dijous, 18 de juny del 2015

Picnic Urbà a Cookiteca de la ma de Margot

Bon dia família!

Avui us escric en un dia poc habitual per a mi, i a més no porto recepta. Aquesta setmana no estic inspirat, però us volia relatar què vaig fer dissabte, perquè la ocasió ho mereix.

Ja farà uns dies, vaig rebre un correu de la Margot convidant-me a un Picnic que organitzava conjuntament amb Cookiteca per celebrar que inauguraven nou local al Poble Espanyol. Evidentment com jo m'apunto a tot, la meva resposta va ser que si. I des d'aquí donar les gràcies, com no, a la Margot per la convidada, i a la Neus, de la Cookiteca, per cedir-nos l'espai.



Com a bon picnic, tothom havia de portar alguna coseta per menjar, i jo em vaig decantar per fer unes quiches, que són faciletes de fer, i difícilment queden malament.

Vam ser uns quants els bloggers que ens vam ajuntar allà, alguns amb acompanyant, altres no, en un bon ambient i en un espai espectacular que Cookiteca té preparat al Poble Espanyol. Aquí va la llista de tots els assistents:


Vaig retrobar-me amb algunes (si, era l'únic blogger, ja ho veieu) bloggeres que ja coneixia, i vaig conèixer d'altres que no coneixia personalment, o bé desconeixia totalment, no puc enganyar a ningú, aquest mon és molt gran i no et dona la vida per més. Però a qui més ilusió em va fer conèixer en persona va ser, i ja em perdonarà la resta, a la Juana, de La cocina de Babel, la que jo li dic la meva Chikitina, i a partir d'ara, i amb el seu permís, li continuaré dient així, amb tot el carinyo del mon. Com erem molts, és d'esperar que vagis més amb uns que amb altres, i un servidor va fer pinya amb la Juana, la Marina, de La rosquilla de la tía Laura, l'Ana de Mis comienzos en la blogcocina, i les seves respectives parelles. M'ho vaig passar de conya amb ells, i sempre et sap a poc i et quedes amb ganes de més.

I ara, sense més rotllo perquè aquesta setmana la inspiració no ha arribat, motiu pel qual no hi ha recepta, us mostro unes quantes fotos de l'event per fer-vos una mica d'enveja, i després us explicaré què van regalar els patrocinadors entre els assistents, i què em va tocar a mi (si, per primer cop em va tocar un sorteig!!).

Gràcies a tots els patrocinadors pels regals, que sempre són molt d'agrair:

Sandwich Thins, que va regalar un munt dels seus sanvitxos, i a mi em van tocar!
Estrella Damm Inedit, proporcionant unes quantes de les seves cerveses
Eric Vokel, que regalarà una estança a un dels seus apartaments, al millor post, així que no patiu resta de bloggeres, que serà per a mi!
Felix Solis Avantis, ens va refrescar la calurosa tarda amb el seu vi
Restaurant Manolete, un àpat al seu restaurant que gaudirà l'afortunada guanyadora, que m'heu de perdonar no recordo qui va ser...


Aquí els bloggers...

... i els acompanyants

Sandwichs Thins, joc proposat per la Margot



La foto guanyadora d'un taller a Cookiteca, de la Juana, of course...


Què bé van entrar les Inedit!

Un vinet molt refrescant, tipus sangria

Aquest apartament em tocarà a mi!

Oi que és maco?

L'Adriana amb els seus Cheesecakes

Fuet i bon ganivet, combinació guanyadora!

Quin perill tenen aquests quatre, i faltem dos, la Juana i jo!

I aquestes mans són de...

... la fantàstica Marina!!

Supervisant el procés d'elaboració

Aquí tot el grup preparat per la teca (jo estic al foooons de tot)

I la Neus amb el seu etern somriure

P.D.: No m'atribuiré el mèrit d'haver fet les fotos, també això ho haig d'agrair a qui les ha cedit generosament, Carolina (La cuchara de mis recetas), Carmen (El club de Carmen), i la meva estimada Juana (La cocina de Babel).

