divendres, 15 de setembre del 2017

Air baguette

Els nens són cruels. Aquesta frase l'he sentida tan sovint, que he arribat a creure-me-la. Però us haig de confesar que realment no penso que els nens siguin cruels. Els nens són sincers, no tenen filtres, diuen les coses tal i com les pensen, però no són cruels. Nosaltres els fem cruels, perquè la societat, massa sovint, ens fa ser (incomprensiblement) cruels. Cruels amb els desconeguts, cruels amb els coneguts. Cruels, fins i tot, amb nosaltres mateixos.

No creieu això? Ja sé que avui pot semblar que estic molt filosòfic, però és una reflexió que vinc fent-me a mi mateix ja fa temps. Precisament, els nens són justament això, nens, innocents, que no filtren res del que diuen, i si ho fan, és a la seva manera, tal i com ells entenen el mon. Les idees perverses les tindran per tots els estímuls externs que els arriben, voluntaris i involuntaris. Evidentment, les bones idees arriben també de la mateixa manera, i és feina dels pares que els nens sàpiguen i puguin assimilar i discernir entre bo i dolent, si és que encara algú pensa que podem només centrar-nos en aquesta dicotomia (què culte m'he tornat...). I és que les coses no són només bones o dolentes, potser no són ni bones ni dolentes, no?

Bé, després d'aquesta petita divagació sobre el bé i el mal i l'aprenentatge dels mateixos en els nens, que no ens porta enlloc, anem a per la recepta, us sembla?

La d'avui és una recepta que dubto que algú no la conegui, l'air baguette és una de les delicatessen que es poden degustar al Tiquets dels germans Adrià (podríem dir que més de l'Albert que del Ferran), i ja fa anys (uns quants), que circulen per la xarxa receptes de com fer aquest "pa d'aire". No us espanteu, no és gens difícil fer-ho, només necessitem paciència.

Ingredients:

Per als air baguette
- 200grs. de farina
- 100grs. de llet
- 6grs. de llevat fresc / 2grs. de llevat sec
- un pessic de sal

Per acompanyar
- un bon pernil
- sal i oli

Preparació:

A un bol posem la farina i el llevat, i anem afegint la llet en un rajolí, mentre anem pastant. Afegim la sal, i continuem pastant fins que obtinguem una masa llisa i compacta.

Si teniu robot, aprofiteu-lo, seguint el mateix procediment d'abans, amb un temps total de pastat (a màquina) d'uns 12 minuts.

Fem una bola, i ho deixem reposar a la nevera tapat amb paper film durant 24h (una bona fermentació lenta en fred).

Al dia següent, escalfem el forn a 240ºC, o al màxim que us doni si no arriba a tanta temperatura, i poseu un recipient apte amb aigua a la base del forn, per generar humitat.

Mentre el forn s'escalfa, estirem la masa obtinguda a una superfície una mica enfarinada, tan fina com puguem, i amb la punta d'un ganivet, dibuixem a la masa estirada fulles allargades (o petites baguettes). Les anirem disposant a la safata coberta amb paper de forn, i les courem fins que s'inflin i comencin a agafar color. No us puc dir temps, perquè us enganyaria, haureu d'anar controlant. Els donem la volta per tal que agafin color per tots dos costats, i quan estiguin, les retirem del forn i les deixem refredar.

L'ideal per menjar aquest plat és servir-les amb un tall d'un bon pernil embolicant cada mini baguette, i si cal,amb un rajolí d'oli i un pessic de sal Maldon per sobre.

Sigueu feliços!!



divendres, 1 de setembre del 2017

Rainbow cake

Recordeu quan anàveu al cine de petits/joves? Vull dir abans, quan anar al cine era com una activitat més del cap de setmana, i no pas un extra de luxe que et pots permetre de tant en tant. Recordeu quin és el cine de la vostra infància? I la peli que més recordeu d'aquella época?
Jo ho tinc molt present. Des de ben petit he anat al cine, m'hi portava pràcticament cada setmana ma mare. A Badalona, la meva ciutat de naixement, hi havia tres cines, tots a tres a tocar un de l'altre. Es deien Picarol, Nuevo i Verbena. El primer tenia dues sales, i els altres dos, només una. I no penseu pas que es feien la competència, que va. Tenint en compte que entre els tres sumaven 4 sales, i la durada de les pelis en cartellera, convivien perfectament en armonia.

