diumenge, 23 de febrer del 2014

Guinnes chocolate bundt cake - Asaltablogs

Doncs ja som aquí de nou un diumenge per la nostra cita amb Asaltablogs! Aquest cop ens ha tocat assaltar a Bego Al calor del horno, un gran bloc on trobareu unes receptes espectaculars, i que no fallen! Us haig de confessar que aquest cop ho he tingut molt fàcil per triar recepta, perquè com ja era seguidor del bloc, quan vaig saber qui tocava ser assaltada, m'hi vaig tirar de cap a per aquest pastís, que li tenia moltes ganes. I la veritat és que el resultat no m'ha defraudat gens, perquè tinc molt clar que repetiré aquest pastís, perquè té una humitat espectacular, i tres dies més tard (incomprensiblement ha aguantat tres dies a casa sense acabar-se) encara conservava aquesta humitat i esponjositat. Brutal!

Però avui no m'enrotllo més, que no li vull treure protagonisme a qui li pertany, aquest pastís i la seva propietària assaltada.

Ingredients:

- 250gr. de mantega
- 250ml. de Guinness
- 400gr. de sucre
- 70gr. de cacau en pols
- 250gr. de farina de rebosteria
- 140ml. de nata per muntar
- 1 culleradeta de vainilla líquida (vaig posar extracte de vainilla, suposo que és el mateix...)
- 2 ous
- 2,5 culleradetes de bicarbonat

Preparació:

A un pot escalfem la cervesa, i quan aquesta comenci a estar calenta, afegim la mantega fins que es desfaci i reservem. Jo vaig comprar una llauna de Guinness que és de la mida d'una pinta, i el que va sobrar m'ho vaig haver de beure... què hi farem!!

Mentres refreda una mica la nostra barreja anterior, a un bol barregem tots els ingredients secs (sucre, cacau, farina, bicarbonat) i tornem a reservar.

A un altre bol, batem els ous amb la nata i la vainilla, però sense muntar-ho, només cal batre-ho fins que quedin tots els ingredients lligats. Quan els tinguem lligats, afegim la barreja inicial de cervesa i mantega i ho lliguem tot.

Encenem el forn a 180ºC, i acabem de preparar el pastís. A la barreja d'ingredients secs, afegim la barreja dels líquids, i batem amb energia fins a obtenir una massa homogènia. Jo he fet tot el procés a ma, sense necessitat d'estris electrònics, així que no teniu excusa. És molt líquid, però precisament per això (suposo) queda una massa humida un cop cuita. 

I finalment aboquem al motlle i enfornem durant uns 40 minuts, o fins que punxant amb un escuradents surti sec. La recepta original diu 15 minuts, perquè fa servir motlles de mini bundt cake, però jo vaig utilitzar un motlle de bundt de tamany normal i vaig necessitar tot aquest temps. També vaig arribar a la conclusió que necessito un motllo de bundt cake que sigui de qualitat, perquè al forn em ballava (és de silicona), i les peripècies que vaig passar per desmotllar-ho!! (Ja ho veureu a les fotos...) 

Passat el temps de cocció, deixem refredar a una reixa durant deu minuts, i després desmotllem, deixant-lo reposar a la reixa. I ja el tenim llest per degustar. He fet cas a la seva autora i ho he servit amb un frosting de crema de formatge i sucre. Senzillament espectacular, proveu-lo! Què us sembla, m'ha quedat bé? Quin motllo de bundt cake em recomaneu (sense tenir en compte Nordic Ware...)?







dimecres, 19 de febrer del 2014

Xips de carbassa

Bon dia! Sembla que el meu ritme de vida torna a ser l'habitual, els malalts ja gairebé no ho estan, vaig tenint (una mica de) temps per cuinar, i les coses, ens agradi o no, continuen com abans. A mi personalment m'agrada tornar a estar com abans, arribar a casa, i trobar-me a la família Pumuky en plenes condicions. Bé, a vegades la Sra. Pumuky no ho agraeix, perquè, com és normal, després de tot el dia aguantant (si, hi ha ocasions el que es pot dir aguantar) al mini pumuky, l'únic que té ganes és que me'n faci càrrec jo i pugui tenir el seu moment, que també se'ls mereix.
Avui, tot i estar ociós, no m'enrotllaré gaire, aniré directe a la recepta, ja tindreu temps de suportar les meves divagacions, jajaja!!