Petons a tots i a totes, un plaer i fins la propera!!

dimecres, 10 de juny del 2015

Pastís d'oreos, caramel salat i xocolata

Hi ha vegades, que quan estic passejant pel carrer, la gent es pensa que no estic bé del cap, o que em falta un punt de cocció. Us explico: de tant en tant, no em pregunteu exactament perquè, quan estic passejant, vaig somrient i mirant a la gent amb la que em creuo (això de mirar ho faig sempre, suposo que és un petit defecte, em fixo molt en les cares de la gent, en aquest sentit soc molt observador). I no és sempre, només a vegades, però ho faig. I el més sorprenent són les reaccions de la gent. Aquesta és la sensació que tinc jo quan la gent em veu passejant pel carrer tot sol i somrient (percepció meva, que consti):


  • La gran majoria deuen pensar: "Què mires? Algun problema?". I si, desgraciadament aquesta és la versió més habitual...i acostumen a ser homes.
  • Molts i moltes es toquen la cara o els cabells, no sigui que s'hagin deixat ves a saber què posat abans de sortir de casa, i s'ho intenten treure/arreglar. Entre aquests estan els que, a més, et miren espantats, com si passés alguna cosa greu... si només estic somrient, no rient-me!
  • D'altres els menja la vergonya que algú els somrigui pel carrer i abaixen el cap fins que ja no et tenen al seu camp visual.
  • Alguns pensen: "Un altre que s'ha perdut, ja no podem fer res per ell", o "mira, un tocat de l'ala". Aquests també són habituals.
  • Hi ha certes dones que et miren desafiants, com dient: "què mires? pervertit!!". Si, això passa...
  • D'altres dones veuen el somriure com un acte simpàtic, fins i tot d'adulació, però sense veure cap mala intenció, i et miren i et somriuen de manera simpàtica.
  • I per últim, i és el cas que m'agrada més i el que menys passa, és el de la gent que simplement et mira, et veu somriure, i et torna el somriure. Sense res més, i sense veure segones intencions. Això és fantàstic, perquè a mi personalment m'alegra el dia. Ja us dic que no és que em passi sovint, però penso que tots ho hauríem de fer de tant en tant.

I vosaltres què penseu quan algú pel carrer us somriu? Suposo que dependrà molt de la persona que ho faci, és clar, però creieu-me que tornar el somriure és d'agrair.

Després d'aquesta nova filosofada que us he plantejat, us porto un pastís que ja farà unes setmanes us vaig ensenyar per instagram, una autèntica bomba calòrica no apta per a gent que no sigui molt de dolç, aviso! Una base de galetes oreo, seguida d'una capa de caramel salat, i culminada amb una capa de xocolata... i tot això sense forn!! Comencem?

Ingredients (per un motllo de 18cm. i unes capes de pastís generoses):

Per la base
- 330gr. de galetes oreo
- 110gr. de mantega

Per la capa de caramel salat
- 300grs. de sucre
- 120ml. d'aigua
- 120ml. de nata per muntar
- 70grs. de mantega
- 8-10grs. de sal (si utilitzeu mantega sense sal)

Per la capa de xocolata
- 200gr. de xocolata amb llet
- 100gr. de xocolata negra de cobertura
- 200ml. de nata per muntar

- gerds o maduixes per decorar (opcional)

Preparació:

Molts ingredients, però una preparació gens difícil.

El primer de tot serà preparar la nostra base d'oreos. Amb una batedora, picadora, thermomix... el que tingueu per triturar, tritureu totes les oreo. Quan les tinguem triturardes, afegim a la picadora la mantega líquida (no calenta), i donem uns quants cops més de triturar, per obtenir una pasta d'oreos.

Escampem la base d'oreos pel fons i els laterals del motllo, ajudant-nos d'una cullera per pressionar bé tota la superfície i que quedi compacta i homogènia, a més de tan llisa com puguem.

Tapem amb paper film, i reservem a la nevera mentre preparem el caramel salat.