No sé si us ho he dit mai, però a part de serièfil empedernit, m'encanta el cine. De petit, m'hi portava ma mare, com deia abans, i recordo haver vist des de Blancanieves y los 7 enanitos fins Indiana Jones y la última cruzada amb ella, passant per Terminator, Cortocircuito... i totes les que us pogueu imaginar que arribaven a les pantalles. Després, d'adolescent, continuava anant cada setmana. I ja més enllà, quan vaig començar a guanyar-me el sou, hi havia époques en què anava dos cops per setmana. I és que en aquests cines de tota la vida, que malauradament ja no existeixen, i que se les havien d'empescar totes per rebre públic, davant l'onada de multicines que va arribar i que tenim ara, almenys a Badalona tenien ofertes molt interessants: els dilluns era el dia de la parella, i si anaves acompanyat (no importava amb qui), et feien 2x1 en l'entrada; i els dijous, a última hora, era el dia indie: tenien cabuda totes les películes que habitualment no podies veure en sessió normal, perquè era impossible que poguessin competir amb el que avui en dia diem blockbuster.

I jo encantat, no em cansava i no em cansaré mai d'anar al cine, tot i que ara ja no vaig tant. Les raons, suposo que les mateixes que les que té tothom. Preu, temps, i facilitat d'accés a altres maneres de veure cine, justament en aquest ordre. Seguiré anant a veure películes al cine, perquè penso que les sales de cine no han de deixar d'existir. Potser han d'evolucionar, però no desaparèixer. I és que els temps canvien per tot i per tothom (ja semblo un avi...). I vosaltres, quins records teniu del cine?

Avui us porto un pastís que sembla tremendament difícil, però no ho és pas, simplement és laboriós i requereix temps. Ja ho veureu!

Ingredients:

Per als sis pans de pessic:
- 18 ous
- 720grs. de farina
- 720grs. de sucre
- colorants alimentaris

Per a la cobertura:

- almívar tant per tant (mateixa quantitat d'aigua que de sucre)
- 1kg. de xocolata de cobertura blanca
- 500ml. de nata
- colorants per xocolata (opcional)

Preparació:

Són moltes quantitats d'ingredients, però tingueu en compte que parlem de sis capes de pastís, amb el que si voleu fer menys capes, només heu de fer una simple regla de tres per dividir ingredients.

Primer de tot, com és evident, prepararem els pans de pessic. Per cada pa de pessic necessitem 3 ous, 120grs. de sucre i 120grs. de farina (apa, ja us he fet jo la regla de 3).

Pre escalfem el forn a 180ºC, i engreixem un motlle de 18cm.
Batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el volum. Seguidament incorporem la farina en diferents tandes i la integrem a la barreja anterior. Si volem donar-li color a la massa, ara és el moment. Jo he fet servir colorants de la casa Wilton, que sempre donen bons resultats.

Aboquem la massa al motlle i enfornem durant uns 30minuts. Vigilarem molt la cocció, perquè amb el colorant, és difícil guiar-se visualment.

Repetim aquests passos fins a obtenir tantes capes com vulguem. Jo vaig fer sis, i com no tinc tants motlles ni tant temps per fer 6 capes en un sol dia, un cop fred el pa de pessic, l'igualava amb la lira, el tapava amb paper film, i directe al congelador.

Un cop tenim totes les capes fetes i igualades a la mateixa alçada, preparem la ganache de xocolata blanca. La proporció per a una ganache blanca de cobertura és el doble de pes de xocolata que ml. de nata. Posem a escalfar la nata, i quan comenci a bullir, l'aboquem a un bol on tindrem la xocolata trossejada. Deixem reposar un minut, i barregem els dos ingredients fins que quedin integrats. Seguidament ho deixem reposar un mínim d'una hora a la nevera.

És moment de muntar el pastís. Agafem la primera capa de pa de pessic, i la disposem sobre una base que sigui entre mig i un centímetre més gran que el pa de pessic. La untem generosament amb almívar. Seguidament, posem una capa de ganache, i posem a sobre la segona capa de pa de pessic. Repetim fins a posar la última capa de ganache. Igualem la ganache, i posem per sobre un paper de forn. A sobre del paper de forn, posem una base que sigui uns 10cm. més gran que el pa de pessic, i amb molta cura, li donem la volta al pastís. El deixarem reposar una mitja hora a la nevera perquè la ganache agafi consistència.

Ara cobrirem la resta del pastís amb la ganache. Igualarem la ganache amb un allisador per tal que la cobertura quedi el més llisa i recte possible, i anirem cobrint les possibles desigualtats amb ganache, per posteriorment tornar a allisar.

Deixem reposar a la nevera novament mitja hora, i si cal, repassem imperfeccions en la cobertura amb més ganache, tornant a allisar.

Donarem la volta al pastís, i retirarem la base gran i el paper de forn. D'aquesta manera tenim la part superior del pastís amb ganache i molt llisa i igualada.

Per rematar la feina, es pot decorar el pastís amb el que més us vingui de gust. Jo amb un esprai i colorant blau per a xocolata, vaig pintar tot el pastís per fer-lo més vistós (i per amagar imperfeccions), i una segona capa de colorant platejat per fer-ho brillant, tot i que no s'aprecia a les fotos.

Després de tot aquest treball, només ens queda tallar-ho, i gaudir-ho!! Avís, amb un tall teniu per dos o tres persones!

Salut, i sigueu feliços!