Només una coseta, de la qual us estaré molt agrait. Estic buscant canviar la imatge del blog, i us ho reitero, us estaré molt agrait si em feu arribar els vostres suggeriments (logo, canvi de capçalera, un fons més suau (o més vistós!), més fotos del pas a pas, o més fotos del final...). De moment, si us heu fixat, teniu un formulari de contacte per si em voleu dir el que vulgueu, a part de tenir absoluta lliberta per deixar els vostres comentaris, com sempre! Animeu-vos, que és gratis!

La recepta d'avui, que d'això tracta aquest bloc, de cuina, és una versió d'una delícia que vaig veure a la Patrix, del fantàstic bloc dimequeesviernes, i que ella feia amb albergínia i poma. Jo tenia una carbassa per casa a la qual no sabia donar-li sortida, fins que una de les meves neurones va decidir entrar en acció, i vaig fer el que us presento avui.

Ingredients:

- Carbassa

Preparació:

Com us heu quedat? Quina quantitat d'ingredients, eh? No sempre tot han de ser receptes amb llistes interminables d'ingredients, o ingredients que per trobar-los has de fer d'Indiana Jones del menjar. Així que una recepta amb un únic ingredient, i del que només us cal una mandolina o un pols de cirurgià cardiovascular i un ganivet. Jo no tinc una súper mandolina, més aviat al contrari, però fa la seva funció. Estic en procés de renovació de tots aquells estris de cuina que són de mediocre baixa qualitat per altres que si valguin la pena, com per exemple aquesta mandolina, i la meitat de les paelles de cuina que tinc, així com un bon robot de cuina. Això últim és per més endavant, quan l'economia sigui millor, que segur serà en breu (teniu permís per riure). A les empreses que es dediquen a vendre/comercialitzar algun dels productes que he esmentat, no tinguin por de fer-me arribar els seus productes que jo prometo donar-los un bon ús, paraula. Amb un lot de paelles BRA, una mandolina de qualitat, i una Bosch MUM em conformo, com veieu de seguida estic complagut... però si se'm vol fer arribar més coses, no posaré pegues, d'acord?

Va, ja paro! És que si no fos per aquests rotllos, aquesta entrada només tindria dues línies!

El primer que farem serà pelar la carbassa, amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, i adaptar-la al tamany de la nostra mandolina. La meva carbassa no era molt gran, amb el que només amb pelar-la ja em va quedar adaptada. Ara, amb decisió, passem la carbassa per la mandolina per obtenir el que finalment seran les nostres xips, i les anirem col·locant a una safata de forn folrada amb un silpat o similar. Les xips no han de tocar-se, i depenent del tamany de la carbassa necessitareu un parell de safates.

Quan tinguem tota la carbassa tallada, safata (o safates) al forn, que tindrem pre escalfat a 100ºC, sense ventilador, durant una hora.

Passada la primera hora, donarem la volta a totes les xips, i si teniu dues safates les intercanviarem d'alçada, i una hora més al forn. Ja veieu que no és una recepta difícil, però si de tenir paciència. Com sempre, controleu els temps, que cada forn és un món, i les meves xips no van arribar a estar dues hores, 'només' 1h45minuts.

Quan s'han acabat les interminables dues hores d'espera, les deixem refredar, i ja les tenim llestes per degustar! La Patrix acompanya les seves xips d'albergínia amb mel, i les de poma amb sucre i canyella, però a mi em van agradar aquestes de carbassa tal qual, notant el puntet dolç que et deixa a la boca per si sola.

Bona setmana!







divendres, 14 de febrer del 2014

Grissini

Aquesta ha sigut una setmana diferent. A casa tota la família Pumuky menys el que us escriu han estat malalts. Això ha fet que durant la meitat de la setmana hagi hagut de treballar desde casa (en això si que em considero afortunat), fer de cuidador, i que el meu ritme de visites a tots vosaltres i presència a les xarxes hagi disminuit considerablement. Per tant no us estranyeu si aquesta setmana no m'heu vist gaire per enlloc. Però ara sembla que la cosa està estable i la Sra. Pumuky i el Pumuky júnior estan recuperats (o gairebé), i ja puc oferir-vos més cosetes, i visitar-vos com cal.

Després del pa d'espelta, i continuant en la línia panarra, us porto una recepta d'aquelles que quan les veus dius, un dia la faré, però per un o altre motiu, la vas deixant passar mentres fas altres plats que et venen més de gust fer, o simplement et fan menys mandra, que ocasions d'aquestes en tenim moltes, no ens enganyem!