A un pot, posem a escalfar el sucre i l'aigua a foc generòs, i quan la barreja comenci a adquirir el típic color marró de caramel, retirarem del foc i afegirem la nata. Aquest pas amb molt de compte, ja que puja i esquitxa molt, així que recomano que feu servir un pot alt.

Removem bé el caramel amb la nata per homogeneitzar (amb cullera de fusta és la millor opció), i tornem a posar al foc durant un parell de minuts com a molt, sense parar de remenar. Retirem definitivament del foc, i afegim la mantega. Un cop aquesta s'hagi desfet completament, afegim la sal i acabem de barrejar. El punt de sal del caramel és molt a gustos. A més sal, més contrast dolç tindrem, però patim el risc que ens passem i perdi la gràcia, així que vigileu amb la sal.

Deixem que atemperi una mica, i escampem el caramel salat per sobre de la nostra base d'oreos, cobrint aproximadament la meitat del motllo, i deixant la meitat superior per la xocolata. Igualem alçada del caramel, tornem a tapar amb paper film i reservem un mínim de 3 hores a la nevera.

Passada l'estona de refredat del caramel, prepararem la capa de xocolata.
A un pot, escalfem la nata, i quan estigui a punt de bullir, retirem del foc i l'aboquem per sobre de la xocolata, que la tindrem a un bol trossejada. Deixem reposar un minut, i amb una espàtula barregem xocolata i nata per obtenir una crema. No patiu si al principi sembla que els ingredients no es barregin, ho acabaran fent. Un cop feta la nostra crema de xocolata, la diposem per sobre de la capa de caramel salat, acabant de cobrir les parets de la base, i de nou a la nevera. En aquest punt, és quan, si voleu, podeu disposar uns gerds o unes maduixes per sobre de la xocolata, de manera que quedaran enganxades un cop la xocolata solidifiqui (no quedarà dura, només ben densa i estable).

Deixem refredar una o dues horetes més (millor dues, o més), i només ens queda posar-nos les botes amb aquest pastís, que a casa ja hem repetit més d'un cop, i va ser el pastís d'aniversari de ma germana... vam aconseguir fer un pastís que li agradés molt i al qual no tingués alèrgia!!

Feliç setmana, i somrieu al món!




dimecres, 3 de juny del 2015

Pastís de toffee amb gerds i xocolata blanca

Jo no em considero una persona gaire imaginativa en l'àmbit culinari. És així. Probablement en altres aspectes de la vida tinc una imaginació desbordant (que tampoc ho considero), però el que és segur, és que a la cuina, no és que me'n sobri gaire, precisament. Suposo que per això la majoria (per no dir totes) de les receptes que trobareu per aquí, estan ja més que inventades, salvant alguna excepció, que tampoc sé dir-vos quina, ho reconec. Perquè estava pensant en el gelat de pantera rosa, però clar, d'aquest l'únic que vaig fer va ser apostar amb els ulls tancats per quantitats, però la idea la vaig treure d'una carta d'un restaurant... així que tampoc serveix com a exemple.

De fet, penso que a la cuina ja està tot inventat, que se sol dir, i segurament, a excepció dels 'grans' com Ferran Adrià i el seu germà Albert, els germans Roca, i companyia (si, la llista és bastant llarga, no ens enganyarem, però són només uns quants tocats per la vareta màgica de la cuina...), que si són capaços de crear, la resta de mortals que ens fiquem a la cuina normalment acabem fent alguna cosa que ja hem vist, o combinacions de diferents, o variacions d'aquestes. Que ningú s'ho prengui malament, però és la realitat. Si que és veritat que hi ha gent que hi posa molt més de la seva part, i aquests privilegiats i privilegiades estan dintre d'un selecte grup d'escollits que per mi són uns artistes a la cuina.

És per això que quan vaig fer aquest pastís, vaig quedar molt content. Per una banda, perquè va ser una 'idea pròpia' (segur que si busquem per internet hi ha 50mil pastissos més com aquest, però deixeu-me tenir la il·lusió, per efímera que sigui), i per una altra, perquè encara que no ho sembli, em va quedar com jo esperava. Ni el pastís és meravellòs, ni la presentació és digna de MasterChef (tot i que si el seguiu últimament, en presentació guanya a molts plats presentats en aquesta edició...), ni res semblant, però és el meu pastís i estic molt orgullòs d'ell, i punt.

