dimecres, 19 d’octubre de 2016

Panets viena o Kaiser

Ja fa temps que vinc pensant un tema que és recurrent en els últims anys, i que no fa gaire he tornat a recordar, després d'uns comentaris d'una persona a twitter, i les conseqüents (i inexplicables) respostes obtingudes.

El comentari era que no hi havia cap dona premi Nobel aquest any. I de fet, com la majoria d'anys. Ja us podeu imaginar l'allau de comentaris masclistes i denigrants que això va comportar. I dic us podeu imaginar, perquè desgraciàdament us ho podeu imaginar, tot i que el més normal seria que comentaris d'aquests tipus fossin sinó inexistents, gairebé. No m'allargo amb aquest tema perquè donaria per a una tesi doctoral, i em faltaria espai i temps.

Del que us volia parlar, que està relacionat, és del que es parla sempre respecte la paritat en llocs de treball de posició elevada: CEOS, Directors, etc, etc... És veritat que habitualment els alts càrrecs els ocupen homes, i que es pot contar amb els dits d'una ma quan un d'aquests càrrecs l'ocupa una dona, i això és fruit de la mentalitat masclista que encara molts tenen intrínseca des de ben petits. No discutiré si els homes que ocupen aquests càrrecs s'ho mereixen o no, que això és un tema a part. El que em plantejo és: de veritat no hi ha dones que sàpiguen fer aquesta feina? Jo, personalment, no m'ho crec, i ho dic perquè ho he viscut. Al llarg de la meva vida laboral en la meva actual professió, he tingut 7 responsables diferents, dels quals 5 han estat dones, i totes elles han estat a l'alçada dels homes, o per sobre. Aquí també algú es podria queixar que no hi ha hagut paritat, no?

Jo no crec en la paritat, i penso que qui defensa la paritat s'equivoca. No defenso que hi hagi igualtat d'homes o de dones en el poder, per posar un exemple. O que hi hagi més homes o més dones en els alts càrrecs. Defenso que la persona o persones que exerceixin una tasca, han de ser vàlides en aquesta tasca. I vist com estan les coses últimament, em sembla que tots sortiríem guanyant si els alts càrrecs fossin dones. Ara no em tatxeu de feminista. No ho soc, ni ho pretenc ser, simplement soc realista amb el que veig i visc. Evidentment, és la meva opinió, no demano que la compartiu.

I vosaltres, què opineu? Sé que us pot semblar una opinió poc desenvolupada, però no vull avorrir-vos amb les meves divagacions, i si la desenvolupo, com he dit abans, necessitaria un nou bloc...

Per animar una mica l'assumpte, i desviar l'atenció de la (mala) situació que ens està tocant viure a tothom, tant a nivell polític, com laboral, social i econòmic, avui us porto uns panets de viena, o segons la forma que els donem, panets kaiser, molt senzills de fer, i que valen tant com per una hamburguesa, com pel que ho vam fer servir nosaltres a casa, que veureu la setmana vinent. Va que comencem!

Ingredients:

- 500grs. de farina de pa
- 10grs. de llevat sec o 25grs. de llevat fresc
- 160ml. d'aigua
- 150ml. de llet
- 7grs. de mel
- 8grs. de sal
- barreja de llavors (opcional)

Preparació:

El millor d'aquesta recepta de panets viena és que no necessita ni massa mare ni preferment, amb el que es fan relativament ràpid.

Barregem els ingredients secs, i afegim els ingredients líquids, pastant fins obtenir una massa llissa i elàstica. Si teniu panificadora o amassadora, necessitareu entre 10 i 12 minuts aproximadament.

D'aquesta massa fem una bola i la deixem fermentar durant 90 minuts a un bol tapat amb paper film. Prèviament haurem untat el bol amb oli.

Després d'aquesta hora i mitja, aproximadament, pastem una mica amb les mans per desgassificar, i fem 12 porcions, de les quals farem boletes que anirem deixant a la safata de forn. Les taparem amb un drap humit i les deixarem leudar entre 40 i 60 minuts. Una estona abans que acabi el temps de leudat, escalfarem el forn a 200ºC.

Abans d'enfornar, polvoritzem amb aigua i arrebossem les boletes en la nostra barreja de llavors, i seguidament enfornem uns 15 minuts si el forn té funció aire. Si no en té, allargueu fins a 18-20 minuts.

Deixem refredar a una reixeta, i a gaudir!

Sigueu feliços!



2 comentaris:

  1. Mira quina casualitat! jo també acabo de publicar uns panets de llet: els weggli! Típics de Suïssa però molt similars als nostres. Els panets de Viena o Kaiser són un dels meus preferits!! :)
    Una abraçada
    P.S- Per cert, tens raó!!! Encara que d'entrada sembla que el tema home/dona es va regularitzant amb els anys, tot plegat és un miratge! Les dones continuen quedant-se a la cua. El talent i l'art sembla que només pugui ser cosa d'homes... què hi pot aportar una "pobra" dona??! Una pena tot plegat! I fa molta ràbia!

    ResponElimina
  2. Te han quedado espectaculares. ¡Quién les diese un mordisco! =)
    Besotes!

    ResponElimina