I com ja començo a agafar el ritme, i estic amb unes ganes enormes de cuinar, anar fent receptes, i poder-vos-les ensenyar, he pensat que aquesta ocasió era tan bona com qualsevol altre de fer aquests grissini. Reconec que van de fàbula per gairebé tot. Enganyar la gana a mig matí, a mitja tarda, per abans d'un àpat (si mai heu anat a un italià, segur que us han posat grissini com a 'aperitiu'), o fins i tot, perquè no, per un menjar on servim uns dips, no creieu? Reconec que un cop fets, no van durar un sol dia a casa, cada vegada que algú entrava a la cuina, n'agafava un... i és que el punt de parmesà fa que et vingui més de gust anar-los agafant. La recepta original no en portava, de parmesà, només farina, així que si voleu els grissini 'normals', només heu de substituir el parmesà per la mateixa quantitat de farina. Jo el proper cop el que faré serà posar-li més parmesà encara!

Crec que hi ha infinitat de llocs on trobar la recepta dels grissini, o com diem normalment, almenys el que subscriu, els 'palitos' de tota la vida, però en aquesta ocasió m'he basat en una recepta que tenia apuntada a ma (a ma!!) de quan encara no tenia ni tant sols la més mínima intenció d'iniciar-me en l'aventura de tenir un bloc! Així que malauradament no us puc dir de qui és, si per casualitat em llegeixes i reconeixes la recepta, estaré encantat de citar-te per aquí.

Per cert, amb aquesta recepta participo per primer cop al repte que ens proposen les noies del Memòries d'una cuinera mensualment, que em fa molt ilusió participar, i on aquest mes la seva proposta és ni més ni menys que pa. Espero poder participar regularment!



Però ja no m'enrotllo més, que ja veieu que estic intentant recuperar tot el que no us he dit en el meu periple vacacional i de malaltia, i anem a per la recepta!

Ingredients:

- 200 gr. de farina (de la normal, no és necessari que sigui de força)
- 50 gr. de parmesà ratllat
- 150 ml. d'aigua
- 7 gr. de llevat fresc
- 1 culleradeta de postres de sucre moré (sisi, sucre!)
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 1 culleradeta de postres de sal (enrasada)
- oli i farina per pincelar i empolvorar els grissini

Preparació:

Desfem el llevat i el sucre en l'aigua, i a un bol pastarem la farina, el parmesà, l'aigua, l'oli i la sal, com fem sempre, fins a obtenir una masa llisa i elàstica. Ja sé que això de pastar per fer pa i les seves variants és molt repetitiu, però el dia que no us digui que hem d'obtenir una masa llisa i elàstica, no ho tindreu en compte!

Aquest cop sense deixar-la reposar, a una superfície enfarinada estirem la masa, fins a obtenir un rectangle d'aproximadament 15cm. x 40 cm. Dic aproximadament, no sigueu tiquismiquis, que no cal!

Amb un ganivet esmolat, tallem tires de masa, més o menys d'un centímetre per 15cm. de llarg. N'hauríem de tenir, com és lògic, 40 tires de masa, però no em pregunteu com, a mi em van sortir 30. O el meu metro no té bé els números, o a mi m'han de treure el títol de matemàtic.

Bé, seguim que em despisto. A mesura que obtinguem les tires, les anem col·locant separades entre si, a una safata de forn folrada amb paper (de forn). Bueno, necessitareu almenys dues safates, us aviso! Tapem la masa amb un drap de cotó, i deixem reposar més o menys durant una hora. Aquest cop no hem d'esperar que dobli el volum ni res per l'estil.

Passada aquesta hora, un altre cop a la superfície enfarinada estirem una per una les tires de masa amb compte de no trencar-les, fins fer-les el doble de llargues i les tornem a col·locar a la safata de forn. Si no les feu tan llargues no passarà res, paraula!

Ara que ja les hem estirat, les pinzellem amb una mica d'oli i les empolsinem amb farina, sense passar-se. L'original diu de fer-ho amb sèmola, però porto temps buscant-ne per comprar i no hi ha manera, així que no en tenia. Si algú em pot dir on comprar a Barcelona o Terrassa (no on-line), li estaré agraït.

Les enfornem al forn preescalfat a 200ºC durant 10 minuts, o fins que els 'palitos' comencin a agafar color. És important que controleu el temps, però sense estressar-se, ja que ens interessa tenir uns 'palitos' més cruixents que no pas tous, sinó, no serien 'palitos', ok? Però tingueu en compte que, en teoria, aquesta és la gràcia dels grissini, parts cruixents, part més aviat toves...

Què us sembla, us animarieu a fer-los? Difícils no són, i no conec a ningú que no li agradin! Jo el proper cop li posaré més parmesà, i els arrebossaré d'orenga, sèsam... per anar canviant.