I ja està, fins aquí la meva reivindicació, molts ànims als que sovint us sentiu i penseu com jo, i enhorabona als escollits que tenen imaginació a la cuina. Vosaltres en quin grup esteu? No sigueu modestos, que no m'enganyareu pas i jo sé en quin grup us situeu!!

Ingredients (per a un motllo de 18cm.):

Per al pa de pessic (genovès)
- 4 ous M
- 140grs. de farina
- 140grs. de sucre
- 3/4 cullerades de postres de pasta de toffee

Per al farcit:

- Melmelada de gerds (o de maduixes, o fruits vermells...)

Per a la cobertura:

- 160grs. de xocolata blanca de cobertura
- 150ml. de nata per muntar
- 1 fulla de gelatina

Preparació:

El pa de pessic és el típic genovès de tota la vida, al qual se li afegeix la pasta de toffee, que és el que li donarà el color i gust que busquem.

Primer de tot engrassarem el motllo i l'empolsinarem de farina, perquè no quedi enganxat, i escalfarem el forn a 180ºC, a dalt i a baix, amb opció ventilador si la teniu.

Amb una batedora muntem els ous amb el sucre (important els ous a temperatura ambient), fins que tripliquin el volum (això ens portarà uns 10 minuts ben bons). 

Seguidament incorporem la farina poc a poc, però ara sense batre, es tracta d'homogeneitzar ingredients.

Finalment, afegim la pasta de toffee. No és per fer publicitat, jo he fet servir la de la casa Home Chef, però si us agrada més una altra marca, vosaltres mateixos, sense manies. La quantitat és una mica a ull, feu-ho en base a la potència de gust que volgueu donar-li al pastís. Jo amb 4 cullerades vaig trobar-ho correcte per com ho volia.

Passem la barreja al motllo, i enfornem entre 30 i 40 minuts, com sempre tot dependrà molt del forn. Quan estigui fet, deixem refredar uns 10 minuts, desemmotllem, i deixem que acabi de refredar sobre una reixeta.

Mentrestant, podem anar preparant la cobertura de xocolata blanca...

Hidratem la gelatina en aigua freda, i a un pot escalfem la nata fins que comenci a bullir, moment en el que la passarem a un bol on tindrem la xocolata blanca trossejada. Deixem reposar uns instants i barregem els dos ingredients, obtenint així una crema de xocolata blanca.

Escorrem la gelatina que teníem en aigua freda, i l'afegim a la crema de xocolata que encara està calenta, per desfer-la completament, i deixem que acabi de refredar.

I mentres refreda, anem muntant el pastís.

Li donem la volta al pastís (així la part de sota, que acostuma a quedar més maca, queda a dalt), l'obrim per la meitat, i l'untem bé amb la melmelada de gerds. Si la teniu cassolana, molt millor, perquè us quedarà molt més bo el pastís. Jo vaig empapar bastant el pastís, perquè em vaig despistar jugant amb el mini (culpa meva que no vaig posar el temporitzador) i se'm va passar de cocció, i una mica més i en comptes d'un pastís, faig un totxo carbonitzat amb gust de toffee...

Tapem el pastís, i amb la cobertura que ja estarà freda, l'anem cobrint. Aquí tenim dues opcions, cobrir-lo completament, superfície i vores, o només superfície, que és el que vaig fer jo, treient amb molta paciència la cobertura que anava caient pels cantons, donant-li d'aquesta manera l'efecte que volia que tingués. Us asseguro que no és que m'hagi quedat malament, em va quedar just com volia, i per això estic tan content amb el resultat.

Deixem refredar a la nevera un parell d'hores perquè la cobertura agafi consistència, i només queda degustar-ho... anava a dir-vos amb un vi dolç, però a la bodega encara no hem 'puntuat' cap, potser ja va sent hora, oi?

Feliç setmana, artistes!!