consti que no pretenc filosofar ni donar lliçons de moral a ningú; com he dit abans, cadascú se sap lo seu, com diem, i tothom (m'incloc) ho fa tan bé com pot i sap, oi? 

I per gaudir d'aquest dimecres com cal, amb o sense presses i estrès, us porto uns tagliatelle alle vongole (o sigui, amb cloïsses), amb una petita variant, els tagliatelle són nero di sepia. La gent tan maca de Cosasdepasta em va enviar conjuntament amb la lassanya i els gnocci aquest paquet de tagliatelle, i se'm va ocòrrer que seria una bona proposta, no us sembla? Aleshores, anem a cuinar!

Ingredients:

- 500gr. de tagliatelle nero di sepia de Cosasdepasta
- 550gr. de cloïsses
- un rajolí oli d'oliva
- un gra d'all
- julivert fresc
- bitxo
- un got de vi blanc
- sal

Preparació:

Jo penso que hi ha mil maneres de preparar uns tagliatelle o spaguetti alle vongole, jo només us proposo una de tantes. He vist receptes amb pebrot, sense, amb gambes... així que aquí teniu la meva versió.

Primer de tot posarem a bullir l'aigua per coure la pasta tal i com se'ns indica al paquet.

I mentrestant, preparem les cloïsses, que vaig a suposar que són netes. Jo les vaig comprar ja netes, per estalviar temps i feina.

A una paella escalfem l'oli, i saltegem a foc lent l'all amb el bitxo i el julivert. Quan l'all comenci a estar daurat, afegim les cloïsses amb una mica de sal. Seguidament incorporem el vi blanc. El vi s'anirà evaporant i les cloïsses s'obriran. No fa falta que us digui que les que no s'obrin, s'han de descartar...

I quan ja tinguem totes obertes, aboquem la pasta i deixem un parell de minuts al foc, perquè s'impregni al màxim del gust de les cloïsses.

Servim, jo en aquest cas acompanyat d'unes fulles d'alfàbrega fresca,i a gaudir!!

I demà trobareu al bloc de vins, una bona proposta per acompanyar aquests deliciosos tagliatelle...