I vosaltres, com els farieu?





dimarts, 4 de febrer del 2014

Pa d'espelta

Ja feia una temporadeta que no veieu un pa per aquí, oi?
Doncs això s'ha acabat (espero), perquè si tot va bé, aniré fent diferents pans i els aniré publicant per aquí. No sé si podré fer un per setmana, però al menys ho intentarem.

Avui us porto un pa que feia ja temps que volia fer, i és que n'havia sentit a parlar, i n'havia vist uns quants, de pans d'espelta, a molts llocs, tant forns de pa com blogs, i és que l'espelta és una varietat de blat (teòricament el cereal origen de tots els blats actuals) que de cop i volta s'ha posat de moda per les seves qualitats nutricionals, a més que es tracta d'un cereal al qual la seva resistència a plagues el fan ideal per cultivar-ho sense pesticides, acostant-lo al cultiu ecològic.

La recepta es podria dir que és la 'bàsica' de pa, al qual canviem la farina de força per farina d'espelta (integral), i hem afegir una mica d'oli d'oliva.
A mi fora del forn, durant el temps de llevat, no em va gairebé pujar de volum, crec que el llevat que vaig fer servir no estava en les seves òptimes condicions, però tot i així, dintre del forn si que va pujar de manera considerable. Ens enfarinem una mica?

Ingredients:

- 500 gr. de farina de espelta integral
- 15 gr. de llevat fresc
- 350 ml. d'aigua tèbia
- 10 gr. d'oli d'oliva
- 5 gr. de sal

Preparació:

Res que no us hagi descobert ja en anteriors receptes de pa que he fet ja. El primer que farem és desfer el llevat en l'aigua tèbia (que no calenta, això us ho dic sempre), i a un bol incorporem, per aquest ordre, l'aigua amb el llevat, l'oli, la farina i la sal. No sé si és important, però a mi em funciona en aquest ordre. I pastem fins a obtenir com sempre una bola llisa i ferma. Si us és més còmode, podeu treballar a la superfície de treball en comptes del bol, o si teniu màquina per amassar, endavnt! En el meu cas vaig estar uns 10 minuts amassant a ma sobre el marbre de la cuina lleugerament enfarinat, i em va quedar una mica enganxosa, però no us ha de quedar així.

Un cop ben pastada la massa, la deixem reposar a un bol que prèviament haurem pincelat amb una mica d'oli, tapadet amb un drap de cotó, una hora aproximadament, fins que dobli el volum.

Passat el temps, donem forma al nostre pa, o pans, si voleu fer-ne més d'un més petits, i els anem col·locant a la safata de forn. El deixarem reposar novament, tapat amb el drap de cotó, fins que torni a doblar el volum. Com ja us he dit, no sé quin va ser el motiu, però després d'hores i hores d'espera, el pa no augmentava de volum, no sé si va ser una combinació de fred i llevat en mal estat, però no va haver-hi manera. Tot i així, vam fer el nostre pa, una sola peça, en forma de barra gruixuda, i el vam deixar reposar.

Quan hagi doblat novament el volum, amb un ganivet ben esmolat li fem uns talls al pa, i directe al forn escalfat prèviament a 220ºC, on haurem produit vapor, amb una safata fonda a la base del forn amb una mica d'aigua, durant aproximadament 30 minuts. Com sempre, tingueu en compte que cada forn és un mon. Jo després d'aquests 30 minuts el meu pa ja estava fet (en picar a la base del pa, sona com si estigués buit per dintre), i el vaig deixar gairebé 10 minuts més dintre amb el forn apagat per tenir una crosta més cruixent.

Com podeu veure, abans d'entrar al forn li vaig afegir per sobre llavors de sèsam, que li van donar un regust a torrat molt bo un cop el seu pas pel forn.

Després el deixem refredar sobre una reixa, i només ens queda el que més ens agrada, menjar-nos-ho!






diumenge, 2 de febrer del 2014

Bocadillo Suculento

Crec que aquest és un d'aquests dies en els quals, per molt que ho hagis de fer, no publiques amb l'alegria que fas habitualment. Tot i que, com soc un despistat, aquesta recepta hauria d'haver vist la llum diumenge passat, espero em disculpeu, la publico amb una setmana de retard, però crec que amb les mateixes paraules amb les que l'hagués escrit la setmana passada.


Avui toca recepta del repte Asaltablogs, la primera de l'any, però que té un regust amarg. El passat mes de novembre ens deixava una de les 'lladres' més veteranes del repte, Carolina, del bloc Bocadillo Suculento, o Moriarty pels amics. Una dona entregada a la seva família, i al seu amor per la cuina, coses que ens feia veure en cada una de les seves receptes. Jo la vaig conèixer (virtualment) a través del repte, i sempre tenia una estona per dedicar-te bones paraules, tant al teu bloc, com per respondre a algun comentari que li fessis en el seu. Crec que parlo en nom de tots els seus seguidors quan dic que, tot i no haver tingut gaire temps de conèixer-la més en profunditat, va ser un cop dur per a nosaltres. I és per això que, a més de l'homenatge que tots els que pertanyem al grup Asaltablogs li dediquem aquest mes fent una de les seves receptes, el millor homenatge és intentar ser una miqueta com era ella. Sempre ens engoleix el dia a dia que ens envolta, deixem passar de llarg infinitat de coses que tenim al nostre voltant, i molts cops només sabem gaudir de les coses que decidim (o ens fan decidir) que toca gaudir. Molts cops ens queixem (no és el meu cas) d'aquells blogs (siguin de cuina o no) que al principi de cada entrada, t'expliquen una mica de la seva vida, el que els agrada, el que els envolta, el que viuen, el que senten, i penso que aquestes petites històries, més enllà del que és després la recepta, són l'ànima del bloc, les que el fan viure, les que fan que la persona que hi ha darrera t'interessi, i tinguis ganes de tornar a saber més d'aquella persona, a desvirtualitzar-la poc a poc, a considerar-la, per estrany que sembli a tots aquells que són 'només' (disculpeu la paraula, ja que no té cap tipus de mala intenció) lectors del bloc, com a un amic. I això és en el que es va convertir la Carolina per a molts de nosaltres, una amiga que no deixarà d'estar amb nosaltres, ja que ens deixa als seus seguidors un llegat del qual podrem gaudir per sempre. Va per tu Carolina.

Respecte a la recepta, i com es tracta d'un homenatge, i no pretenc que estigueu més melanconiosos del que segurament ja us he fet posar-vos amb les meves paraules, després de donar voltes, voltes i més voltes al bloc de la Carolina, i no saber quina de les seves receptes podia ser la millor per dir-li adeu. Podria haver fet moltes de les magnífiques receptes que té, receptes fàcils, receptes no tan fàcils, receptes dolces, receptes salades, vegetarianes, per carnívors..., totes amb un denominador comú, gaudir-les amb els éssers estimats; i finalment em vaig decidir per aquest brownie tan bo, ja que per molt que no us ho creieu, mai n'havia fet cap, i aquest era un bon moment per ser el primer. Molts potser penseu que he anat a lo fàcil, que no m'he volgut complicar la vida, però realment avui el que importa no és la recepta, i el més difícil no era triar i fer una recepta, sinó el motiu pel qual ho feia.

Ingredients:

- 200 gr. xocolata de cobertura
- 180 gr. mantega en pomada
- 150 gr. sucre
- 3 ous
- 60 gr. farina de rebosteria
- 125 gr. ametlles o nous trossejades (jo no n'hi vaig posar)

Preparació:

El primer que farem serà preescalfar el forn a 180ºC, amb calor a dalt i a baix. Desfem la xocolata com preferiu (microones amb tandes de 30 segons, al bany Maria...), i quan la tinguem desfeta, la posem a un bol.
A aquest bol, afegim la mantega en pomada i removem fins que s'integri.
Seguidament, incorporem el sucre i batem fins que el sucre no es noti. No us suposarà gaire temps, i no us cal cap aparell electrònic, jo ho vaig fer amb les varilles manuals.
Amb el sucre integrat, afegim els ous, un per un, i els anem barrejant amb la barreja de xocolata, mantega i sucre.
Quan tinguem els ous incorporats, aboquem la farina de rebosteria, i continuem barrejant.
Finalment, afegim els fruits secs, cosa que jo no vaig fer perquè la meva germana és alèrgica i existia la possiblitat que en mengés. Ja sé que sense ells no és tan brownie, però a vegades ens hem d'adaptar a les circumstàncies...

Enmotllem a un motlle preferiblement quadrat o rectangular, que prèviament haurem engrassat amb mantega i empolvorat amb farina, i hi posem la nostre barreja d'ingredients. Enfornem durant uns 25 minuts aproximadament. Per comprovar si està cuit, aquest pastís va a l'inrevés que la resta, punxem, i si surt humit, és perfecte. D'això es tracta, que no quedi completament cuit per dintre, i per fora es faci la crosta característica.

Deixem refredar, el tallem a quadradets, i a menjar!

Salut Carolina!